Història - Història local | Revista 73

Història del Grup de Teatre de Vilaplana (2a part)

Si al número passat vam veure la importància que va tenir el mestre de Vilaplana en la recuperació del Grup de Teatre, no deixa de ser menys important la figura d’un vilaplanenc d’adopció que va arribar al gener de l’any 1981. Sempre l’he definit com “un petit gran home”. Estic parlant de Josep Maria Musté i Pàmies, rector de Vilaplana entre els anys 1981-2008. Mossén Musté va arribar procedent de Vila-rodona, on, a més de ser el rector d’aquella parròquia també era o havia estat el president del Casal d’aquest municipi. Aquesta figura va ser clau en la construcció del Casal Vilaplanenc i també veurem com va tenir molt a veure en la ubicació definitiva de l’escenari on el Grup de Teatre realitza les seves representacions.

Entrem, doncs, a l’any 1981 on de la mà de diverses persones del poble i de moltes converses amb l’Ajuntament es pren la decisió de construir el Casal. Un edifici que representarà la voluntat d’un poble per a dur a terme activitats culturals, socials i que serà el lloc de reunió dels vilaplanencs. Vist amb el pas dels anys, encara té més mèrit veure com es va dur a terme aquest projecte, doncs gairebé la totalitat dels vilaplanencs van col·laborar en la construcció mitjançant els “jornals” que hi van aportar cada família. Una gran feina de compromís i d’estima cap a un projecte de fer poble. El primer acte que es va dur a terme a la Sala del Casal Vilaplanenc, on encara no estava construït l’escenari ni molt menys enrajolat el terra, va ser el refresc dels Majorals del St. Crist el dia 9 d’abril de l’any 1982. Els Majorals van ser Guillem Cabré Gavaldà, Josep Mª Valle Mestre i Josep Mª Mariné Aymamí.

De mica en mica s’anava acabant l’obra i el Casal anava agafant forma. Però, per part dels artistes locals hi havia un gran maldecap: “On ubicarem l’escenari?” L’arquitecte tècnic d’aleshores volia ubicar-lo just al costat de la porta d’entrada de la sala del teatre:” PERÒ, AIXÒ ÉS UN NYAP!” deien, perquè representava que els actors havien de canviar-se als vestuaris de la piscina, passar disfressats per dins el bar, accedir a la sala a la vista del públic i pujar a l’escenari per a actuar. Evidentment, els actors no estaven disposats que després de la construcció d’aquest complex, el “seu” teatre es convertís precisament en això, un nyap. Mossén Musté va prendre cartes a l’assumpte i va fer veure a l’arquitecte tècnic que el millor lloc d’ubicar-lo era justament al costat oposat, així es podria aprofitar que a sota de l’escenari hi havia els vestuaris de la piscina i, construint una escala interior, podrien accedir directament a l’escenari des dels vestuaris. No cal dir que les discussions van durar dies, però, a la fi, així es va fer. Que un capellà tingui més vista que un arquitecte tècnic...

Al mes de novembre de l’any 1982 l’escenari estava enllestit. Ara només calia inaugurar-ho. Els membres del Grup de Teatre i de la Junta Gestora del Casal van fer realitat la seva promesa de que els encarregats d’inaugurar l’escenari seria el “Grup Infantil de Teatre Betes i Fils”, grup de l’escola, amb l’obra d’Assumpta Gonzalez : “La Família Reniu estiueja”. La inauguració es va dur a terme el dia 26 de desembre de l’any 1982 amb les actrius i actors Jacoba Juanpere, Montse Munté, Mª Josepa Cantí, Imma Sanchez, Magda Aymamí, Mª del Carme Serres, Jordi Mateu, Jaume Mestre, Xavi Bonet i Rosa Mª Ferré que feia les funcions de presentadora de l’obra.

Aquest any 1982 surt un grup juvenil de teatre “Personal Descontrolat” impulsats per en Jordi Casaramona (Gatsby) i pel mossèn Josep Mª Musté que destaquen per fer obres en format musical en play back (El Diluvio que viene, 1983) i (Evita, 1984).

Com ja vam dir, durant els primers anys El Grup de Teatre té el costum d’estrenar els seus muntatges el dia de Pasqua Florida. Així doncs, arribats al diumenge dia 3 d’abril de l’any 1983 porten a escena “Distret... Però no tant!” de Joaquim Puigbò i Mayol, la primera obra còmica del seu repertori i la primera obra que El Grup de Teatre de Vilaplana estrena al nou escenari del Casal.

L’any 1984 és especial per a mi, doncs utilitzant l’argot futbolístic, amb disset anys faig el debut amb el primer equip juntament amb l’amic Albert Ferré i la Mª del Carme Serres. Comencem temporada el dia 5 de gener i recuperem després de molts anys “Els Pastorets de Folch i Torres” amb unes memorables interpretacions del Josep Juanpere (Pep Mancu) en el paper de Lluquet i de Josep Serres (Pep Serres) interpretant a Satanàs. Novament, el dia 22 d’abril, diumenge de Pasqua, s’estrena “Jo seré el seu gendre” de Jaume Villanova i Torreblanca. Per primera vegada el grup estrena dues obres en un any, ja que el dia 14 d’octubre, i dins els actes de la Festa Major de Vilaplana, porten a escena l’obra de Rafel Anglada ” L'Amor venia en taxi” i el sainet “Seis retratos tres pesetas” on faig parella artística amb el meu pare i compartint escenari amb l’Albert Ferré. El nervis anaven a flor de pell, no sé si per l’estrena de l’obra o perquè el dia següent començava la temuda “mili”. Mentre va durar el meu servei militar vaig poder comprovar com la jerarquia eclesiàstica i la militar anaven agafades de la mà, perquè cada vegada que jo tenia un “bolo”, tant amb el Grup de Teatre com amb El Personal Descontrolat amb el musical Evita, el Mossèn Musté enviava una carta a la Escuela de Suboficiales del Aire on demanava: “ Que al soldado Jordi Mateu Huguet se le otorgue el correspondiente permiso para que pueda ejercer sus obligaciones como actor en las funciones de teatro que tenemos contratadas”. Us he de dir que em vaig passar una bona mili...

L’any 1985 El grup estrena una de les primeres grans obres: “L’hostal de la Glòria” de Josep Mª de Segarra interpretat magistralment per la Montserrat Anguera en el paper de la protagonista. Durant l’estiu també portaran a escena “El ferrer de tall” de Frederic Soler.

L’any 1986 s’estrenen dos muntatges més. “La Dida” de Frederic Soler on el paper protagonista torna a recaure en la figura de la Montserrat Anguera i l’obra còmica “Dos embolics i una recomanació” d’Assumpta González. D’aquest vam fer gairebé trenta representacions en tres anys, fent la primera gran sortida a la província de Lleida, a la localitat d’ Arbeca. A partir d’aquest any 1986 i havent donat el resultat que de nosaltres s’esperava en aquets dos muntatges, l’Albert Ferré, la Mª del Carme Serres i un servidor, entrem a formar part del nucli d’ actors fixos del Grup de Teatre de Vilaplana. L’estiu d’aquest any, però, sorgirà un nou grup juvenil, “Els Arreplegats” , format per ex membres de Personal Descontrolat, Betes i Fils i joves de Vilaplana. Portaran a escena l’Opera Rock de Tim Rice i Andrew Lloyd Webber “Jesucristo Superstar”. Només farem sis funcions, però, aquesta obra serà cabdal per l’economia del Grup de Teatre de Vilaplana. Això, però, ho explicarem al proper número.