Música | Revista 3705/09/2009

Frank Zappa

Francis Vincent Zappa Jr (Baltimore, 1940 - Los Angeles, 1993) cantant, guitarrista i compositor nord-americà. Llegenda a la història del rock, músic tan prolífic com genial, excèntric i compromès, va deixar un llegat de més de cinquanta àlbums abans de morir.

Nascut a Baltimore, es va traslladar amb la seva família a Califòrnia, on als dotze anys ja tocava la bateria, creant la seva primera banda, The Blackouts. Cap al 1957 canvia les baquetes per la guitarra, i coneix al seu amic i futur col·laborador, Don Van Vliet (1941), àlies Captain Beefheart, un altre il.lustre visionari del rock. Aviat Frank s'integra en algunes bandes locals, com The Masters i The Soul Giants, escrivint la música per a pel.lícules de classe B, com The World's Greatest Sinner o Run Home Slow, tot això abans de 1965.

En aquest es va traslladar a Los Angeles, on va formar una nova banda, The Muthers, que va actuar per tot l'estat. Canvien el seu nom a The Mothers el 1965. El 1966 són fitxats per Verve i editen el seu elepé de debut, un doble disc anomenat Freak Out!, Que va estar 23 setmanes en llistes, gràcies a la promoció en mitjans independents. Per llavors ja eren Frank Zappa & The Mothers of Invention, i fins el 1969 van treure cinc àlbums, per acabar amb la recopilació Mothermania, amb la que acaba el seu contracte amb Verve.

Abans de finalitzar l'any, Zappa dissol la banda, i llança Hot Rats, amb Captain Beefheart i el violinista Jean-Luc Ponty (1942) sota el seu propi nom, projecte que arriba fins al número nou a les llistes angleses. A aquestes alçades, la fama de Zappa com heroi de l'escena underground s'estén per tot el món; reforma The Mothers el 1970.

El 1971, en una visita al Regne Unit, toca al costat de Ringo Starr i Keith Moon, i, mesos més tard, actua en directe, juntament amb Yoko Ono i John Lennon, a Nova York. Arriba el seu millor moment el 1974 amb l'àlbum Apostrophe. El disc és el seu únic top 10, la resta dels seus discos oscil·la entre la posició 50 i la 20, la qual cosa, a causa del seu elevat nombre, és tot un rècord. Molts d'ells són instrumentals, com Studio Tan, de 1978 o orchestral favourites.

A partir de les hores la seva producció és variada i abasta des del Jazz-Rock fins a les composicions de tall clàssic. D'aquestes últimes, la primera va ser un concert amb la filarmónica de Los Angeles, dirigida per Zubin Mehta, i interpretant 200 Motels. En els vuitanta va seguir en actiu, començant la dècada amb els dos elepés: Joe's Garage Act I i el doble Joe's Garage Acts II & III, en una línia més ortodoxa, però sense abandonar la seva originalitat.

El 1985 fa una altra bogeria: amb el seu propi segell, Barking Pumpkin, i per correu, llança set elepés que eren noves remescles dels seus primers àlbums per Verve. El 1988 guanya un Grammy per Jazz for Hell, en la categoria de millor àlbum de rock instrumental. A partir d'aquest any, i fins al 1992, es llancen al mercat sis volums d'una sèrie anomenada You can't do that on stage anymore, amb gravacions inèdites en directe i amb bona part dels dos centenars de col·laboradors dels músics amb els quals havia tocat en la seva carrera. Però el 1990 se li va detectar un càncer de pròstata, única circumstància que va poder aturar la seva genial i prolífica creativitat. Va morir el desembre de 1993, sense haver complert els cinquanta-tres anys.

Discografia:

• Freak Out! (1966)
• Absolutely Free (1967)
• Lumpy Gravy (1967)
• We're Only in It for the Money (1968)
• Cruising with Ruben & the Jets (1968)
• Uncle Meat (1969)
• Mothermania (1969) (recopilación oficial)
• Hot Rats (1969)
• Burnt Weeny Sandwich (1969)
• Weasels Ripped My Flesh (1970)
• Chunga's Revenge (1970)
• Fillmore East - June 1971 (1971)
• 200 Motels (1971)
• Just Another Band From L.A. (1972)
• Waka/Jawaka (1972)
• The Grand Wazoo (1972)
• Overnite Sensation (1973)
• Apostrophe (') (1974)
• Roxy & Elsewhere (1974)
• One Size Fits All (1975)
• Bongo Fury (1975)
• Zoot Allures (1976)
• Zappa In New York (1978)
• Studio Tan (1978)
• Sleep Dirt (1979)
• Sheik Yerbouti (1979)
• Orchestral Favorites (1979)
• Joe's Garage (1979)
• Tinseltown Rebellion (1981)
• Shut Up 'N' Play Yer Guitar (1981)
• You Are What You Is (1981)
• Ship Arriving Too Late to Save a Drowning Witch (1982)
• The Man From Utopia (1983)
• Baby Snakes (1983)
• London Symphony Orchestra, Vol. 1 (1983)
• Boulez Conducts Zappa: The Perfect Stranger (1984)
• Them or Us (1984)
• Thing-Fish (1984)
• Francesco Zappa (1984)
• Frank Zappa Meets the Mothers of Prevention (1985)
• Does Humor Belong In Music? (1986)
• Jazz From Hell (1986)
• London Symphony Orchestra, Vol. 2 (1987)
• Guitar (1988)
• You Can't Do That on Stage Anymore series (1988-1992)
o You Can't Do That on Stage Anymore, Vol. 1 (1988)
o You Can't Do That on Stage Anymore, Vol. 2 (1988)
o You Can't Do That on Stage Anymore, Vol. 3 (1989)
o You Can't Do That on Stage Anymore, Vol. 4 (1991)
o You Can't Do That on Stage Anymore, Vol. 5 (1992)
o You Can't Do That on Stage Anymore, Vol. 6' (1992)
• Broadway The Hard Way (1989)
• The Best Band You Never Heard In Your Life (1989)
• Make a Jazz Noise Here (1991)
• Playground Psychotics (1992)
• Ahead of Their Time (1993)
• The Yellow Shark (1993)

Jobo