Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 39

Josep Ma Fernando Villasevil Escofet, hoteler

Sovint, aquí diem que Vilaplanencs Exteriors són els que viuen més enllà dels turons que envolten el poble. El nostre convidat d'avui no tan sols acompleix aquest requisit, sinó que encara viu molt més lluny, cap al nord, a les illes britàniques. Descendent de cal Jaumet del Cafè, de bon grat ha accedit a explicar-nos els seus records.


"A Vilaplana s'hi viu com un anglès. Cadescú viu a la seva caseta, amb el seu jardí, i no en pisos, com a la ciutat"


Com va ser que, sent un tarragoní descendent de Vilaplana, va fixar el seu lloc de residència a Londres?
Simplement vaig decidir canviar d'aires i venir a Anglaterra. De fet, hi vaig venir perquè m'agradava molt estudiar i practicar l'idioma anglès, que ja havia estudiat al British Institute de Barcelona, durant 5 anys, i on em van donar el títol per la Universitat de Cambridge. Emigrar a Anglaterra era com un impuls de fugir, per independitzar-me o potser tambe per deixar endarrera l'angoixa per la injusta mort de la meva mare, encara jove per deixar-nos.

Així, com aquell que diu, de la nit al dia es va veure en un altre lloc, amb uns altres costums i un idioma diferent. Li va ser molt difícil adaptar-s'hi?
Gens, en absolut. Ja dominava l'idioma i, seguint la tradició familiar, de seguida vaig treballar de segon maître d'hotel. Però al cap d'un any d'estar aquí i tornar a Tarragona per unes vecances, me'n vaig adonar que el que m'agradava era viure a Anglaterra. A principis dels anys 70 es notava una diferència considerable entre els dos països, democràtica, estructural i econòmicament parlant. Espanya encara no havia entrat al Mercat Comú i molts espanyols anavem a treballar a Londres per guanyar-nos la vida. En aquella època, la contractació laboral era molt diferent de la d'ara. Vaig veure joves espanyols, qualificats de metges o d'arquitectes, que emigraven a Anglaterra amb contractes laborals com a tals i que, en el seu lloc, els posaven a fregar plats als restaurants de Londres. Actualment, els professionals espanyols estan ben valorats i respectats com cal, especialment després de la incorporació espanyola a la UE.

Així que fa prop de 40 anys que viu a Anglaterra. Sempre ha treballat al sector hoteler?
Sí, aviat farà 40 anys que visc a Anglaterra. Des de llavors segueixo vivint a la mateixa casa, a la part NW de Londres, una bona zona prop de Hampstead. Gairebé sempre he treballat al sector hoteler però, com que sóc una persona inquieta, al cap de poc vaig voler canviar de professió i vaig treballar un temps en una companyia de golf, on també canalitzaven turistes anglesos cap al sud d'Espanya, cap a Estepona i Marbella, quan aquestes ciutats van començar a créixer en popularitat. Però, més tard, vaig retornar a les meves arrels, el que era el meu, a l'hosteleria: A mi sempre m'ha agradat comunicar-me amb el públic i, a més a més, hi guanyava més diners. Vaig estar també en restaurants italians, on vaig aprendre bastant l'idioma i, últimament, també vaig treballar com a principal majordom a la Societat de Notaris i Jutges, els que es vesteixen, per exercir davant les Corts, com els que surten a les pel·lícules angleses, amb el perruquí.

Londres és una ciutat molt gran, populosa i glamurosa. Dedicant-se a aquesta professió potser va conèixer personatges coneguts.
Sí, sempre es pot veure gent popular per Londres. Degut al meu ofici he tingut l'oportunitat de servir gent famosa com Sofia Loren i la majoria d' actors anglesos coneguts, també polítics i algun membre de la família reial, tot i que amb aquests últims no vaig tindre ocasió de parlar-hi, és clar. Però de qui tinc millor record és de Harrison Ford, amb qui fins i tot vaig fer una bona amistat mentre ell estava rodant la pel·lícula Star Wars. A més a més vaig fer amistat amb jugadors de la selecció anglesa de futbol dels anys 60, que eran campions mundials, principalment amb Geoff Hurst, Bobby Moore i Martin Peters, que venien al meu restaurant molt sovint. Sí, he tingut sort de conèixer molta gent interessant que ara, de fet, trobo a faltar moltíssim, perquè estic prejubilat.

