Medicina | Revista 3718/09/2009

La nova grip del 2009

Encara que el virus de la grip és un dels virus més estudiats, se’n desconeixen molts aspectes, sobretot de la seva ecologia. És especialment intrigant que la malaltia s’estengui tant ràpidament (en 3-12 mesos per tot el món), força més que altres malalties epidèmiques.

La grip es presenta en forma d’endèmies anuals, brots epidèmics i pandèmies. Degut a la elevada variabilitat en la composició de la superfície del virus, la immunització que produeix, sigui després de la infecció pel virus gripal o sigui per vacunació, no protegeix més enllà de cada brot estacional. Per aquest motiu cada any s’ha d’elaborar una vacuna nova, incorporant les variants o soques que van apareixent.

Els virus gripals poden sobreviure fins 4 dies en aigua a 22ºC i més de 30 dies a 0ºC. Sobre acer inoxidable i plàstic 24-48 hores. A la roba, paper o mocadors pot sobreviure 8-12 hores i a les mans, contaminades a partir d’aquests objectes, menys de 5 minuts. L’escalfor (60ºC durant 30 min), el lleixiu i els desinfectants el deixen inviable.

La transmissió entre persones te lloc exclusivament a través de la mucosa respiratòria, principalment per les gotes que s’expulsen amb la tos i els esternuts. El contacte directe amb una altra persona o amb una superfície contaminada poden produir la suspensió en l’aire de partícules amb virus viables.

Les mesures bàsiques que es recomanen per a evitar el contagi de la malaltia són conseqüència d’aquestes propietats: evitar els ambients freds i humits, rentar-se les mans sovint, usar mocador d’un sol ús per a tossir i esternudar, evitar les aglomeracions (sobretot si poden haver-hi malalts). En alguns entorns es recomanen mesures mes efectives (guants, mascaretes i altres).

Es distingeixen tres gèneres o tipus de virus de la grip, que s’anomenen A, B i C. Els subtipus es denominen segons les proteïnes “H” (H1 a H16) i “N” ( N1 a N9) de la superfície del virus.
Els tipus B i C afecten a fonamentalment a humans i produeixen un malaltia més lleu que no el tipus A. Els virus B s’inclouen als programes de vacunació de cada hivern.

El reservori natural del virus gripal del tipus A son diverses aus aquàtiques salvatges (els ànecs i d’altres semblants, moltes d’elles migratòries) , que no emmalalteixen. A partir d’aquest reservori, algunes variants del virus s’han transmès a altres hostes (i menys vegades també entre ells) als que produeixen una malaltia més o menys important: altres ocells, mamífers i després als humans (el més sovint a través dels porcs).

Un cop una variant ha afectat una espècie, pot persistir en aquest nou hoste durant decennis, de forma que unes quantes variants es poden trobar actives simultàniament en diferents poblacions d’hostes. Així, del virus de la grip A, hi ha soques específiques per a diversos mamífers (porcs, gats, cavalls, foques, balenes), diverses espècies d’aus salvatges i domèstiques, i per a l’espècie humana, –aquestes implicades en els brots hivernals de grip i que també s’inclouen a les vacunes.

De tant en tant apareix una variant que afecta el codi genètic del virus, per mitjà de la combinació de soques diferents que han infectat alhora la mateixa cèl·lula (infecció doble). Aquesta nova variant pot ser l’origen de soques pandèmiques, donat que qualsevol hoste presentarà un grau d’immunitat virtualment nul. En la mida que la nova variant sigui capaç de transmetre’s entre els individus d’una espècie, serà possible l’aparició d’una pandèmia i brot epidèmic.

Des de fa segles s’han produït pandèmies del virus gripal A quan ha sorgit una variant capaç de transmetre’s d’humà a humà de forma sostinguda. Venen a ser uns 3 episodis cada 100 anys. L’anomenada grip espanyola, els anys 1918-1919, és la més antiga de les que s’ha comprovat que fou del tipus A (una soca N1H1 d’origen aviar) i se li atribueixen entre 40 i 50 milions de morts a tot el món, en una onada el març, una altra més greu el setembre i una tercera que es va allargar fins el 1919. Les següents foren causades per soques diferents el 1957 (grip asiàtica) i 1968 (grip de Hong Kong), força menys virulentes.

Cada episodi de pandèmia te unes característiques úniques i una evolució poc predictible. Les accions que duguin a terme les autoritats sanitàries s’han de basar en la millor informació de la que es pugui disposar en cada moment del curs de la pandèmia i en el coneixement del virus gripal. L’objectiu és limitar el nombre i la gravetat dels afectats i el volum de les pèrdues econòmiques per diferents conceptes. No hi tenen lloc interessos de tipus polític, legal o periodístic, molt menys arguments de tipus ètnic, cultural, relatius a la immigració o d’altres reivindicacions que es podrien voler fer colar aprofitant la situació d’alarma. Inevitablement algunes decisions resultaran ser equivocades quan seran examinades setmanes o mesos després, però cal que siguin acuradament raonades en el moment que s’han de prendre.

La pandèmia iniciada l’abril passat està produïda per una soca del virus A que es una barreja de quatres soques (d’origen humà, porcí, aviar). La seva virulència (tant en nombre d’afectats i en gravetat de la malaltia) es més baixa que la de la grip estacional comuna, i molt més reduïda que la d’una pandèmia com les del segle passat (100 cops menor que la del 1918). Les pandèmies de grip cursen en dos o tres onades i sovint la primera és mes lleu que les altres. És preocupant, a l’entrada del hivern a l’hemisferi nord que, per infecció doble, aquesta soca del virus gripal A es barregi amb les soques de la grip de l’any passat (més adaptades als humans) i esdevingui més virulenta. Per aquest motiu hi ha certa urgència en tenir una vacuna a punt, a part de les reserves de fàrmacs antivírics.
Finalment, el que es coneix d’aquest virus permet explicar prou bé l’aparició d’aquesta pandèmia, per tant no cal imaginar que es tracta d’una maquinació d’algun grup terrorista ni de la industria biotecnològica.

A la pàgina web http://ca.wikipedia.org/wiki/Grip_A , i a innombrables llocs d’internet, es pot trobar informació addicional (de fet, molta més de la que es pot consultar durant tres o quatre llunes).

Pitu Vilalta