Entrevista a Fito Luri

L'any 2002, Fito Luri va engegar el seu projecte més personal com a cantautor amb el seu primer disc ‘Aromes’. Després va dedicar-se al teatre i 7 anys més tard va reprendre la seva carrera musical que ha continuat fins els nostres dies amb tres discos més, ‘Zoòtrop’ (2009), ‘Entrepans i mandarines’ (2012), ‘1440 biorritmes i una taula on hi pot seure tothom’ (2014).

Porta des de l’any 1987 sobre els escenaris, va començar cantant amb el grup de pop OM i després ho va fer al capdavant de Cafè París, amb qui van editar, ‘Cafè París’ (1996, Tram), un interessant disc que es va arribar a moure a nivell nacional. Anys més tard, amb la recordada Orquestra La Padrina, va patejar-se escenaris de tot Catalunya fent ballar al personal al ritme de versions de clàssics del rock, del blues i del soul.

Ha fet música per a obres de teatre i ha col·laborat en obres com a músic i actor, treballant amb Toni Albà, Oriol Grau, Miquel Àngel Fernández, Cia Pa Sucat, Cia La Tremenda, Cia Tebac, Cia Natural Clowns Killers, i Cia Nap Buf.

També ha fet de bateria i de percussionista per a grups de jazz com Grey Quintet o de música tradicional com La Banda del Pantanu. Programes de TV com Sal Maldon de TV Penedès utilitza música seva per la careta del seu programa. Això sí, al Fito Luri de veritat el trobem en els seus directes.
El 18 de gener del 2015 va presentar l’espectacle ‘Reus, La Mussara, Cassiopea’, que va servir per enregistrar el seu 5è disc en directe al Teatre Bartrina de Reus. El disc sortirà al mercat abans de l’estiu de 2015 i compta amb les col·laboracions, entre d’altres, de Meritxell Gené, Joan Reig, Cesk Freixas i Gina Llauradó.

Reus, La Mussara, Cassiopea: És el nom del nou disc i de la gira d’aquest 2015.



Què o qui et va portar a Vilaplana?
Vilaplana des de sempre ha estat un dels meus pobles preferits, estar envoltat per la Mussara el fa únic i a més urbanísticament continua tenint l'essència del poble català, malauradament el boom immobiliari va destrossar molts pobles del nostre país però per sort Vilaplana continua tenint la màgia d'un poble de debò.  Tot això, més la tranquil·litat que es respira aquí són els ingredients ideals per viure i treballar al mateix temps, treballar des de casa component cançons amb la Mussara d'espectadora és sensacional, és un marc incomparable que molt pocs podem gaudir. Una xerrada amb el Jaume Queralt després d'un concert va ser la descoberta de què a Vilaplana venien unes cases per poder viure tot l'any, així que una mica el Jaume Queralt també té part de responsabilitat de què ara sigui vilaplanenc!


Què t’aporta Vilaplana?
M'aporta bona vida, és a dir, viure a Vilaplana és sinònim de viure bé, anar al casal quan puc a gaudir d'un bon partit de futbol, anar a la piscina a l'estiu, gaudir de les nits fresques d'estiu, veure com la Mussara és un paisatge canviant constantment és alegria als ulls, la gent del poble, aquí no hi ha problemes generacionals per poder relacionar-te amb altres persones, és el que deia del poble de debò, en poques paraules viure a Vilaplana vol dir respirar llibertat


Com ha canviat la teva vida o el teu dia a dia després del sotrac de salut que has patit en l’últim any i mig ?
Una mica ha canviat és clar, quan et diagnostiquen un càncer i a més tant agressiu com era el meu, en la última persona que penses és amb tu mateix, a mi em va venir al cap la família, les nenes...

Tot just fa poc més d'un any que em van intervenir per extirpar-me l'esòfag i part de l'estómac i evidentment la meva vida física ha canviat, no puc fer tant d'esport com voldria, no puc menjar tot el que voldria... Però al mateix temps també hi ha altres coses que t'aporta un càncer, a nivell psíquic el càncer m'ha fet més fort, i també ha fet que segons què deixi de ser important.

