Cuina | Revista 55

Ja sé que vull ser quan sigui gran...

Fa molts anys que “flirtejo” amb la cuina i he arribat a estar-ne molt enamorat. És cert que he tingut altres “affaires”, alguns com l'arquitectura, prou importants, ja que em va tenir a les portes de la vicaria. Però sempre havia tingut clar que no tenia res clar i que no podia comprometre'm per sempre.

Recordo que, potser parlo de vint-i-cinc o trenta anys enrere, vaig sentir una entrevista que li feien al Bertin Osborne, que com a cantant no es precisament del meu gust, però com a filòsof em va impactar. El periodista li va preguntar: "Li agradaria ser el millor cantant del món?". Ell, després de pensar-s'ho una estona, va respondre: "Però... tota la vida?".

Chapeau!!! Em vaig sentir plenament identificat amb aquesta idea. M'agradaven massa coses i no volia renunciar-ne a cap. Sabia i era conscient que “Aprendiz de todo, maestro de nada”. No m'importava, mai he volgut ser mestre de res, Déu nos en guard !!!, em conformo amb intentar fer la meva feina el millor possible i, de pas, passar-m'ho bé.

Últimament, ja fa una bona temporada, estic tenint una meravellosa convivència amb la meva estimada cuina. Amb la “testosterona” molt més al seu lloc, gaudeixo en cada moment de la seva companyia, i estic seriosament pensant en portar-la a l'altar. Fa uns pocs dies, vaig arribar a prendre aquesta decisió, i no va ser després de fer un plat gloriós, ni tan sols de “parir” unes croquetes quasi tan bones com les que feia la meva àvia, sinó després d'estar quasi tres hores netejant i polint una peça d'entrecot de vedella de tres quilos set-cents setanta grams. Una feina poc creativa però que em va resultar entretinguda, relaxant i gratificant. Extraure el cor, la part més magra, per convertir-lo posteriorment en un deliciós “roastbeef”, amb la resta fer trossos, daus, per marinar-los amb vi negre, i dos dies després sofregir-los i, sotmesos a un llarg i lent “xup-xup”, aconseguir un gustós “goulash”. I encara amb el que ens queda, rascar i rascar per treure tres o quatre-cents grams de carn magra que barrejada amb restes d'altres carns, ens serviran per farcir canelons o prenyar verduretes. Durant tota aquesta tasca, em van acompanyar Pink Floid, els Credence, Rosendo, els Rollings, King Crimson, els Beatles, Deep Purple, els Animals, Led Zeppeling i uns quants més que em van fer passar una gran estona. He descobert una emissora, Rock FM, sense publicitat ni notícies. Puc escoltar música sense sentir bajanades ni menjades de “tarro”.

Crec que ara ho tinc bastant clar. Quan gaudeixes de tots els moments d'una relació, llavors sí que et pots plantejar de “fer papers”.

Sí, decididament, quan sigui gran vull ser cuiner !!!

Leo D’kastro
VILALLONGA DEL CAMP

Leo D'Kastro