Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 15

Jaume Juanpere Estivill, lo Jaume Manco

"Fer de Jutge de Pau és una feina en que passes algun rato malament, però entre tots ho hem de fer tot"

No sabríem dir del cert els motius que fan que un poble decideixi atorgar a algun dels seus ciutadans, durant cert temps, la responsabilitat d’ésser garant d’algunes de les seves institucions públiques o privades. Però, després de conversar de forma distesa i amigable, amb Jaume Juampere Estivill (1922), més conegut per Jaume Manco, Jutge de Pau (1986-93), President de la bassa de La Vila des del 1994 i home arrelat al món del teatre de la nostra vila, sí que podem afirmar que el sentit comú, la solidaritat, la responsabilitat, el sentit de l’humor, la serenor i la bonhomia que es desprèn de les seves paraules, del seu talant i de la feina ben feta que ha dut a terme fins ara, faciliten, i molt, la confiança que un dia li van dipositar.


Jaume, avui volem parlar de la teva feina com a Jutge de Pau, de la teva llarga afecció al teatre de Vilaplana i de la teva tasca al davant de la comunitat de regants de la bassa de la Vila. Però, anem per pams, i comencem per l’aigua.

Per l’aigua ens ofegarem!

Sabries dir-nos quan es va fer la bassa de la Vila i els recs que canalitzen l’aigua d’aquesta?

Ui, la bassa de la Vila potser fa dos cents anys que està feta. Es féu perquè el poble tingués dret a l’aigua en un cas d’incendi. Primer eren els horts, abans que es fes el rec que hi ha ara. Però el rec que avui trobem cobert en bona part per la vorera, passava descobert amb lloses.

Hem sentit a dir que hi ha una llarga tradició que ha anat passant de pares a fills en quant als dies o a les hores d’aigua que cada regant té per dret com a usufructuari d’aquesta. Qui i com es van organitzar aquests horaris per a regar?

És una cosa que els horaris no sé com els van fer. Si que sé que als qui tenien més aigua els hi van donar l’aigua a la nit. Els cinc regants més grossos la tenien a la nit i els altres ho van repartir anant baixant: a Cal Bové, a la Rosalia o a Ca l’Angelina, a Cal Càndido i al Ponet. Els hi donaren l’aigua correlativament, al mateix dia, perquè com que està tan repartida hi ha horts que només tenen una hora o una hora i mitja d’aigua. Doncs si per una hora o una hora i mitja han d’anar allà a tapar i a aviar ja no els hi paga la pena. En canvi d’aquesta manera, si s’ajunten els dos o tres regants, llavors ho poden fer junts i així els hi arriba més l’aigua al tros o l’hort.

Des de quan ets responsable d’aquesta comunitat de regants?

Després de l’aiguat de 1994, vam fer una reunió per donar comptes i es veu que ens tenen tanta confiança que no va venir ningú. Me n’encuido des de les obres del 94. Perquè d’aquella reunió en sortí una junta i a mi em va tocar ser el president.
Fins ara hem estat el Feliu, el Sebastià Gori i jo els responsables.

I abans qui ho feia?

No n’hi havia hagut mai cap. Va ser més que res perquè vam haver de donar papers conforme havíem rebut la subvenció. El que hi ha hagut sempre és una gent que se n’encuidava. L’Anton Torres, mon germà l’Isidro i el Ramon Càndido anaven a netejar el rec, a fer la brossa i a arreglar algun desperfecte, si és que hi era. Però de junta , que jo sàpiga, no n’hi havia.

Heu tingut algun tipus de problemes per tirar endavant la vostra comunitat i com funciona a nivell de finances?

En general la cosa ha funcionat bé. Però amb l’aiguat del 94 que ens va prendre part del rec, vam demanar una subvenció i ens van donar bastants cèntims. Però com que ens ho vam fer nosaltres, a jornal nostro, si ho hagués fet algú de fora, enlloc de cobrar 6.000 pessetes per dia com ho fèiem nosaltres, n’hauríem hagut de pagar 8.000 o 10.000. Llavors la diferència aqueixa la vam deixar en un dipòsit i per això ens van sobrar cuartos de la subvenció. Encara n’hi ha uns quants.

Tu saps si a Vilaplana a més de la bassa de la Vila, hi ha altres comunitats de regants que depenguin d’altres basses o d’altres fonts fluvials?

A més de la bassa de la Vila, hi ha la Balandra. I les altres aigües són de pocs propietaris, la font del Sec per exemple, que és de set o vuit, ja molt particular.
A la Balandra hi ha un president i l’Alfredo de ca l’Olla que és l’aiguader. A la de la Vila no n’hi ha d’aiguader, cadascú se n’encuida de la seva. A la Balandra hi ha un aiguader perquè cal repartir l’aigua. Ara, amb la bassa nova, no hi és aquest problema, però abans havien de repartir l’aigua i si n’hi havia poca, al que tenia una hora a lo millor només li donaven un quart. L’aiguader ho controlava. Ara, com que no es fa tanta horta, hi ha més aigua . Amb la Balandra nova quasi que tenen aigua de sobres.

Ara, canviem de tema, i explica’ns una mica la teva experiència com a Jutge de Pau de Vilaplana. Quants anys vas fer aquesta feina i a qui vas substituir?

