Recerca - De cinema | Revista 85

La Guerra Freda (IV) – La cursa espacial.

L’enginy humà havia creat les pitjors armes inimaginables tot finalitzant la Segona Guerra Mundial. S’havien volatilitzat ciutats i ara, durant la Guerra Freda, ja en teníem en prou quantitat per a destruir la vida del planeta només donant una ordre. Gairebé ho fem l’octubre de 1962, durant la crisi dels míssils de Cuba.
Però aquella mateixa propulsió que ens podia portar a l’apocalipsi també podia catapultar a la humanitat a les estrelles. Una nova batalla pel domini mundial entre els Estats Units i la Unió Soviètica es desenvoluparia durant la carrera espacial.

Fou a mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX quan les grans potències van declarar les seves intencions d’arribar a l’espai i d’aquesta manera s’inaugurava un nou front de combat. Poc després, els soviètics marcaven el primer gol posant en òrbita el primer aparell fabricat per la mà de l’home, l’Sputnik 1. De fet també marcarien el següent gol: eren els primers a col·locar un ésser viu en òrbita, la gossa Laika –que moriria durant la missió-.

Els nord-americans semblaven anar al darrere malgrat disposar, sense massa escrúpols, de científics que havien servit a les ordres del règim nazi. Les seves victòries, malgrat ser científicament importants com ara situar en òrbita el primer satèl·lit de telecomunicacions, no tenien la repercussió dels èxits soviètics que feien els seus primers passos cap a la Lluna.

Els soviètics continuen guanyant. Arriba un nom per la història: Yuri Alekséyevich Gagarin. Fou el primer humà a viatjar a l’espai exterior. El nou cinema rus busca temes èpics ara que disposa de recursos per invertir a les seves pel·lícules i una major facilitat per exportar-les a occident. Gagarin, el primer a l’espai (2013) reflecteix aquella èpica aventura d’una manera bastant edulcorada, amagant les ombres del personatge i del règim. Érem 1961.

Tot semblava perdut pels Estats Units, però un any després el president Kennedy prometia arribar a la Lluna abans d’acabar la dècada... i, estranyament per un polític, va complir la seva paraula malgrat que ell no ho veuria.

La NASA rebia un pressupost gairebé sense límit, però el valor calia posar-li igualment. D’aquests valents parla el clàssic Elegidos para la Gloria (1983), relat que ens porta als primers astronautes nord-americans que culminaren amb la nau Mercury. Sang, suor i llàgrimes que culminarien el 1969 amb Neil Armstrong posant el peu a la Lluna. First Man (2018) no resulta massa complaent amb el primer home a la Lluna, centrant-se en la seva vessant més humana i allunyant-se de l’heroïcitat.

Els nord-americans havien guanyat la cursa i repetirien visites al nostre satèl·lit després de l’Apol·lo XI, però l’atenció pública s’esvaïa. Per què tornar-hi? Per la ciència? Ja no calia. Havien demostrat que podien fer-ho i amb allò n’hi havia prou. I és que, siguem sincers: Armstrong, Aldrin, fins i tot Collins que es va quedar esperant en òrbita, són els cognoms de l’Apol·lo XI, i segurament ens els sabem tots. I Eugene Cernan? Us sona? No ho crec. A mi tampoc. És el darrer home que va trepitjar la Lluna i Last Man on the Moon (2014) del gènere documental ens explica l’home oblidat i aquest darrer viatge.

El 1975 suposadament s’acabava aquest capítol quan les naus Soyuz i Apol·lo es trobaven en òrbita, però poc després el president Reagan anava més enllà iniciant l’anomenada Guerra de les Galàxies, un projecte de militarització de l’espai i collant una mica més a la ja comatosa economia soviètica.

La Lluna havia estat la línia d’arribada. No cal dir que ens queda molt per explorar i molts enigmes per descobrir però cap dels avanços posteriors resultaven interessants pel gran públic que van negar-se a continuar invertint ingents quantitats de diners en la cursa espacial. De fet, hi ha uns quants historiadors que situen les despeses de la cursa espacial com un dels fonamentals per explicar l’esfondrament del bloc soviètic i de la seva economia.

Aquella guerra de desgast fou guanyada pels nord-americans i qui sap si amb ella, la Guerra Freda.

Joan M. Rovira Rojals



+ Publicar el meu comentari