Opinió - Articles | Revista 91

Ja hi tornem a ser!!!!!

Ja hi tornem a ser. Ja ens tornen a vendre fum i el que és pitjor, nosaltres el comprem.

Els principals arguments per fer la construcció del macro projecte de HARD ROCK són principalment “Riquesa al territori” i també “Creació de llocs de treball”. A mi m'agrada analitzar, en general, les expressions i afirmacions que ens fan els polítics, poders econòmics, poders mediàtics, etc., i en aquest cas, crec que puc opinar per l'experiència viscuda els darreres 40 anys.

Comencem per la “riquesa al territori”.

Tots aquests anys que hem tingut el parc de Port Aventura a la nostra comarca, hem tingut la mateixa renda per càpita que la resta de comarques de Catalunya. El sector hoteler, turístic i comercial té les mateixes problemàtiques que les altres comarques o zones turístiques similars. El que sí que hem constatat és que abans teníem uns territoris que els gaudíem i eren nostres.

Uns inversors amb afany usurer, amb la connivència dels polítics, agents comercials i poders mediàtics, varen expropiar uns terrenys per regalar-los a bancs i empreses poderoses que, una vegada modificades les lleis a la seva mida, varen engreixar encara més els seus comptes bancaris.

Seguim amb la suposada “riquesa al territori”.

Se'ns diu que faran uns projectes amb edificis, piscines... de molts milions de pressupost i que, per tant, donaran feina a les empreses de la comarca. És cert, hi haurà uns projectes i uns pressupostos de construcció molt importants i de molt de volum i precisament per això, les adjudicacions seran per a empreses grans (com COMSA, DRAGADOS, etc.). Aquestes empreses el que fan és segregar i traspassar les diverses partides a unes segones empreses, que a la vegada, aquestes ho passen a unes terceres empreses més petites. Totes aquestes empreses es queden, evidentment, amb una comissió del preu inicial. Quan les diverses partides del pressupost (paletes, electricistes, fusters...) arriben a les petites i mitjanes empreses “del territori” que són les que posen els materials, la mà d’obra, vehicles, seguretat social, i tot el que podeu imaginar, es troben que han de fer les feines a un preu inferior al preu de cost, amb uns terminis molt ajustats i amb les penalitzacions corresponents, si no acaben els treballs a les dates pautades. I per rematar, finalment, quan fas la factura, et donen un pagaré amb venciment a 6 mesos (de la Caixa, evidentment) i que el banc també es queda una comissió. Jo que he viscut de prop aquestes situacions, us asseguro que no vaig conèixer cap empresa que tingués ganes de tornar a treballar per aquests projectes.

Podem seguir, si us sembla bé, analitzant la “riquesa del territori”.

Aquí a Vilaplana, hi ha un grup que, amb molt bon criteri, fa uns treballs per conservar el patrimoni. Bé, doncs cal recordar que en els terrenys de Port Aventura, i més concretament, on està actualment el “Dragon Kan” hi passava la Via Roma, la ruta que connectava l’imperi romà amb l’actual Andalusia, per la costa (això està documentat als llibres d’història) i jo recordo haver-hi passat amb el nostre carro i cavall. També en aquella zona on hi ha el parc hi havia diverses casetes de pedra seca i sostres de terra i palla. Aquests són alguns dels exemples que s’han perdut. Ara ens proposen que acceptem la construcció d’un hotel, amb forma de guitarra elèctrica, no sé de quants pisos d’alçada i que els nostres fills vagin a treballar disfressats d'Elvis Presley, amb patilles i ulleres de sol.

Podríem continuar analitzant la “riquesa del territori” i del bé que viuen els petits comerços i/o les petites empreses que, suposadament, tenim la sort d'estar a prop del parc en aquests 40 anys, però segurament no cal.

La segona gran sort que se'ns ofereix, són els “llocs de treball”.

Segurament molts ja coneixeu les condicions dels contractes de treball que tenen actualment els treballadors de Port Aventura. Allí varen inventar el que després es coneixia com a contractes escombraries. Sous ridículs, horaris i torns dolents, etc. No conec cap treballador que no tingui les mateixes dificultats per pagar la llum o els impostos que els treballadors d’altres empreses.
Al meu entendre, aquestes són algunes de les falses promeses que ens intenten enlluernar amb aquests projectes i encara podem, si voleu, repassar altres aspectes com són la saturació del territori de turisme, dificultat amb la mobilitat, escassedat d’aigua i moltes coses més de les quals ja en tenim prou evidències. No oblidem que aquest projecte és bàsicament un casino de joc i que, per tant, té el “valor afegit” d'anar acompanyat de prostitució, drogues, ludopatia i altres desgràcies, amb l'agreujant que els hi posen catifa vermella, amb una compra dels terrenys per part de la Generalitat, i els hi canvien les lleis per abaixar-los els impostos.

És evident que si uns inversors d'algun despatx de Barcelona o de Las Vegas, posa els seus diners aquí, no és perquè es preocupa per la nostra riquesa, més aviat de la seva. Per tant, fem pinya, oposem-nos i defensem el territori i la seva gent.

Pensem que si un dia es fixen en les muntanyes de la Mussara, són capaços de fer una oferta bestial.

DEFENSEM EL TERRITORI I LA SEVA GENT.