La nostra gent - Notícies - Portada | Revista 94

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera reunió amb l’ajuntament per oferir-los la nostra ajuda per controlar les colònies de gats que hi havia a Vilaplana. Aquell dia va començar la nostra aventura. Vam ubicar tres punts d’alimentació autoritzats per l’Ajuntament, els hi vam fer una estructura perquè no es mullés el menjar quan plou i l’ajuntament va instal·lar uns dispensadors de pinso. Cada dia els alimentadors autoritzats visiten els punts per posar pinso i aigua fresca. Aquesta actuació ens permet portar un control dels gats per veure si en falta algun, si n’hi ha algun de nou o algun de malalt, en definitiva, comprovar que tot vagi bé.

Estem molt contents perquè fa poc tenim una regidora de l’ajuntament, que a la vegada és sòcia, i també alguns membres del Grup de “jóvens”. De fet, els joves controlen una de les colònies. Amb aquest fet tenim assegurada la continuïtat de MUSSAGATS i, en definitiva el benestar dels gatets, en un futur.

Us volem posar al corrent d’algunes de les coses que ens han passat enguany:

Aquest 2023 hem esterilitzat un total de 29 gats, (18 femelles i 11 mascles). Aquesta tasca no és fàcil. Estem parlant de gats de carrer, en molts casos gats ferals. Això comporta moltes i moltes tardes senceres dedicades a muntar gàbies, controlar que entrin els que no estan esterilitzats, ja que en moltes ocasions n’entra algun que ja hi està o algun que no té l’edat adequada i llavors s’ha de tornar a deixar anar. Alguns ens ho han posat veritablement difícil, com la Pepa, que ens va fer treballar quatre tardes, perquè no volia entrar, però en aquest i en la majoria dels casos ho hem aconseguit.

Hem posat el nostre granet de sorra pel bé dels gatets de municipis veïns, com és el cas de l’Aleixar, Maspujols o Arbolí. Ens hem desplaçat fins allí per ensenyar-los tot allò que hem anat aprenent en aquests anys de treball voluntari. Ara funcionen com qualsevol associació, a poquet a poquet van controlant la seva població felina.
Actualment, estem fabricant casetes de porexpan perquè dormin calentons a l’hivern.

Us volem explicar de manera individualitzada algun dels casos que hem viscut i que, la major part de les vegades ens ha donat força per continuar amb la nostra tasca. Per exemple:

El Núvol: Tenia una greu infecció a l’ull, no tan sols li perillava l’ull, sinó que també, la vida. Segons ens va dir el veterinari, si no l’haguéssim ajudat, la infecció li hauria pogut passar a la sang i no hi hauríem pogut fer res més. Així, que el vam capturar i el vam tenir dos mesos en una casa d’acollida. En tractar-se d’un gat feral, el vam haver de tenir en una gàbia gran perquè tingués el seu espai i poder-li fer el tractament. Li posàvem 3 tipus de gotes cada 6 hores i també li administràvem antiinflamatoris, a més a més, se li havia administrat antibiòtic injectat. El vam portar diverses vegades al veterinari, fins que ens va dir que ja el podíem tornar a deixar anar al carrer. Gràcies a tot això, avui el Núvol porta una vida normal.

El Lenny: Un soci ens va avisar que hi havia un gatet petit que semblava que estava malalt. De fet, feia molts poquets dies que havia aparegut a la colònia junt amb el seu germanet Kart. Ens va costar, però el vam poder capturar amb la gàbia trampa i el vam portar al veterinari. El van adormir per poder-lo examinar i poder-li treure sang per fer unes analítiques. Sembla que el Lenny només tenia desnutrició i paràsits interns. Se li va administrar desparasitant injectat i el mateix dia el vam poder tornar a la seva colònia on l’esperava impacient el seu germanet.

El Gucci: Al gener va aparèixer un gatet nou. Era molt manso i estava esterilitzat, li vam passar el lector de xips i vam comprovar que no en tenia, així que li vam ensenyar on era el punt d’alimentació. L’alimentador d’aquell punt va anar fent un seguiment i va poder veure que s’havia adaptat perfectament a la colònia i que els altres l’havien acceptat a la gran família. La casualitat va fer que al cap de vuit mesos una veïna el reconeixes i el retornés a la seva família que l’havia estat buscant molt de temps sense aconseguir trobar-lo. Aquí voldríem remarcar la importància de tenir els animals xipats, que de fet, s’ha de fer per llei. Si hagués disposat de xip, l’hauríem pogut retornar a casa seva immediatament. El Gucci en realitat és el Mus, i avui torna a viure feliç a casa seva.

