Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 54

Entrevista amb Josep Mª Anguera Mariné ( Vilaplana-1931)

Si a l’hora d’esmorzar, us acosteu al Bar del Casal, segurament podreu veure un home ocupat llegint molt concentrat tota la premsa esportiva que li arriba a les seves mans. Creieu-me si us diem que en sap un pou del món del futbol ja que, part de la seva vida, ha estat imbuïda per aquesta passió que professa amb devoció, interès i coneixement de causa ja que li té robada l’ànima, des de ben petit. Un home amant de la tertúlia, del debat raonat i que , sens dubte, té un gran cor. Ell és en Josep Maria Anguera Mariné, seguidor fidel i confés del R.C.D. Espanyol, conegut popularment com a Carxot.




- Bona nit, Josep Maria. Com a gran afeccionat del món del futbol, més que parlar dels dos grans equips de Catalunya, el Barcelona i l’Espanyol, ens agradaria, en primer lloc, que ens parlessis del futbol d'aquí dalt a Vilaplana. I més ara, que malauradament ja fa un quants d'anys que no en tenim. Però, com que sabem que tens interioritzada moltíssima informació sobre aquest tema, i per posar una mica d’ordre cronològic a l’entrevista, si us plau, et demanem que et remuntis als teus primers records de l’època de quan vas començar
.
Recordo que la primera vegada que vaig començar a jugar a futbol jo tenia 11 anys. Vam fer un partit amb els de l'Aleixar i vam perdre per 4 a 1.

- I encara te'n recordes?
Vam perdre per 4 a 1 i jo vaig fer el gol de penalti.

- Estàs parlant de l’equip dels grans del Vilaplana?
No, dels petits. Tenia 11 anys i encara devia anar a La Salle.

- Doncs, que hi havia futbol base, al poble?
No, però vam jugar els joves.

- I on vau jugar?
Allà al camp. Me'n recordo que jugàvem el Pep Sastre, el Pepito Serro, el Jaume del Corraló, l'Eugeni de cal Olla, el Mallol, el Pitxi, el Jaume Gori, el Pep David, el Sabater, el Pep Sofia, el Victo, un que pujava de Reus, que ja és mort, el Celestino que va jugar amb el Reus i tot i l'home de la germana de l'Amadeu del Xalet. I teníem de mànager el Ramon Cándido que ens feia unes fregues terribles.

- I de porter qui teníeu?
El Pep Sastre i algun dia el Sebastià Victo.

- Vosaltres no éreu la primera generació que jugava, ja havien jugat moltes més generacions abans.
Sí, és clar. Abans ja jugava molta gent. Jo me'n recordo del Lluís Cendrós, el Valentí era allí a la porta, l'Anton Rabassa feia d'àrbitre, el Sebastià Vermell, el Quimet, el Carletes.

- Tu has vist les primeres generacions que van començar a jugar aquí dalt?
No, les primeres no.

- Al Pubill, per exemple, del qual hem vist una foto seva, com un dels primers porters del Vilaplana, el vas veure jugar?
Ni al Pubill, ni al Pep Potecari.

- Dels records que tu tens, hi havia algú que tingués traça jugant?
Aquí, a Vilaplana, per a mi, el Pere Valentí ha sigut el més bo. Encabat, el Pep Potecari. I llavors, qui jugava molt bé amb naltros era el Pepito Serro. Els altres hem anat fent tots.

- El Pepito Serro era de Barcelona o era d'aquí?
Era d'aquí. Es va fer gran fent pedres per aquí dalt a les pedreres. Després va marxar cap a Barcelona. Vivia allí on ara hi ha la Tartrana, hi havia dos o tres pisos i vivia al pis de baix.

- Vosaltres, la teva generació de futbolistes, quan éreu petits, on jugàveu?
Jugàvem al carrer, de la barana de la Riba a la placeta. Jo anava allà a l'hort i portava un grapat de taronges i allò era la copa.

- I les pilotes, com eren?
Les pilotes eren de drap. Se les fèiem naltros de drap ben embolicades, ben lligades i ja està, no hi havia res més.

