Homenatges | Revista 5208/06/2013

Georges Moustaki

Aquell París de llambordes, ple d'estudiants i d'Utopia, va rebre als anys 60 Youssef Mustacchi, arribat de qualsevol indret del Mediterrani, amb el cor ple de cançons i als dits una guitarra i un acordió per acariciar. Aviat va entrar en contacte amb les veus i els artistes locals Yves Montant, Edith Piaf, Georges Brassens i tants d'altres que recorrien el món amb les seves veus i la seva rebel•lia.

Mustacchi, seduït per Brasens, va adoptar el nom de Georges en honor a l'autor de "La mala reputació" i així va convertir-se en Georges Moustaki. Els primers temps a França els va dedicar a composar cançons per altres entre les que destaquen 'Milord' que va popularitzar Edith Piaf, a la que se li atribueix una romàntica història d'amor amb Moustaki.

Més tard començà a cantar i composà temes que donarien la volta al món, com són 'Le Meteque', 'Ma Solitude', 'Ma Liberté', 'Marche de Sacco i Vanzetti', 'Il avait un jardin', i així fins a fer un total de trenta discs i tenir una presència discogràfica estable a més de seixanta països.

Moustaki, home amant del silenci, la solitud i la poesia, vivia a le rue St.Louis en l'Ille, al cor de París. Des de casa seva, només obrint la finestra, sentia les campanes de Notre Dame. Potser havia escollit aquest indret per deixar que la seva creativitat gaudís de la pau necessària per composar. Només així s'explicaria l'extraordinària sensibilitat que embolcallava cada una de les seves composicions.

Moustaki, però, no només va fer cançons sinó que va participar a vint-i-quatre pel•lícules de cinema de les quals en dues té el paper de protagonista. També va fer música per a diverses obres de teatre i va escriure nou llibres. Dels seus recitals que coneixem destaquen els del Bobino i el de La Mutualité a París, el del Palau d'Esports de Montjuïc a Barcelona i el recordat recital a Vilaplana, el 20 de setembre de 1980 a Cal Sevall, en plena recollida d'avellanes i amb un cel amenaçador fins 15 minuts abans de començar el concert.

Moustaki, l'etern estranger a França, va compartir escenari amb Paco Ibáñez, amb Quilapayún, amb Xavier Ribalta, amb Marina Rosell, Maria del Mar Bonet i tants altres que emocionaven els nostres adolescents cors amb aquella llibertat que intuíem a la França dels 60.

Vaig tenir l'oportunitat de conversar amb Moustaki sis o set vegades i ara que ens ha deixat i s'immortalitza com l'etern estranger, recordo quan el vàrem anar a recollir a l'Aeroport de Barcelona per venir a actuar a Vilaplana. Ell s'esperava en un indret discret de l'aeroport per no ser reconegut per possibles admiradors. En apropar-m'hi li vaig preguntar: Què tal, com estàs? Com ha anat el viatge? I em va respondre: Bé, la sort de ser famós és que mai ets estranger a cap lloc del món.

Gràcies, Georges, per les teves cançons i per cantar-les una nit de tardor al meu poble, amb el marc incomparable de les Tosques, sentint el so de l'aigua del riu de les Valls.

Xavier Joanpere és cooperant.