El Pumba: Una voluntària es va adonar que el Pumba tenia un bony a la panxa, així que ens vam afanyar a portar-lo al veterinari. De seguida li va diagnosticar una hèrnia molt grossa i el va operar. Tot va anar bé, però al cap de pocs dies l’alimentador que li anava fent un seguiment es va adonar que la ferida se li havia obert i el vam haver de tornar a portar al veterinari. Per sort, ara el Pumba ja està curat i porta una vida del tot normal.

La Rasa: Va aparèixer a la rasa de Vilaplana (d’aquí el seu nom). Era una gateta molt petita i tenia molta por, ens vam passar tot el cap de setmana intentant capturar-la, posant la gàbia trampa i tornant-hi cada dos per tres per veure si l’havíem capturat. També vam intentar agafar-la tirant-li una tovallola gran a sobre, però ella s’amagava entre els esbarzers i ens ho posava molt difícil. Finalment, el diumenge a les 11 de la nit, aconseguíem agafar-la. L’endemà la vam portar al veterinari perquè tenia una greu infecció als ullets. Després de seguir el tractament, vam aconseguir curar-la. Actualment, és en una casa d’acollida esperant la família que es mereix.

El Max: És un gatet preciós que no es mereixia lo que li va passar. La seva família va canviar de casa i el van deixar abandonat a la seva sort. El vam capturar diverses vegades i el vam intentar ubicar en algun punt d’alimentació, però ell sempre tornava a “casa seva” esperant que tornessin les persones que tant l’havien traït. Afortunadament, vam aconseguir trobar-li una família perfecta per a ell. Li va costar una mica adaptar-s’hi, però amb paciència la història del Max ha tingut un final feliç.

La Pepa: Va parir dos gatets en una de les colònies. Malauradament, un va desaparèixer i l’altre, el Tito, va caure en una bassa, però va tenir la sort que una persona se n’adonés i el pogués rescatar. La Pepa i el Tito avui estan feliçment adoptats per una família de Vilaplana.

La Queen: Sembla que va néixer amb una malformació a la poteta de davant. La vam portar al veterinari que li va posar una fèrula per intentar corregir-li en la mesura del possible. De fet, no va servir de gaire cosa, però vam descartar una trencadura, un esquinç o qualsevol altra lesió. Avui la Queen, junt amb la seva mare, també ha estat adoptada i encara que coixeta, porta una vida normal.

A la nostra aventura no tot han sigut flors i violes, també hem viscut moments molt durs. Ens vam veure obligats a adormir a la Madalena, perquè el veterinari ens va dir que la seva malaltia no tenia cura i estava arribant a la fi. El Cherry i el King ens van deixar a conseqüència d’atropellaments, i vam trobar el cos de la Rigy sense vida, ja que feia dies que estava malalta, però no havíem aconseguit capturar-la.

Volem explicar que no només es tracta d’alimentar als gatets. Darrere de tot hi ha la gran feina del dia a dia que no es veu, però que hi és. També volem assumir la nostra responsabilitat d’evitar que els gats molestin a les persones que no en són tan amants com nosaltres, d’aquí la importància que estiguin esterilitzats, alimentats, controlats i amb totes les necessitats cobertes. Aquesta és la manera d’aconseguir una bona convivència entre ells i els veïns.

Però tot això, a més de feina, també té uns costos econòmics. L'Ajuntament col·labora amb les esterilitzacions i una part de l’alimentació, però la resta de pinso, les urgències, les pipetes que els administrem perquè no tinguin paràsits, la medicació en cas de malalties o accidents... surt de les quotes dels socis, de les rifes, de les paradetes de manualitats, etc. Tota ajuda és poca.

Per tant, si et sents identificat amb nosaltres, ens pots ajudar de moltes maneres. Pregunta'ns i t’informarem, però només fent-te soci pots contribuir i molt al benestar dels més desafavorits, els gatets de carrer, i si no et sents tan identificat amb l’associació, però decideixes ajudar-nos, també contribuiràs a fer que els gatets es tornin pràcticament invisibles i es quedin tranquils a les seves colònies sense molestar.

No ens cansarem mai de vetllar pel seu benestar. S’ho mereixen, ells no tenen la culpa d’haver nascut al carrer.

Moltes gràcies per ajudar-nos a ajudar-los


mussagats-vilaplana@hotmail.com
https://www.facebook.com/mussagatsvilaplana/
https://www.instagram.com/p/Clq4ANGNLPa/?igshid=MDJmNzVkMjY=

Telèfon de contacte: 649 773 936

Mussagats



+ Publicar el meu comentari