Premsa on line22/03/2005

Les nostres campiones de pinc ponc

En aquest últim número de CRONOSPORT, Jordi Mateu ofereix als lectors una interessant entrevista en la qual Glòria Juanpere i Rosa Moya, relaten com van assolir el campionat estatal de pinc ponc, l'any 1972.

L'entrevista s'il.lustra amb una fotografia, d'aquell any, on es veu que, amb els seus trofeu i medalles, van ser rebudes -amb la resta de l'equip d'Alforja- pel governador civil de l'època, el Sr. Antonio Aige Pascual. Un important reconeixement oficial.

Som molts els que, incomprensiblement, desconeixiem que Vilaplana ha estat el bresol d'unes campiones d'Espanya de tennis taula. Mancades d'un reconeixement oficial, a nivell local, penso que seria bo esmenar la plana, tot i els anys transcorreguts:

”Entrevista. Avui amb...”

“Rosa Moya i Glòria Juanpere”

“Avui parlem amb la Rosa Moya i la Gloria Juanpere. Aquestes dues esportistes van destacar, i molt, en el món del tennis taula l'any 1972. Tant és així, que van aconseguir el Campionat d'Espanya individual i per equips de l'especialitat.”

QUINA EDAT TENÍEU QUAN US VAU INICIAR AL TENNIS TAULA?

Rosa: 12 o 13 anys. Vam començar a jugar al xalet de l'Antoní Queralt. Vam fer una taula de pinc ponc amb fustes. No me'n recordó si vam posar ret o no. Allí vam començar a jugar.

PER QUÈ VAU TRIAR AQUEST ESPORT?
Glòria: Vam triar aquest esport perquè pràcticament pocs esports podíem fer llavors. A l'haver-hi aquella taula a Cal Queralt hi anávem a jugar. Ens van dir que a la Sala Parroquial n'hi havia una. Vam anar a veure el mossèn i allí vam començar a entrenar als vespres. Sempre venia el Josep Martorell "Fabià" i ell ens entrenava.

QUI ERA EL VOSTRE ENTRENADOR?
Rosa: Al principi l'entrenador va ser el Josep Martorell, pero després vam saber que a Alforja hi havia un mossèn que en sabia molt i portava les seves jugadores a campionats. Vam anar a veure'l un dia perquè ens veiés jugar i a partir d'aleshores, l'entrenador va ser en Mossèn Serra.

CÓM VIATJAVEU I QUI SUBENCIONAVA ELS DESPLACAMENTS?
Glòria: Jo normes vaig viatjar dues vegades. La Rosa va viatjar mes que jo. Ho féiem en tren i com que la federació tenia pocs recursos, doncs pràcticament el Mossén Serra es feia càrrec de tot.

QUÈ VA REPRESENTAR PER A VOSALTRES GUANYAR EL CAMPIONAT D'ESPANYA PER EQUIPS I, A TU ROSA, GUANYAR EL CAMPIONAT D'ESPANYA INDIVIDUAL I PER PARELLES?
Rosa: Primerament arribar a ser campiones d'Espanya era com un somni i no sé... vam anar cap allà a passar-nos-ho bé. El que passa és que així que anàvem eliminant a les contrincants, va ser una sorpresa i una alegria que no es pot explicar.

Gloria: Jo igualment, em va fer molta il.lusió. Teníem afició i jugàvem molt, pero mai m'hagués pensat poder guanyar el Campionat d'Espanya. Hi havia les noies de les Illes Canàries que en sabien molt. A mi el que em va saber mes greu és que vaig quedar quarta a l'individual i, és clar, no vaig tenir medalla.

SI PASSEJANT PER Vilaplana PASSEU PER DAVANT DE LA SALA PARROQUIAL, QUÉ RECORDEU?
Rosa: Home, el record de quan jugávem al pinc ponc. Els anys de joventut, moments molt macos.

Gloria: A part de les moltes hores de jugar al pinc ponc hi vam fer moltes altres coses. Per exemple teatre. Una vegada vaig caure a l'escenari i em vaig fer una senyal que l'he portat tota la vida.

A NIVELL INDIVIDUAL QUINS TÍTOLS MÉS VAU GUANYAR?
Rosa: El títol de millor esportista provincial, campiona provincial, Equip juvenil sector Catalunya Aragó i Balears, Campionat d'Espanya, medalla d'or als Jocs Cartaginesos, etc. També vam tenir als xinesos a fer una demostració. Vam anar a Valls juntament amb les jugadores de Barcelona.
Ningú va poder guanyar als xinesos, en sabien massa, pero la que va fer mes punts de tot el campionat vaig ser jo. També vam anar a Vallehermoso, hi havia el príncep Joan Carles, el que avui és el rei.

Volem donar les gràcies a la Rosa i a la Glòria per aquesta entrevista i donar-els-hi el reconeixement que es mereixen i que al seu dia no van tenir.

Molta sort!

Jordi Mateu”

Raquel Virgili

CRONOSPORT, 21-3-2005