Premsa on line08/09/2005

Les rutes de les pintures rupestres

El diari El Punt es fa ressò de la presentació ahir, a Reus, de la Ruta de l'Art Rupestre, que ha posat en marxa el Museu d'Arqueologia de Catalunya. La crònica de Natàlia Borbonès ens recorda que Vilaplana també té les restes d'unes pintures ancestrals. Són les del camí de les Campanilles, que, com altres jaciments de les Muntanyes de Prades, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat l'any 1998:

”El Museu d'Arqueologia de Catalunya posa en marxa la Ruta de l'Art Rupestre”

“L'itinerari pretén sensibilitzar, a través de la divulgació, sobre la necessitat de conservar un patrimoni fràgil i excepcional”

“El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha creat la Ruta de l'Art Rupestre, que es posa en marxa aquest mateix mes de setembre i que inclou, de moment, tres conjunts i equipaments prehistòrics: la roca dels Moros del Cogul (les Garrigues) i els centres d'interpretació de l'art rupestre Abrics de l'Ermita d'Ulldecona (Montsià) i Muntanyes de Prades de Montblanc (Conca de Barberà). La ruta la van presentar ahir a Reus el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Francesc Tarrats, i la directora del MAC, Núria Rafel. Aquest itinerari té l'objectiu de difondre la importància de l'art rupestre al públic general i, com a conseqüència, sensibilitzar-lo sobre la necessitat de conservar-lo.

La fragilitat és una de les principals característiques -una altra és la seva bellesa- que defineixen aquestes pintures i gravats que, en alguns casos, van ser creats fa més de 8.000 anys i que el 1998 la Unesco va declarar patrimoni mundial per la seva singularitat. Aquesta fragilitat, i el fet que es tracti d'un patrimoni que no es pugui traslladar per la seva imbricació amb el paisatge, fa que sigui difícil protegir-lo de les inclemències meteorològiques i dels actes vandàlics: «Per protegir-lo teníem dues opcions. El secretisme, una via que ja s'ha provat i que no ha resultat, o la divulgació com a mitjà per arribar a la sensibilització del públic general. I hem optat per aquesta última», va explicar ahir Núria Rafel. La directora del MAC, institució que des de fa uns anys ja té en marxa una altra ruta cultural, la dels ibers, va puntualitzar que la Ruta de l'Art Rupestre és el resultat de tot el treball d'inventari, documentació científica i diagnosi dels abrics de pintures rupestres que la Generalitat va emprendre a començaments dels anys 90.

L'itinerari arrenca oficialment aquest divendres a Montblanc amb la inauguració del centre d'interpretació de l'art rupestre Muntanyes de Prades. En aquest centre es presenten els quinze abrics de pintures rupestres que es conserven a les comarques que conformen les muntanyes de Prades i que, a causa de la seva dispersió, no permeten de moment ser inclosos en un itinerari de visites guiades. El segon punt de la Ruta de l'Art Rupestre s'inaugurarà oficialment el proper 13 d'octubre.

Es tracta del centre d'interpretació d'art rupestre dels Abrics de l'Ermita, a Ulldecona. Els abrics de la serra de Godall són un dels millors conjunts de pintura rupestre llevantina de l'orient peninsular. Des de fa uns anys es poden visitar, tot i les dificultats d'accés. El centre d'interpretació, doncs, tindrà la missió d'apropar les pintures als visitants. Finalment, el tercer jaciment que forma part de la Ruta de l'Art Rupestre és el de la Roca dels Moros, al Cogul, un conjunt pictòric format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. L'any que ve es desviarà el camí rural que existeix al peu del conjunt i que incideix directament en el deteriorament de les pintures. El MAC també ha previst crear-hi un petit centre d'interpretació.

Ruta en construcció

Aquest nou itinerari de turisme cultural que impulsa el MAC és una «ruta en construcció», és a dir, oberta a la incorporació d'altres conjunts prehistòrics del país. El MAC també té la voluntat d'incloure la Ruta de l'Art Rupestre en l'organisme Red Europea Primeros Pobladores y Arte Rupestre Histórico (Repparp), que, actualment, agrupa diferents regions del sud-oest d'Europa amb l'objectiu de desenvolupar i promocionar els seus recursos patrimonials en relació amb el turisme cultural.

Un art enigmàtic

L'art prehistòric llevantí només es va donar en un territori molt concret de la península Ibèrica -l'arc mediterrani-, es va desenvolupar entre els anys 8.000 i 5.000 aC i ofereix com a gran protagonista la figura humana -homes arquers o caçadors i dones estilitzades-, així com escenes de cacera i determinats animals, com cabres, cérvols, toros, cavalls o senglars. És un art naturalista, lluny de l'esquematisme que caracteritzava l'altre corrent d'art prehistòric que es va donar a la península -cas, per exemple, de les coves cantàbriques d'Altamira- i a altres indrets europeus. Aquest naturalisme «el fa aparentment entenedor per al gran públic, encara que en el fons sigui complex fins i tot per als estudiosos», comenta la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Núria Rafel. En aquest sentit, hi ha estudiosos que han atribuït a l'art prehistòric llevantí la plasmació d'una religiositat o espiritualitat que no es pot trobar en altres territoris que també conserven importants pintures rupestres. Unes pintures, doncs, excepcionals i encara avui enigmàtiques, que es poden trobar actualment en cinc comunitats autònomes i que la Unesco va declarar patrimoni de la humanitat l'any 1998. Una declaració que, a les comarques de Tarragona, inclou jaciments de Freginals, Ulldecona, Vandellòs, Vilaplana, el Perelló, Alfara de Carles, Albinyana, Montblanc, Cornudella, Tivissa i Tarragona.”

Raquel Virgili

El Punt, 8-9-2005