Si laboralment ja no està en actiu, en què ocupa el seu temps, quines són les seves aficions?
M'agrada molt llegir, tinc una gran quantitat de llibres a casa, a cada habitació. M'interessen els temes d'història, de literatura i d'art. Tinc amics, amb qui puc parlar en cinc idiomes diferents. Ara visc sol, però durant 20 anys vaig viure amb una noia anglesa, que, desgraciadament, va morir d'una malaltia incurable fa uns anys. No tinc fills. Des que em va faltar la companya no m'he preocupat gaire de trobar una altra parella, tot i que sí que tinc amics, com és natural. Actualment jugo molt als escacs i, de fet, entro en competicions. Com a anècdota, recordo que aquest estiu passat, al centre de Trafalgar Square, de Londres, van muntar un escacs gegant i hi vaig competir i, davant de molts espectadors vaig guanyar la partida; va ser emocionant sentir els crits de molts turistes espanyols donant-me ànims. Com a premi em van regalar un cupó per adquirir unes sabates de pell, a una botiga d' Oxford Street, per un valor de 95 lliures (uns 110 euros), uf...! No m'ho esperava això. Però a la tenda em van dir que eren unes bones sabates, garantides per a dos anys. Londres és una ciutat encantadora, romàntica i amb molta història i, a mesura que em faig més gran, encara m' agrada més tot el d'aquí i el caràcter anglès.

Estem parlant molt de com viu a Anglaterra, però les seves arrels són a Catalunya...
Sí, de fet porto més anys vivint a Anglaterra que anys he viscut a Catalunya, però el catalanisme el porto sempre molt a dins meu i no l'oblidaré mai. Sovint escolto Catalunya Ràdio i, fins i tot, de vegades hi he parlat en viu, normalment per temes d'interès del país britànic. Me'n recordo que en una ocasió una persona reclamava per què a Anglaterra es condueix per l'esquerra i per què volen ser diferents de la resta del món. Els vaig contestar que hi ha, de fet, uns 74 països al món que condueixen per l'esquerra, com a Anglaterra. I que cada país és diferent i ens hem de respectar els costums i no criticar-los. Jo he defensat moltes vegades les tradicions i maneres de fer angleses en debats fora del país. No és bonic davaluar un país i la seva gent per culpa de una minoria que vénen una setmana de vacances a Salou, a desfogar-se de la vida laboral rutinària. Gran Bretanya és una gran nació i la seva gent molt intel·ligent i educada. Això sí, enyoro molt el menjar mediterrani, però també vull fer un incís: en els últims vint anys els anglesos han après de la cuina europea i, a través de la Unió Europea i de les facilitats existents entre els països integrants, ja es poden comprar productes espanyols o italians als supermercats, cosa impensable quan vaig arribar el 1972.

Vostè va néixer a Tarragona, però la seva mare era de Vilaplana. Quins són els seus primers records del poble?
Els meus avis materns van decidir adquirir un negoci a Tarragona, el maig de 1923, a la plaça dels Carros de Tarragona. Abans es deia Cafe del Puerto i els meus avis li van canviar el nom i va passar a ser l'Hotel Restaurant Miramar. Allí és on vaig néixer jo i on la història comença. Durant les vacances d'estiu tenien tanta feina mirant de fer diners amb els primer estrangers que venien a Espanya de vacances, que amb el meu germà Jaume i una senyora que ens cuidava, que estimàvem molt, la Fania, ens traslladàvem a una casa de Maspujols durant l'estiu, per a no fer nosa a l'hotel. Més endavant, més grandets, vam anar a Vilaplana a casa de la tia Palmira, que vivia allà on havia estat l'antic cafè dels meus besavis. Al principi vam enyorar molt la riera de Maspujols, la seva extensió, el camp obert i els seus pins, on jugàvem moltíssim. Vilaplana al principi la vam trobar una mica tancada i fosca i, poc habituats, ens semblava que les muntayes ens havien de caure al damunt. Però, de mica en mica, ens hi vam acostumar i vam fer molts amics; també hi jugàvem amb els cosins del poble i amb els que pujaven durant l'estiu. La meva família va treballar molt, però també vam viure molt bé, considerant el franquisme, la pobresa i la manca de recursos d'aquells anys.

