Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Geografia | Revista 4

La fil·loxera al Priorat i les seves conseqüències (I part)

El mot fil·loxera prové del grec i significa assecar fulles. Fou l’entomòleg francès Mr. Boyer de Fonscolombe qui utilitzà per primera vegada, l’any 1834, el mot fil·loxera; però ho féu per referir-se a un insecte que ataca i panseix les fulles del roure blanc. L’insecte, que causa la fil·loxera del cep europeu, el va descobrir l’entomòleg americà Mr. Flitch l’any 1854 en els ceps del seu país. L’any 1863 aquest calamitós insecte feu la primera aparició a Europa. Un il·lustre botànic de Montpelier, Mr. Planchon, li donà el nom científic definitiu, Phylloxera vastratix. Té dues formes. Una aèria i l’altra subterrània. Parasita en pels ceps, s’alimenta exclusivament del seu suc i provoca la mort de la planta parasitada quan és cep europeu, que Linneo Vitis va anomenar vinífera. Diverses foren les maneres de combatre la plaga a Europa abans que acabés amb totes les vinyes, però la solució definitiva de la qüestió fil·loxèrica vingué donada per la substitució dels ceps indígenes o europeus (Vitis vinífera) pels ceps americans (Vitis rupestris), que són immunes a la fil·loxera.

M’ha semblat interessant publicar aquest article ara que es viuen moments d’eufòria en el món de la vinya i el vi perquè, dissortadament, fa aproximadament cent anys, es vivien moments totalment oposats a la comarca del Priorat. Les vinyes eren mortes, la gent marxava i es veia venir la misèria. Tot apuntava al catastrofisme, i, de fet, així ha estat fins fa ben poc quant a l’economia productiva del vi.

Sortosament les coses han anat d’una altra manera, però també cal apuntar que les circumstàncies que es donaven en aquells moments no són les mateixes que les d’ara. A banda del vi hi ha hagut, hi ha i es preveu que hi hagi, altres activitats en les quals guanyar-se la vida. Esperem que no confiar únicament en els ceps com es va fer en aquells moments pugui donar altres sortides en cas d’un hipotètic daltabaix, que llavors va ser una plaga i que ara podria aparèixer d’una altra manera. Voldria que l'estudi que us presento us ajudés a entendre per què el Priorat va entrar en la crisi i per què no se’n va saber sortir.

En el cens de l’any 1887 s’assoleix la xifra màxima d’habitants que mai hi ha hagut al Priorat, 27.958 ànimes. Només 13 comarques de Catalunya el superaven en densitat de població, mentre que d’altres com el Bages, el Vallès Oriental, el Segrià o el Baix Ebre amb capitals de comarca com Manresa, Granollers, Lleida i Tortosa, que per si mateixes aporten xifres de població ben considerables, tenen densitats de població inferiors. Quasi cent anys després, en el cens del 1981, la comarca registra 10.432 habitants, xifra no gaire diferent de l’actual que no arriba a 10.000. El descens impressiona.

A Catalunya aleshores solament hi havia sis comarques que tinguessin una densitat de població inferior al Priorat i, cal advertir que, a part de la Terra Alta, les altres cinc han de ser classificades com a pirinenques, o sigui d’alta muntanya. En els 94 anys transcorreguts entre 1887 i 1981 el Priorat ha perdut 17.526 habitants, xifra que representa un 62.68% de la població: el percentatge més alt de totes les comarques que han perdut habitants.

Cal dir, però, que el 1842 el Priorat només tenia 14.968 h. i el 1857 ja en tenia 25.518 (si bé aquest darrer any es realitza el primer cens amb tècnica moderna). La comarca ha guanyat, en 15 anys, 10.550 h., quasi un 59% de població. Hem de relacionar l’augment de la població amb l’encariment del preu del vi i la reducció demogràfica del Priorat amb el flagell de la fil·loxera (però fixeu-vos que tant una cosa com l’altra gira sempre entorn del món de la vinya i el vi). La fil·loxera arribava a la comarca l’any 1893. En el cens de 1900 al Priorat hi ha 23.150 habitants, en 13 anys s’han perdut 4.808 habitants, quasi un 18%. Només entre 1960 i 1981 es perd un percentatge semblant a l’esmentat situat al voltant del 15%, però això obeeix a altres causes.

Però anem per parts. Al Priorat durant, sobretot, la segona meitat del segle XIX, el conreu de la vinya era monocultiu pràcticament: s’exportava el vi i l’aiguardent que es fabricava a les alcoholeres, a través de Reus, cap a ultramar. Aquest comerç donava molts bons resultats econòmics (i això que pràcticament no hi havia carreteres). El principal problema el representava la plaga de l'oídium. Per avalar aquest darrer punt només cal observar que el preu mitjà de la càrrega del vi era de 10 a 20 ptes., si bé hi havia grans oscil·lacions en funció de l’anyada, és a dir que, per exemple, l’any 1850 va ser de molt bona collita i es va pagar la càrrega a 6 ptes. i en canvi l’any 1856, any de molta cendrosa, es va arribar a pagar a 80 ptes./càrrega. La demanda era molt important.

Precisament com a mesura per combatre la plaga d’oídium, s’inicia l’any 1863 la plaga de la fil·loxera a França. En efecte, en aquest país, i per aquelles dates, es comencen a importat ceps americans, que porten l’insecte de la fil·loxera a les arrels i als quals són immunes, per pensar que poden ser immunes o, si més no, provar-ho a l’oídium. Resultat fatal, no són immunes a l’oídium i, a més a més, com ja sabeu, l’insecte ataca les arrels del cep aisàticoeuropeu i mata la planta.

El preu de la càrrega del vi s’enfila a partir del 1867 a més de 20 ptes./càrrega. El 1876 ja val més de 35 ptes. i continua pujant. Al 1880 arriba a les 50 ptes., preu que es manté fins a l’any 1885, que comença a baixar però que encara manté el preu de 35 ptes. Fins a l’any 1887. Aquest darrer any és el que marca la inflexió perquè França torna a produir amb ceps empeltats. El millor decenni al Priorat va ser el de 1877, ja que el preu del vi era molt car i van ser anys de molt bones collites, fins i tot la població va augmentar un 10%. La carretera va arribar a Falset i a Cornudella i a finals de segle a la Vilella Baixa, així es varen potenciar les possibilitats d’intercanvi. Les cases de vins franceses es varen emplaçar a Falset, així com les entitats financeres de Reus; l’any 1890 s’inaugura el ferrocarril que de Tarragona cap a Saragossa potenciarà les possibilitats de comunicació al baix Priorat.

Malauradament els anys següents són dolentíssims, des de l’any 1887 fins al 1900 es perd el 20% de la població. Són anys de vaques molt magres. El preu de la càrrega de vi baixa fins a les 17 ptes. Mai res torna a ser com abans perquè França ja produeix vi de valent i el preu del vi ja no puja més. A més es diu que el vi que sortia dels ceps del país –grans i pampoluts- era millor que el del cep d’Amèrica, i s’aplicava, sobretot, als terrenys pedregosos i secs que, com sabeu, són els que predominen a la nostra DO Priorat.

L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (a partir d’ara IACSI) l’any 1867 ja es referia amb preocupació a aquesta malaltia de la vinya encara que fins més tard no se’n varen apreciar prou bé els efectes. El portaveu del IACSI a Madrid va proposar de fer una gran zona neta de vinya entre Espanya i França per tal d’aturar la plaga. Com sempre no li van fer cas. El 1879 apareix la fil·loxera a l’Empordà. Era difícil, en aquells temps de l’alça del preu del vi al Priorat, aconsellar als pagesos un canvi en les plantacions per afrontar la fil·loxera. Precisament llavors que s’hauria d’haver arrencat i replantat, era quan els francesos venien a comprar tot el vi que trobaven sense reparar en preus. És clar que ningú volia arrencar, ans al contrari, tothom plantava vinyes.

L’any 1880 es va realitzar un Congrés fil·loxèric a Saragossa. Es va resoldre posar uns impostos per a lluitar contra la plaga, així, a cada ajuntament hi havia una partida pressupostària anual per a aquest concepte, el qual s’obtenia, majoritàriament, dels propietaris. Curiosament en el pressupost municipal dels anys 1885 i 1886 del nostre poble hi hem vist reflectida aquesta partida.

L’any 1889 alguns propietaris de la nostra comarca havien visitat l’Empordà, per veure l’efecte de la fil·loxera en la vinya, però les mesures de defensa per a atenuar-ho no es varen generalitzar, encara que es replantaren, molt tímidament, algunes vinyes amb peu americà. De fet, quan es comença a replantar una mica al Priorat és cap al 1900.

Josep Sabaté




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d’Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 104: Mundial de futbol 2026

Aquest estiu segur que molta gent el passarà enganxat a la tele mirant...
Què passa, Notícies, Portada

PULSÃ'METRE 104

PUJA L'arrencada DEL VOL A Vilaplana, enguany i per primer cop hem viscut...
Recerca, Tradicions, Portada

CURIOSITATS

Avui us explicaré unes curiositats recollides després d’una visita a la...
Recerca, Cuina, Portada

COCA DE REVETLLA O DE FESTA

COCA DE SANT JOAN  És una coca que es pot fer tot l’any. Aquesta recepta...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

RÀDIO MANDRA

M'ha fet molta il·lusió saber que l'amic Jesús Asbert —el...
Entitats, Jubilats, Portada

BERENAR DE PRIMAVERA

El diumenge 19 d’abril l’associació de Jubilats de Vilaplana vàrem...
Entitats, Jubilats, Portada

VISITA CULTURAL A L’ARBOÇ

El passat dia 26 de maig i organitzat per Consell Consultiu de la gent gran del Baix Camp, vam...
Recerca, Història, Tradicions, Tradicions i folklore, Portada

D'on ve realment el terme «PESSETERUS»?

Quan avui algú fa servir la paraula «pesseteru», normalment ho fa per...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

JA VA, la primera radionovel·la de Vilaplana

Després de dos mesos d’assajos, de molta feina al darrere, de moltes rialles i...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

FRAGMENTOS DE LOS DIAS GRISES de Sigfrido González Pardo

. Des de Lo Pedrís, ens alegra saber que Sigfrido González Pardo (1966,...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: El Josep M. i la Txell al Parc Nacional Nyerere, Tanzània Foto 2: El...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Homenatges, Activitats, Poemes, Portada

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE OBRA ORBA d’Albert Aragonés

Dissabte 20 de juny es va presentar el llibre Obra Orba, d’Albert Aragonés, a la...
La nostra gent, Recerca, Records, Casos i coses, Portada

ANECDOTARI DE VILAPLANA 2.0 EDUARD

Vilaplana sempre ha estat un poble que ha seguit amb àvida vehemència el...
Què passa, Activitats, Portada

TORNEM AL SAFAREIG

Enguany i dins dels actes de Sant Isidre vam programar l'espectacle de carrer Tornem al...
Entitats, Portada, Ajuntament

La presidenta de la Diputació de Tarragona visita Vilaplana per conèixer els projectes impulsats amb el suport de la institució

La presidenta de la Diputació de Tarragona, la Il·lma. Sra. Noemí...
Entitats, Portada, Ajuntament

L'Ajuntament de Vilaplana tanca l'exercici 2025 amb una bona situació econòmica que permetrà ampliar el pressupost de 2026 amb noves inversions al municipi

L'Ajuntament de Vilaplana ha aprovat la liquidació del pressupost corresponent a...
Què passa, Entitats, Activitats, Portada, Ajuntament

El circ vola alt a Vilaplana

Hi ha projectes que sembla que, abans d’arrencar, vulguin posar-nos a prova. I...
Què passa, Entitats, Activitats, Portada, Ajuntament

La Fira de Sant Isidre

La sisena edició de la Fira de Sant Isidre va ser el diumenge, 14 de juny, coincidint amb...
La nostra gent, Records, Portada

Fent vida pel poble

Foto 1 La Carmeta Abelló, la Paquita Tost, la Maria Mestre, la Maria...
Què passa, Entitats, Activitats, Portada, Ajuntament

Esmorzar de Sant Isidre

El dia 15 de maig, que enguany va caure en divendres, a la sala polivalent de la Riba, vam fer...
La nostra gent, Què passa, Entrevistes, Notícies, Portada

Oblidar Gaudí (de 100 a zero)

El passat 13 de juny el Salvador Juanpere va inaugurar una exposició a la galeria...
Recerca, Natura, Portada

Què cal fer quan trobem un animal desvalgut

Molt sovint, passejant pels carrers o pels camps i boscos, sobretot a la primavera i a...
Recerca, De cinema, Portada

Escenaris de pel·lícula

Estiu. Qui més qui menys segurament ja fa setmanes que pensa en el pròxim...
Recerca, Natura, Portada

Torrent del Tornall i Castell de Milany

Diguem que anar fins al punt de sortida ja és una bona excursió. Caldrà...
Literatura, Assaig, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número continuem amb els tèxtils. Parlarem dels noms antics del pitet,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Adela Blasi, dibuixant i pintora

Ens trobem novament a Vinyols i els Arcs, al davant de la galeria ArtAMILL, on fa uns dies...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedrís 104 (juliol 2026)

Ja ha arribat l'estiu i la calor i també teniu a les mans un nou exemplar de Lo...
Passatemps

Passatemps 103: Més paraules noves

El passat novembre  l’Institut d’Estudis Catalans va introduir una...
Recerca, Natura

Els moixons del terme: Puput

PUPUT Puput (Upupa epops)
Recerca, Cuina

EN ÈPOCA DE CALÇOTS...

PASTÍS–FLAM DE CALÇOTS AMB CARAMEL DE ROMESCO Recepta original del Xef...