Articles | Revista 2523/09/2006

GEPEC denuncia la mala planificació del territori

La deficient planificació del territori i l’excés de construcció d'infrastructures en domini públic hidràulic són les veritables causes de les inundacions. Carreteres tallades, esfondraments, polígons inundats, camps anegats, taques d’hidrocarburs al mar, rieres desguassant runa i andròmines, avaries elèctriques, ciutats i fàbriques paralitzades, i per tot plegat ens preguntem.... on està el desenvolupament sostenible? Que fan els Ajuntaments per prevenir els danys? Que fa l’Agència Catalana de l’Aigua per prevenir el desastre? Que fa la Generalitat de Catalunya per planificar el territori i les infrastructures?

El Camp de Tarragona és una comarca natural conformada per un conjunt hidrogeològic molt complex de cursos i zones humides que neixen al sistema muntanyós prelitoral i que desemboquen directament al mar o en altres cursos de les conques hidrològiques costaneres. Els topònims associats a aquests cursos són diversos, i no responen sempre al seu cabal o a la seva morfologia, doncs són freqüents les denominacions de riera, riu, barranc, torrent o rasa per a qualsevol d’aquests cursos per on discorre abundantment l’aigua en èpoques d’elevada pluviositat.

Vivim en un país mediterrani on les pluges torrencials a finals d’estiu i durant la tardor fan palès que la planificació del territori és totalment deficient i que cal un nou model de desenvolupament. Estem massa acostumats a veure com els trams baixos dels nostres rius i rieres es converteixen en simples “canals de desguàs”. Hem conviscut durant molts anys amb un model urbanístic que converteix la franja litoral en una barrera inexpugnable d’edificacions i indústries. No aniria ja sent hora que la societat es mobilitzés per retornar a l’aigua els seus CAMINS?

Bona química amb Tarragona? GEPEC-EdC porta 21 anys denunciant els perills que comporta viure envoltats d’indústria química, 21 anys en els que l’Administració no escolta les demandes dels grups ecologistes. Els aiguats d’aquest any no són cap excepció, sinó que formen part del cicle natural de l’aigua al sistema muntanyós prelitoral, i que recorden que el territori on vivim, on construïm i on ens movem ha estat modelat per milers d’anys de fenòmens naturals.

Sembla ser que les indústries químiques que des dels anys 60 han envaït les planes més fèrtils i planeres del Camp no van tenir en compte que ho feien en terrenys costaners inundables, terrenys que actuen com a esponja i com a drenatge natural quan els episodis de pluges torrencials arriben puntualment cada any i desborden les lleres de rius, rieres, barrancs, torrents i rases. Sembla ser que les infrastructures que els “savis enginyers” i “il·lustres arquitectes” han dissenyat en zones inundables i zones de domini públic hidràulic no preveuen els fenòmens naturals típicament mediterranis, que han marcat el tarannà i la quotidianitat de segles i segles de convivència amb la natura. Només ha calgut mig segle per a que el conjunt de maresmes, llacunes i sèquies del Camp de Tarragona s’hagi vist reemplaçat per milers de quilòmetres quadrats de formigó, milers de tones de ferralla i milions de litres de productes químics inflamables, tòxics i persistents.

Bona química amb Tarragona? BASF, DOW, SHELL, ASESA i REPSOL són només alguns exemples de la barbàrie especulativa que ha segrestat el nostre territori a canvi de quatre duros. Les plantes químiques inundades i paralitzades, els seus productes arrossegats fins el mar i el subsòl, els seus fums volatilitzats cap a l’atmosfera per “controlar” les conseqüències d’uns més que previsibles aiguats. Ens parlaran d’excepcionalitat, de situació de crisi, d’emergència i d’imprevistos, però... que potser no sabien com funciona el cicle natural de l’aigua al Camp de Tarragona?

La taca d’hidrocarburs que ha “aparegut” davant de les costes de La Pineda, Salou i Cambrils, i que ja ha embrutat les nostres platges i els nostres ecosistemes marins litorals semblarà a als gestors del territori un simple “incident”, al qual ni tan sols sabran atribuir una autoria concreta. Doncs bé, GEPEC-EdC demana públicament responsabilitats a aquest gestors (autors subsidiaris dels fets), i en concret a l’Agència Catalana de l’Aigua, als Ajuntaments de Tarragona, el Morell, la Pobla de Mafumet, La Pineda i Vilaseca (entre d’altres), al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al Departament de Treball i Indústria, al Departament de Medi Ambient, al Departament d’Interior, al Departament de Governació, a la Comissió Territorial d’Urbanisme, i a tot el sèquit d’alcaldes, polítics i funcionaris que no coneixen el territori i que mai fan cas de les demandes dels grups ecologistes.

No són tan lluny en el temps els aiguats del 1994, ni tan sols els de l’any 1962 que van causar centenars de pèrdues humanes, tan sols a només una generació de distància. Què s’ha fet des de llavors? Molts plans d’emergència i de protecció civil, però que no serveixen per paliar el problema de fons: la incompetent i deficient planificació del territori. De res serveix tenir un pla INUNCAT, CAMCAT, un pla d’actuació municipal o una campanya de prevenció d’inundacions 2006, ja que les inundacions formen part del clima mediterrani. El que realment evitaria el desastre és:

Respectar les lleres naturals de rius i rieres.
Mantenir lliures les zones inundables de construccions i infrastructures.
Denegar permisos de construcció en domini públic hidràulic.
Preservar el bosc de ribera i la seva funció com a tampó hidrològic.
Preservar les maresmes, llacunes i sèquies litorals.
Recuperar tots aquells espais inundables que el mateix INUNCAT considera “punts negres”.
Construir carreteres i vials respectant les distàncies i cabals de seguretat de les rieres i barrancs.

Damià Vernet
President del GEPEC-EdC