Opinió - Articles | Revista 69

La gent normal

I doncs, què som, sinó gent normal. Fan un programa a TV3 per recordar-nos-ho, sí, es diu la gent normal, com la que vivim a Vilaplana. La mateixa gent que ho trobem tot molt normal, carrers bruts, font de les creus plena de papers, ampolles buides, la rasa farcida de cagarades de gos, el més normal, perquè els nens de l’escola hi vagin a jugar… que ho fan sovint durant les tardes assolellades d’hivern durant el curs escolar. I parlant de gossos, també és normal que vagin sense lligar, quan ho veiem, no som capaços de dir educadament als seus amos que els han de dur lligats, qui de nosaltres no ha pensat mai, “vinga li dic” però sempre t’exposes a la resposta de l’amo “no fa res”,”jo vaig com vull” o algun improperi amb mala llet.

I continuant amb la línia del que és normal... l’actitud dels adolescents i alguns no tan adolescents ja, de Vilaplana i de fora del poble, o que almenys no hi viuen durant tot l’any i només pugen durant l’estiu. Què els passa? Que s’avorreixen?

És inaudit que els deixem passar bretolades grosses, no gamberradetes d’estiu, no ens immutem per a res, només som capaços de dir que “el meu no ha sigut”, ja comencem amb la sobreprotecció. Realment, la culpa del comportament dels nostres fills la tenim nosaltres mateixos, els pares.

Els ho perdonem tot, se senten impunes a tot, no hi ha conseqüències als seus actes, estem fabricant nois i noies maleducats i sense principis, hem perdut el respecte i ells també per tot i per tothom, no donem valors als joves que pugen i quan parlo de joves, no són els que fan les tapes, són els que, nit rera nit es banyen a la piscina del poble, es queden a la terrassa del casal i el cafeter no pot tancar la reixa i s'hi enfronten quan els demana que se’n vagin i contesten amb amenaces o de males maneres, els trobem normal fins i tot la borratxera perquè sí i perquè així no ho veiem directament, els permetem drogar-se a la pista del casal, sí senyors, drogar-se. Ja em perdonareu però si algú es vol drogar que se’n vagi a casa seva.

I parlant de la pista…, vergonya fa de veure-la. Plena de papers de bosses de patates, burilles de cigarreta, mocadors de paper, llaunes, vidres trencats de ves a saber què, ampolles de cervesa… I deixem que els nostres fills hi juguin!! I el que és més greu, veuen com nosaltres mateixos, tirem aquesta cigarreta al terra. No poden recollir els papers del terra, no ho fem ni nosaltres quan ens en trobem un als peus empès pel vent... no els ensenyem el mínim d’urbanitat…si aquella assignatura que alguns recordem del col·le. El famós EGB… no va estar tan malament.

Què ens està passant?  No som capaços de dir i ensenyar als nostres fills que no es pot entrar al casal amb bici o patinet, hi ha un cartell que ho diu clarament: s’ha de baixar de la bici o patinet i entrar caminant, no costa pas tant!! Que l’entrada de l’ajuntament no és una pista d’skate, forma part del mobiliari urbà i s’ha de conservar i respectar, no som capaços ni d’ensenyar això als nostres fills? Que tot aquest mobiliari és nostre, l’hem pagat entre tots?

Els actes passats aquest estiu al casal, m’han fet reflexionar sobre actituds i culpes. Sobre les actituds d’uns i sobre la culpa, que és tota nostra…sí senyors, nostra; ho és del que, veient el que passa davant dels seus nassos, és incapaç de fer res, per allò del que “a mi no em toca dir res”, i d’això aquí a Vilaplana en sabem molt. Com que és un poble petit, tots ens coneixem… i ves què diran… no cal trucar als mossos, van agredir el cafeter, però no cal trucar als mossos. Van entrar de nit i a la força a la sala del Casal per divertir-se buidant extintors, i tampoc cal trucar als mossos, tot és molt normal, bretolades de canalla.
Ens hem de posar les piles, hauríem de canviar una mica la nostra manera de fer, educar…deixem de banda prejudicis, comencem a dir les coses pel seu nom. Comencem a construir aquell país que tots nosaltres volem. Comencem per estimar-nos el poble on vivim. Dolors Sentis



+ Publicar el meu comentari