Jo vaig tenir sort perquè m'ho van agafar a temps, per això en certa manera també estic agraït d'haver passat per on he passat, ha estat dur, i les limitacions diàries m'ho segueixen recordant, però estic aquí mirant la Mussara cada dia, sentit com les nenes arriben de la piscina per dinar, en definitiva vivint!


Ha influït el teu entorn actual en la composició de l’últim disc?
Si és clar, Reus, la Mussara, Cassiopea no és només un disc enregistrat en directe, és una celebració.


Quines actuacions has fet enguany i quines en tens de previstes i quins altres projectes tens en ment ?
Aquest any he fet força actuacions i estic molt content...
Reus, Montblanc, L'Aleixar, Maspujols, El Catllar, Mont-ral, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, Salou, Espluga de Francolí... I està pendent Cambrils, Tarragona, Rubí... Ara mateix arribo d'Olot, no em puc queixar pas!

Tot això ho compagino amb el Rebost una botiga d'alimentació ecològica i espai de salut que hem obert amb dues persones més a Reus, tot i que si surten molts concerts que no m'hi esperin, jo vull viure de cantar el que visc!

Passat Nadal començaré a treballar amb el nou disc, encara no se ben bé com serà, estic en plena fase de composició... M'agrada anar canviat d'estil cada cert temps, depèn en l'estat que em trobo, depèn del que em demana el cos, no sé si aquest cop ho faré amb els mateixos músics, cada dos o tres anys m'agrada fer un viratge i intentar aportar i descobrir coses noves, de vegades compto amb músics que ja havien tocat amb mi abans, de vegades músics amb els quals no he tocat mai, depenent de la sonoritat que busco.

Ara estic en un impàs de professionalització i això implica molt més compromís i sacrifici, a més d'ençà que estic a l'oficina d' AU-VA management cada cop tinc més compromisos, no puc dir això no em ve de gust, o no em va bé... Es trenca una mica la màgia, però per altra banda pots mirar de viure del que t'agrada, tot son pros i contres


Que trobes que li falta o li sobra a Vilaplana?
No trobo a faltar res a Vilaplana, fa anys vaig viure a Barcelona i allà tenia de tot i no tenia res, i aquí segons com sembla que no tinguis de tot i en canvi ho tens tot


De què parlen les teves cançons? A qui van dirigides?
Canto a la quotidianitat, al dia a dia,  tan puc cantar a algú proper com puc fer-ho a quelcom que he llegit, em nodreixo de la vida tal qual.


I ja per acabar l’entrevista, que sortirà publicada en aquest número 61 de Lo Pedrís de la Festa Major d’octubre, com veus l’aspecte lúdic i cultural del poble. Tens alguna proposta.

Culturalment crec que és un poble força actiu, el grup de teatre, la coral, es fan xerrades, presentacions de llibres, a més tenim un festival com el “Mussart” que li dóna més prestigi encara a Vilaplana.

En l'àmbit lúdic els joves del poble fan una molt bona tasca organitzant diferents actes durant l'any. Llàstima que a mi sempre m'agafen fora de concert i puc anar a ben pocs. Però, penso que les dinàmiques del poble en aquest aspecte són molt positives, que els joves organitzin i que tothom s'hi apunti i col·labori és una cosa fantàstica.

Jo personalment trobo a faltar un festival de música, em recordo d'infant pujant a Vilaplana amb la meva tieta jove a escoltar bona música, m'agradaria poder fer un festival de cantautors, recuperar el Vilaplana ressona amb un festival de petit format, crec que d'aquesta manera Vilaplana seria més encara un referent cultural al Camp.

T'imagines a la riba escoltar al Roger Mas, al Quico Pi de la Serra, o la Judit Neddremann cantant amb la Mussara de fons?


Estem d’acord, seria fantàstic. Moltes gràcies Fito, ha estat un plaer poder parlar amb tu.