Opinió - Articles | Revista 68
Jo també tinc un somni
Encara avui puc recordar el maleït dia que em va despertar la veu enfadada del meu pare de mà de la veu del locutor de ràdio anunciant que Bush havia declarat la guerra a l’Iraq. Jo encara no entenia molt bé com funcionava tot això del capitalisme, la política i els interessos.
Aquells mesos va començar una campanya molt potent contra la guerra de l’Iraq, jo anava feliç a la manifestació amb el meu adhesiu amb el quadre Guernica i sempre de la mà dels meus pares. La veu de tots nosaltres cridant “
No a la guerra” s’enlairava al cel amb ànim d’arribar a les orelles d’algun
dolent com deia jo en aquella època, o almenys, de tots aquells nens i nenes que com jo, només tenien ganes de jugar i no pas a matar.
Sembla que amb el pas dels anys cadascú segueixi el seu camí, tot queda tan “lluny”, i encara que no vulguis, creus que són vides paral·leles i que mai es trobaran. Doncs segueixes anant al teatre, al cinema, viatges al nord d’Europa amb la idea de trobar aquesta Europa fortalesa de que parla Saskia Sassen i t’emmiralles trobant una Alemanya rica i bonica, visitant Bruges i el seu bonic riu, Zwyn. També et trobes pujant a la torre Eiffel sense pensar que si obrissis bé les orelles i la ciutat s’aturés per un moment, des d’allí gairebé podries sentir els trets que, anunciats aquell matí de fa anys a la ràdio de la cuina, segueixen matant persones a l’altra banda del Mediterrani.
Sense saber per què, o potser sabent-ho massa, et decideixes a anar a veure què és això que passa i que surt a la televisió, tot i que sorprenentment, sempre dura pocs segons per donar temps al gol de Messi o al canvi de parella de Cristiano Ronaldo.
Homes que han arribat sols a Atenes i que no tenen forces ni per anar a buscar el dinar a la cuina de l’
squad, homes amb auriculars mig destrossats que han pogut fer arribar de Síria per connectar amb el seu país, t’ensenyen la foto del seu germà avui, mort, i ahir, orgullosos, guapíssim. Gairebé no s’immuten. Els voluntaris preparem una truita de patates i els fem baixar tots al pati per poder xerrar i divertir-nos una mica, quan un d’ells et diu que des que està a Grècia és el primer dia que és feliç. Un arquitecte em comenta que passava nits senceres estudiant i fent projectes de la universitat quan vivia a casa seva, Síria. Em recorda una amiga meva de Reus que estudia arquitectura. Però ella encara té pares, i segueix estudiant i no ha de dormir al carrer a ple hivern. Ell, en canvi, ja només té una motxilla amb dues mudes i cap parent que l’esperi a la nit amb el sopar a taula.
Un vespre, estem prenent alguna cosa a la plaça d’Exarchia quan una amiga voluntària s’espanta pel soroll d’un petard i ells somrient li contesten “
Tu no has estat a Síria, els nens veuen els avions i els assenyalen somrient, i no saben el que els espera…”
El més dolorós és posar noms. Posar noms a aquelles persones que jo pensava que em sentien de lluny quan cridava tímidament “
No a la guerra” de petita i anava a la manifestació de la mà dels meus pares. Ells també volien jugar, però només van poder jugar a la foscor, a la foscor de la guerra, a la foscor dels búnquers on s’amagaven, a la foscor d’una infància desinfantilitzada i a la foscor de la mort dels pares, que jo em pensava que sempre t’agafaven de la mà. A Iraq, a Síria i a molts altres països els nens gaudeixen poc temps de la mà dels seus pares i mares, i aquests de la mà dels seus fills i filles, i tot i sentir els nostres crits plens d’amor de “
No a la guerra” segueixen sols fent el trajecte cap al Nord fins que sense saber com, te’ls trobes davant teu, explicant-te les seves històries, amb
aquella bomba que davant meu va matar els meus sis germans, el meu pare i la meva mare, i comencen a plorar sense parar, t’abracen i penses que avui dia encara no acabes d’entendre això del capitalisme, la política i els interessos. I només tens ganes de fer alguna cosa, has de poder fer alguna cosa per ells! Però com? La primera idea és posar punt i final a la guerra, ja que els més vulnerables són els que senten aquests “petards” cada dia com a despertador, els tenen a totes hores i tu no pots aturar el temps, ni la barbàrie, no està a les teves mans, tant de bo.
La impotència és brutal però finalment coneixes el poder del somriure quan t’agraeixen una i una altra vegada la teva estada. Com diu el grup musical El diluvi, l’alegria és la vida, i l’alegria de les persones (refugiades) és la vida.
Tot conversant amb un noi de 20 anys, em va dir que el seu somni era arribar a Alemanya o a algun país on trobar feina i poder acabar els seus estudis de Farmàcia. Després, em va preguntar quin era el meu somni i em vaig quedar en blanc. Tot i així, crec que ara tinc la resposta: aixecar-me ben aviat al matí amb la veu alegre del meu pare de la mà de la locutora de ràdio anunciant que la guerra ha acabat.
Montsant Joanpere Foraster
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps