Feliç 10è Aniversari Escola: Per molts i molts anys

Com a coordinador de l’equip de redacció de Lo Pedrís, els meus companys de la revista, ja fa alguns anyets, em van atorgar el privilegi de poder decidir quins poden ser els articles, les noticies, els temes...més representatius que ocupin, preocupin, representin... Vilaplana, en cada número que publiquem.

Suposo que podeu estar d’acord amb mi, que a dia d’avui, principis d’estiu del 2015, al marge de les eleccions municipals del passat mes de maig, les quals també us portem a col·lació en aquesta edició, un dels temes més cabdals i que ens haurien d’omplir més d’orgull com a poble és el fet noticiable que enguany la nostra Escola Cingle Roig de Vilaplana acompleix el seu 10è ANIVERSARI.

És per aquest motiu que hem esmerçat tots els nostres esforços, des de la redacció, i sobretot , des de l’Escola, des d’on han treballat amb tota la seva il·lusió i saber fer, per a dedicar-li un ampli monogràfic. Pensem que l’ocasió s’ho mereix amb escreix. I esperem estar a l’alçada.

Per tant, el primer que vull manifestar és el meu reconeixement públic per aquesta fita que avui repassem detingudament; així com donar la més cordial enhorabona i el meu sincer agraïment a tots aquells qui n’han estat partícips i que han fet possible aquests estimulants 10 anys de Vida.

I crec que aquesta exitosa però alhora dificultosa efemèride aconseguida, en bona part ha estat gràcies a l’esforç constant i de forma conjunta de totes les parts implicades: Departament d’Educació, Ajuntament local, Col·lectiu de Mestres i Educadors, Monitora de menjador, Alumnes del centre i l’Ampa... Tots ells remant junts amb molta força i constància, amb l’objectiu prioritari de treballar per consolidar aquell esperançador projecte educatiu, que va arrencar tot just ara fa una dècada.

I jo, un servidor, un plovisquejant i feliç 12 d’octubre de 2005, com a representant de l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Cingle Roig de Vilaplana, tot just el dia que en celebràvem la inauguració oficial, en un patí replet de gent il·lusionada i orgullosa, i també, potser, per què no dir-ho, una mica temorosa i dubitativa pel seu incert avenir... vaig voler començar el meu discurs de benvinguda amb un metafòric principi de conte que arrencava així:

“Un bon dia, sense fer massa soroll i quasi de puntetes, un grup de deu nenes i de cinc nens, carregats amb motxilles “roges” plenes de candidesa i esperança, encetava, potser sense saber-ho, un dels projectes educatius més il·lusionants dels darrers anys: reobrir l’ESCOLA del seu poble.”

Serien tants els records, les imatges, les anècdotes, la lluita infatigable, la bona harmonia entre els companys de junta, l’acurada predisposició i bona entesa amb els mestres, les negociacions i els acords amb l’Ajuntament i amb el Departament d’Ensenyament, les festes i les sortides amb els infants... que, a poc a poc, i sense voler-ho, les emocions s’escolen i tornen a passar pel sedàs de la meva memòria i del meu cor. I de nou, només de pensar-hi se’m remou un pessigolleig a l’estomac i se’m comencen a humitejar els ulls; tanmateix no us penseu que sigui de tristesa, sinó de sentida alegria de veure que tot l’esforç que vam fer entre tots va valdre, i molt, la pena.

La veritat no sabria pas per on començar, què destacar, què obviar... d’aquella bonica i difícil etapa on arrencava aquell petit embrió escolar que dia a dia, i curs rere curs ha anat esdevenint l’actual centre educatiu ple de vigor que avui en dia tenim.

Potser, i d’entrada, i per allò tan literari de començar totes les històries pels orígens , m’agradaria evocar la primera reunió a casa meva, a principis de març del 2005, amb tan sols tres famílies inexpertes en les noves i complexes tasques que ens venien per endavant. Unes mares i uns pares plens de incerteses sobre el millor futur acadèmic per als nostres fills... Però, alhora, persones carregades també d’il·lusió i d’empenta per tirar endavant i superar qualsevol obstacle. Un encontre que fou la pedra angular per crear i acordar per unanimitat el primer document embrionari, en el qual arrencava el nostre compromís, i demanàvem a l’Ajuntament de Vilaplana vuit peticions bàsiques per implicar-nos en la reobertura del centre, el qual, malauradament , ja portava 11 anys tancat:

“Arran la iniciativa de reobrir l’Escola pública Cingle Roig de Vilaplana tant per part de l’equip de govern de l’Ajuntament com per part del Departament d’Educació de la Generalitat, el grup de mares i pares de Vilaplana, implicats en el nou projecte escolar que contempla el tres cursos de pàrvuls (P3, P4 i P5) i els dos cursos de cicle inicial de primària (1r i 2n), reunits a la Casa de Cultura de Vilaplana, el dia 20 de març de 2005, exposem de forma conjunta i consensuada una sèrie de peticions, que considerem bàsiques o mínimes, per implicar-nos en aquesta iniciativa educativa tan important pel poble i que passem a detallar a continuació:”