Durant set anys. Des del 1986 fins al 1993, l’any que va néixer la Soraia, una de les meves nétes. Em va cedir el càrrec el David Cavallé. Va ser l’etapa en que l’Agustí Ferré feia d’alcalde.

Com va anar, perquè fossis tu l’elegit?

Quasi que es pot dir que va ser a dit. A mi m’ho van dir l’Agustí i el Còbit. Em van dir: "Noi, no trobem a ningú". Perquè, és clar, no és gens bonic això de trobar-te amb els problemes de la gent del teu poble, eh? Jo els vaig dir que uns quants anys sí, però per no gaire temps. Hi vaig ser set anys. Els primers quatre anys no vaig cobrar res i encabat sí, però molt poca cosa. Una de les coses que m’agradava menys era fer casaments.

Per què no t’agradava?

Coi, perquè tenia un cunyat capellà i li prenia la feina.

Va fer alguns casaments, doncs?

Sí, el xiquet del Mallol, l’Humbert i una parella de fora.

A banda dels casoris, en què consistia la feina de Jutge de Pau?

La feina més pura i més dolenta que té el jutge és quan hi ha raons amb alguna família i hi has d’anar a posar pau al conflicte. Un dia en una casa hi vaig anar amb el mossèn i hauríeu d’haver vist com volaven els boscalls per aquella entrada. Aquell dia va ser serio, la canalleta en un racó esporuguida. Heu de pensar que jo no en bec mai de conyac i quan vam sortir d’allí vam anar cap a Cal Rito, que hi havia de cafeter l’Antonio, i vam fer una copa de conyac.

En casos així l’alcalde l’acompanyava?

No, no, això era qüestió del jutge sol.

Però a banda d’aquest cas particular, en general, es pot dir que no et vas trobar amb grans problemes.

No, però vaig tenir algunes topades amb algú que fins i tot em va treure el ganivet. Però no va passar d’aquí.

Havies d’anar als Plens de l’Ajuntament a passar comptes de la feina?

No. El que donava més feina de paperassa eren els accidents. Hi ha molts accidents que aquí al poble ni te n’enteres, però calen els papers per l’assegurança i els ha de firmar el jutge (els atestats). És una feina que passes algun rato malament, però entre tots ho hem de fer tot. No és gens bonica ni agradable i s’ha de repartir.

Si no anem mal encaminats, el teu successor com a Jutge ha estat el Josep Pàmies (Pepe Xacó).

Sí, sí, i encara ho és.

Jaume, per acabar, parlem de teatre. Quan vas començar a fer-ne?

De petit fent els Pastorets fins que vaig tenir 60 anys. Llavors vaig dir : « No en puc fer més perquè no tinc memòria". Feia anar malament a tothom, no em sabia mai el paper. Com que jo per desgràcia o per sort no callava mai, eren els altres que rebien. I deien :"Al costat del Jaume Manco no s’hi podia anar".

Des de quan hi ha hagut afecció pel teatre a Vilaplana.

De tota la vida ja, perquè quan es va fer el "Martiri de Sant Sebastià" que es va fer a la Plaça, deu fer 150 anys, el jaio Dionisio de Cal Fabià va fer de Sant Sebastià i el jaio Torero també hi treballava. I amb un rotllo hi diu:

Las viejas matarlas todas
que si bien lo reparas
todas hacen malas caras.
Ahora las jóvenes no
Que por algo sirven


Era en castellà?

Sí.

En quina sala es feia?

Es van començar a fer els Pastorets a la sala del darrera de Cal Rito, als anys 30, abans de la Guerra. Encabat se’n va fer a la Sala Parroquial i després al Casal.

Qui feia de director?

Primer el Cisquet del Pa. Més tard el Josep Masdeu i ara el Jordi Mateu.
També hi va haver una companyia que es deia "Del Pinillos" que el director era el Jaume Secano i aquesta la formaven el David, l’Octavi, l’Isidro, el Mario, la Maria Olla, la Maria Manana, la Pepita Ganxins, l’Encarnación i la Trini de Cal Teodoro que en sabien molt. Nosaltres de cop només podíem fer obres de nois sols o de noies soles, no es podia barrejar. Encabat sí que actuàvem nois i noies i vam començar fent-ne una que es deia "L’oncle Rector".

Junt amb quins actors vas treballar?

Amb el Còbit, l’Eugeni, l’Ezequiel, el Sebastià Masdeu, el Sebastià Victo, el Serres i el Feliu. També en van fer poc o molt, el Pep Sastre i el Josep Maria Sibines.

I les dones qui eren?

La Maria Planot que n’entenia molt, la Maria Rufina, la Montserrat Joaquim, la Carmeta Justa que també tenia molta traça i que fent "Les joies de la Roser" es van enamorar ella i l’Albert. Ves si us parlo d’anys! Ella feia de Roser i van lligar.
També n’entenien molt la Bàrbara i la Montserrat Meliton que feien alguns sainets bons.

Avui l’afecció encara dura i quan el Grup de Teatre fa una obra hi va tot el poble a veure-ho.

Hi ha afició, sí. Sempre n’hi ha hagut. Quan al poble hi havia dues societats: El Sindicat i Ca la Narra, a casa meva eren del Sindicat i el meu germà gran ja va fer una obra de teatre que es deia "Reixes enfora" amb la Maria Màlia i la Rosalia Manyana.
Hi ha hagut alguna època que ha decaigut però ha tornat a emprendre.
Jo xalava molt.






Dolors Joanpere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots