Articles | Revista 1817/11/2004

La creació del Parc Natural per superar Castillejos

No s’entén que alguns projectes tant descabellats puguin arribar a prosperar i fer-se realitat, en contra d’altres que beneficien a un gran nombre de persones en els que no s’hi haurien d’esmerçar tants esforços per esdevenir una realitat. No sé quins són els motius pel que no passen de ser un projecte, perquè una vegada rere l’altra ensopeguen amb totes les dificultats i inconvenients possibles. Els primers estan comandats per promotors amb molta capacitat i recursos - materials i de poder -, per actuar en qualsevol punt que sigui del seu interès. Mentrestant, els altres, amb menys recursos però amb molta imaginació i entusiasme, es troben amb totes les dificultats i entrebancs possibles. Tant és així que la fatiga, desil·lusió i frustració dels mateixos avaladors poden fer abandonar el projecte .

Pot passar en el futur destí de l’antic Campament Militar de Castillejos que els militars van abandonar definitivament el gener de l’any 2000. Les inacabables negociacions entre les administracions per l’adquisició de la finca, la descontaminació, el concurs de la contractació per la descontaminació –de moment ja se n’han fet dos sense èxit -, les diferents trobades de les administracions implicades i els ajuntaments a la Delegació del Govern de Tarragona per retocar el document revisat de la constitució del futur consorci... El temps passa i les instal·lacions cada vegada estan més malmeses, quan el que cal és actuar amb la màxima rapidesa.

Encara recordo aquells pregons que feia l’agutzil per avisar els pagesos que no anessin a treballar els camps situats a la part alta del terme pel perill que existia mentre duraven les pràctiques militars amb foc real. També l’estat en què va quedar la carretera després del pas d’un comboi de tancs de combat que amb les cadenes van aixecar i malmetre el pobre ferm de la carretera, que era l’única via de comunicació existent aleshores amb la capital del Baix Camp.

Durant les pràctiques amb foc real no respectaven els límits dels terrenys propietat del campament, sinó que s’anaven molt més enllà, tot i les queixes no ateses dels ajuntaments. Encara avui es poden apreciar els impactes dels projectils a les parets dels cingles davall el Mas de Joan Pau que es troba a 6 quilòmetres del campament. Però els efectes més devastadors de les pràctiques de guerrilles i bombardeigs són el que van sotmetre al poble de la Mussara quedant reduït a runes.

Quan amb el tancament definitiu de Castillejos es passa pàgina a un episodi negre per a tots aquest municipis i, després, amb l’opció de compra de les instal·lacions per l’Institut Català del Sol semblava que es podia trobar una sortida digna per aquest indret de la Serra de la Mussara, surt el problema de la descontaminació de les zones afectades per les pràctiques de tir.

Han quedat deserts els dos concursos públics pels quals el Ministeri de Defensa ha intentat licitar la descontaminació a empreses expertes per un pressupost de 696.000 euros. Per poder adjudicar els treballs satisfactòriament, s’ha d’invitar a les empreses expertes a presentar les ofertes per la neteja dels terrenys afectats d’acord amb les bases del concurs, i adjudicar els treballs a l’oferta més avantatjosa. I si cal es suplementa la partida pressupostària per poder sufragar la despesa.

A les administracions implicades sembla que els va bé això de que “qui dia passa any empeny”. A qui segur no va bé és els ajuntaments implicats de Alforja, Arbolí, la Febró i Vilaplana que han sofert de l’antic campament militar durant 50 anys les humiliacions, les malifetes i les molèsties. I per sí encara no n’hi ha prou, ara hem de suportar intrusos, malfactors i les festes “rave”.

Per acabar-ho d’adobar, el mes de novembre farà un any que el document per la creació del Consorci per la gestió d’aquest espai dóna voltes pels departaments de la Generalitat, pendent de trobar una sortida, tot i que encara falta la neteja de la superfície contaminada d’armament.

Donat que amb el pas del temps les instal·lacions es van degradant i la recuperació serà cada vegada més difícil i costosa, és urgent actuar d’immediat i restablir la dignitat d’aquest espai tan malmès. Per tant és de justícia que les administracions implicades actuïn amb la màxima rapidesa, responsabilitat i diligència per restituir la dignitat dels pobles afectats.

Sóc dels que considero inacceptable i menys tolerable que al final d’aquest serial d’entrebancs s’hagi de mantenir el nom imposat de “Castillejos” en honor a una antiga batalla, pels records gens agradables durant els 50 anys de la seva existència. Cal passar pàgina en tots els sentits, i també el nom. Per tant, reivindico un nom nou, i el més adequat fóra un topònim, com pot ser El portell o Verdú, com s’anomena l’espai on es troba ubicada la finca.

Aquesta finca té unes 700 hectàrees de terrenys de pins i alzines dintre d’un paratge natural magnífic, ben comunicat situat a 30 minuts de Reus i a 40 minuts de Tarragona. S’ha de destinar a activitats socioculturals relacionades amb el medi ambient i la natura pel gaudi de la societat, no d’uns pocs, i indiscutiblement, com no pot ser d’altra manera, ha de formar part del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, tot esperant que així sigui, quan abans millor.

Tomàs Bigorra. Alcalde de Vilaplana
Vice-president de la Diputació de Tarragona

Vilaplana, setembre 2004

Tomàs Bigorra i Munté