Un dels records que tinc d'aquells temps és haver tingut la sort de jugar a futbol amb els germans Mora. El Pere Valentí feia cada parada, d'un costat a l'altre del pal, increïble! Com a anècdota, recordo que, de més gran, vaig portar a Vilaplana un equip de futbol de Tarragona. El Vilaplana estava més que ben reforçat, amb jugadors del Reus, i ens van donar una pallissa tal, que al cap de mitja hora de partit nosaltres ja estàvem per a l'arrastre.

Així que, tot i ser tan anglès com català, té un munt de records a Vilaplana...
És clar! Per part de la mare tota la família és d'allà. Els meus besavis eren Pantaleó Martí Bidó i Josepa Roig Aixalà, i on ara hi ha les oficines de la Caixa Rural, al primer pis, els meus besavis hi tenian el cafè del poble. L'àvia m'explicava que el seu padrí, l'avi Salvador Roig, era de la Mussara.

Els besavis van tindre diversos fills, sis dels quals van sobreviure: l'oncle Jaume, el barber, (grosset, baixet, amb un bigoti enorme, que tenia la barberia als baixos de la casa dels besavis). Es va casar d'una manera curiosa: va posar un anunci al Diari de Catalunya (no hi havia Internet aleshores, he,he...) i va trobar una núvia, la Palmira, de Puigcerdà. Me'n recordo d'ella amb el seu accent gironí, tan bonic. No van tenir fills. Després hi havia la tia Tuies, del cal Punissó, que va tenir sis fills; l'oncle Sebastià, que va anar a treballar a Sabadell i tampoc va tenir fills; la tia Maria, de cal Vermell, que en va tenir dos: l'oncle Sebastià i la tieta Pepita; l'oncle Ramon, que també va anar a Sabadell, com el seu germà, on van obrir un restaurant anomenat L'Arrahona, i tampoc va tenir descendència i, finalment, la meva àvia Mercè, que va conèixer el meu avi al restaurant de Sabadell, i que van tenir quatre fills: la meva mare Mercè, el tiet Santiago, el tiet Antonio i l'Angelina, que va morir amb tres anys, a causa de les cremades que es va produir quan va caure d'esquena a una paella amb oli roent on es fregien patates, al foc de terra.

De tant en tant, fa alguna escapada fins a Vilaplana?
Sempre que puc vaig a Vilaplana, pero ja ha canviat l'ambient que trobava abans. Ja no hi ha els típics pregons pel carrer, els pagesos ja no van amb els carros carregats tornant del tros, amb el soroll i la pols que aixecaven els cavalls, rebufant pel nas de cansats, etc. No hi havia quasi cotxes i quan un entrava al poble, les dones sortien al balcó a veure qui era. Me agradava fer petar la xerrada amb el Pep Bidó, el fuster, i el seu fill. Aquesta gent no haurien de morir-se mai, eren entranyables i bona gent, i els trobo a faltar moltíssim. La vida s'ha modernitzat, però jo enyoro molt el passat.

Què li ve al pensament quan recorda Vilaplana?
M'encantaria viure a Vilaplana. A Vilaplana s'hi viu com un anglès. Cadascú viu a la seva caseta, amb el seu jardí, i no en pisos, com a la ciutat; l'hivern és de clima fred i sec com el de Londres, amb muntanyes retallades que em recorden les d'Escòcia. Aviat serà el moment de decidir-me, de si retornar a les meves arrels o continuar com estic.

Així, hi ha la possibilitat que algun dia s'instal·li al poble?
Hi havia un polític espanyol, intel·lectual del segle disset, Diego Saavedra Fajardo, que deia: "La renovació dóna perpetuïtat a les coses que, per natura, són per si mateixes passatgeres; un jove mai demostra la seva millor capacitat si sempre es queda immòbil al seu país. A fora, ell perdrà aquella actitud aspra i intolerant que li era natural”.

Com els anys passen tan ràpid, mai se sap què serà del meu destí, però a vegades, a la nit, tinc un somni difús que em parla amb il·lusió d'obrir una petita escola d'anglès a Vilaplana. De tenir un cotxe a la porta de casa i, amb ell, baixar fins al mar. No ho sé, és molt complicat, tot i que penso que els del poble som catalans amb ganes de triomfar. Espero tenir el més important, salut per portar-ho a terme.

********


L'entrevista, degut a la distància, s'ha fet per Internet. Tot i així, el Josep Maria ho ha fet tan fàcil, i és una persona tan càlida, que no em costa gaire imaginar-me fent les preguntes com si haguéssim estat asseguts a la sala de casa seva, envoltats d'un confortable aire anglès i prenent una tassa de te.





Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots