Medicina | Revista 59

Fibromiàlgia i exercici físic

Es tracta d'una malaltia crònica caracteritzada per dolor múscul-esquelètic generalitzat i una reducció del llindar del dolor amb augment de la sensibilitat dolorosa a la pressió en determinats punts del cos. Aquest dolor es localitza sobretot en zones musculars sense que existeixi un dany aparent i s'acompanya de diversos símptomes: gran sensibilitat a qualsevol contacte físic o canvi de temperatura, alteració del somni, esgotament físic i psíquic, entre d’altres. Aquests símptomes, que es troben presents en més del 70% dels pacients, poden aparèixer com a crisis d'esgotament d'un o dos dies de durada, més freqüentment o, de forma continuada.

De moment es desconeixen les causes i la forma de produir-se aquesta patologia. La mitjana d'edat en la qual predomina el seu diagnòstic se situa entorn dels 40-49 anys.

Diagnòstic de la fibromiàlgia

El diagnòstic de la fibromiàlgia és clínic, és a dir, basat en la simptomatologia què presenta el pacient, i després de descartar la possible existència d'altres quadres clínics amb símptomes similars. Encara no es coneixen proves diagnòstiques específiques que confirmin una fibromiàlgia, ni proves de laboratori, ni d'imatge ni proves biològiques, fet que complica el diagnòstic d'aquesta malaltia, estimant-se que el 75% dels pacients no està diagnosticat.

Tractament de la fibromiàlgia

No es coneix un tractament específic per a la fibromiàlgia. Per al seu tractament s'utilitzen fàrmacs i tractament físic (fisioteràpia – exercici físic).

Exercicis recomanats per la fibromiàlgia

Molts individus amb fibromiàlgia són sedentaris i els seus nivells de capacitat cardiorrespiratòria estan en nivells inferiors a la mitjana. El dolor, la fatiga i la depressió, contribueixen a portar aquest tipus de vida i per tant a tenir poca capacitat física. És difícil aconsellar i convèncer a una persona que se sent terriblement cansada que ha de fer exercici físic, sembla un absurd però és fonamental.

L'entrenament amb exercicis aeròbics de dues a tres vegades per setmana i durant dotze setmanes pot ajudar a reduir de manera important el dolor, els punts més sensibles i fins i tot la depressió, la qual cosa en general es tradueix en una millora visible del benestar general. El gran problema és el manteniment d'aquesta millora, ja que l'adherència a l'exercici en els pacients amb fibromiàlgia és relativament baixa per creure que després de l'exercici es troben més adolorits i cansats.

La intensitat de l'entrenament ha d'incrementar-se paulatinament fins a arribar a un nivell normal o moderat. Si en realitzar els exercicis, els afectats perceben un empitjorament dels símptomes, han de rebaixar la intensitat fins que aquests disminueixin. Aquest tipus d'exercicis s'han de realitzar durant almenys 20 - 30 minuts.

Exercicis no recomanats per a la fibromiàlgia

No tot exercici és vàlid per a tots. Primer s'ha d'avaluar a la persona, analitzar quins generadors de dolor presenta, i en funció d'això decidir quins exercicis convé o no practicar. Així:

Si una persona pateix, a més, una artrosi cervical s'ha d'obviar els exercicis repetitius del coll.

Si pateix lesions de genoll o un excessiu pes potser els exercicis més adequats seran dins de l'aigua.

Els que pateixen important contractura muscular se'ls recomanaria exercicis en piscines d'aigua calenta o solament la relaxació dins d'ella per anar incrementant l'activitat progressivament.

El pacient fibromialgic ha de participar i col·laborar en la seva millora, ja que no convé confiar solament en els fàrmacs. L'exercici físic és una peça fonamental en la recuperació, i tot i que els seus resultats no són immediats, cal continuar l'activitat per no recaure.

SALUT !!

Pep Chaparro. Fisioterapeuta

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Fibromiàlgia i exercici físic

Nou usuari

Usuari registrat