Seria massa extens per un article de presentació com aquest enumerar fil per randa tots els punts exigits llavors. Però sí que voldria aturar-me i focalitzar el meu punt de mira en el primer punt exigit, ja que per a mi té cabdal importància sobre el propòsit principal d’aquest article. Un primer punt que us vull recordar i que deia així:

“ 1: Que el Departament d’Ensenyament doti l’Escola Cingle Roig d’un equip docent amb les màximes garanties per tirar endavant un projecte escolar d’aquestes característiques. Abans de firmar les matricules dels infants, volem conèixer qui serà el director i impulsor de la nostra escola”

Doncs bé, i al marge de reconèixer la gran importància de l’aposta que va fer el Departament d’Ensenyament per escoles de petit format rurals i públiques com la nostra; i tot i que cal valorar molt positivament que l’equip de Govern de l’Ajuntament de Vilaplana, amb l’Alcalde Sr. Tomàs Bigorra al capdavant, fos el principal catalitzador per la reobertura de l’escola; i tot i que cal ressenyar la nostra implicació i treball constant com a Associació de Mares i Pares per fer viable aquella valenta proposta educativa del 2005; i al marge de la importantíssima tasca educativa i de valors del nostre Àngel Custodi, la Pilar Prades, monitora de menjador que vetlla als seus infants de nit i de dia.. llavors i ara, i vist amb la perspectiva que em donen aquests deu anys acomplerts, penso fermament que aquest primer punt que vam demanar sobre qui o quins serien els mestres i el director de l’escola de Vilaplana va ser una de les claus més crucials perquè tot comencés a rutllar bé i que, a dia d’avui, haguem aconseguit aquest grau d’excel·lència i consolidació de l’escola Cingle Roig de Vilaplana.

Sí, sí... i repeteixo perquè quedi ben clar, ara i aquí, per a mi han estat els mestres els principals valedors i garants del model educatiu rural, públic i qualitatiu per als nostres alumnes... Sí, sí.. i al capdavant, i comandant la nau, i a prova de qualsevol tempesta, la directora que fa 10 anys fou escollida i que van assignar per a la nostra escola, la Sra. Concepció Espinosa. Sí, sí.. la Conxi, “ la Senyo”, del poble veí de l’Aleixar. Qui ens ho havia de dir... I quin gran encert per part de qui pertoqués llavors prendre aquella important decisió. I, sobretot, quina gran sort que vam tenir com a escola i com a poble deixar que fos ella qui dibuixés el camí a seguir. La Conxi, sí, una directora exemplar que ha sabut portar i cohesionar al seu equip docent i que sempre es desviu per tots els seus alumnes. “La senyo”, sí, una mestra treballadora que estima el seu ofici, la seva vocació, la seva estrella i que el regenta amb saviesa i passió. Una educadora, en un àmbit rural com el nostre, no gens fàcil de dur a terme i que dóna la mà als seus nens i que els ensenya a pensar i a créixer per si mateixos. Una persona, per a mi, molt entranyable : - Conxi, mai oblidaré les teves paraules de mestra amatent i sàvia per escoltar dins del pensament i del cor dels teus alumnes, la teva mirada tendra i el teu somriure sincer ... sobre el pas del nostre fill petit per l’escola, en el dia del seu adéu. Una directora que, sens dubte, fou, i continua sent, un de les principals artífexs perquè totes les famílies ens involucréssim tant i tant en aquell nou projecte escolar, que ha sabut fer a mida pel bé comú de tots els nostres fills.

I ara, passats aquests 10 anys d’història viva de la nostra Escola, si faig balanç, em sento molt satisfet de veure com altres famílies, altres juntes i presidents, altres alumnes, altres mestres, altres regidors... ens han pres el relleu amb tanta força i amb renovat impuls germinador per continuar endavant. I em sento orgullós a l’escoltar veus autoritzades de l’Institut Fontanelles de les Borges com testifiquen que les promocions que provenen de l’escola de Vilaplana surten molt ben preparades. I em sento alleugerit i content al veure “in situ”, al taulell escolar com el proper curs 2015-16, l’Escola Cingle Roig tindrà un dels seus millors registres d’escolarització amb un total d’onze preinscripcions... Tant és així, que finalment, a dia d’avui, em puc permetre el goig d’asseure’m tranquil per escriure aquest article i contemplar, amb la consciència serena, com aquella bonica història d’aquelles nenes i nens carregats amb motxilles “roges” plenes de candidesa i esperança, d’abans, d’ara i de sempre es pot perllongar per molts i molts Anys.