- No hi havia ni pilotes de cuiro, ni res semblant?
Van ser encabat, però no en teníem naltros.

- I d’equipació que en teníeu?
De cop no, però encabat sí.

- Els primers colors del Vilaplana, recordes quins eren?
Blau em sembla. I els pantalons blancs.

- Abans, i per les fotos antigues que hem vist, el Vilaplana també portava una camiseta blau grana com la dels Barça. Això devia ser quan tu eres jove?
Sí, sí.

- I a tu qui te la va fer agafar l'afició al futbol? Sempre l'havies tingut?
Sí, des dels set anys, més o menys. Jugàvem. Veia jugar el Pepito Serro, aquell noi que es va morir, l'Alau Bové, l'Anguera que va morir de la pendis.

- El teu pare ja era aficionat?
Que va, no, al contrari. Lo papa m'hauria pelat.

- Al no haver-hi televisió, escoltàveu els partits per la ràdio?
Bastant per la ràdio. A Cal Ritu i anàvem els diumenges. El Valentí es posava al davant i tots allí a escoltar el Barça i a l'Espanyol.

- Tothom et coneix com un gran seguidor de l’Espanyol, però ja ho erets de petit?
Jo des dels set anys. Em vaig equivocar però bueno.

- No hi havia ningú a la teva família que fos de l'Espanyol?
Ni del Espanyol, ni del Barça. El papa hi havia dies que em fotia unes òsties perquè jo jugava a futbol. No em deixava jugar. Però, se'n van donar compte que no hi havia manera.

- I tu, de què jugaves?
Jo jugava de davanter centro.

- I feies gols, o què?
Tinc l'honor de dir que estic segur que des de la meva època cap aquí no hi ha hagut ningú que hagi fet més gols que jo. Ara jugant n'hi havia de més bons que jo. El Pitxi ho era més bo, tenia molta vista per jugar a futbol.

- O sigui que hi havia molta afició perquè tothom anava al camp.
Sí home, i tant, llavors podíem fer casi dos equips.

- I també van baixar els del campament a jugar amb el Vilaplana, no?
En van baixar uns quants de bonets. Un que jugava bastant bé que es deia Solé. Un altre que es deia Anglada que jugava amb l'Espanyol, que jugava com els àngels.

- El camp de futbol vell dels Espinets, tu el vas conèixer ?
Jo no.

- En quin any es va fer el camp de futbol de casa vostra, el del Bosc de l’Olla?
El camp de futbol era de la tieta de les Borges, que es deia Maria Huguet Vinyes. La padrina meva i la mare de la mestressa del camp de futbol eren germanes. Al camp abans hi havia ceps. El nom li ve perquè era de cal Olla. El pare de l'Alfredo i el Prudencio, el pare de la Maria Olla, eren cosins germans. El pare de l'Eugeni Mendizabal i la tieta Maria eren cosins germans. Son pare era el pregoner del poble. Va morir el pare de la tieta i es va quedar sola joveneta amb sa mare. El meu pare les va acollir i a la tieta li va tocar la caseta de l'Olla.
El Quimet, el Valentí, el Lluís Cendrós, el Carletes, el Pep Cama, el Sebastià Vermell, l'Anselmo, el Vicenç Vetes van ser els pioners. Tots aquells nois van anar a veure la tieta per demanar-li que els hi deixés fer a la parada un camp de futbol. I ells, després de treballar, sortien al vespre i amb una aixada cadascú i una vagoneta que la van treure de la pedrera, van aconseguir fer realitat el seu somni de fer un camp de futbol. Quan el van tenir fet, per la Festa Major es va començar a jugar a futbol. Van inaugurar el camp amb una festada i va anar, fins i tot, una orquestra.

- De quin any estem parlant?
D'abans de la guerra civil del 36. Aquell equip jugava bé, en sabien. El Sebastià Vermell en sabia, era valent. Aquella temporada tenien bon equip, això ho sentia a dir jo.

- El camp era de la vostra família i estava cedit per jugar a futbol?
Era de la tieta de les Borges i quan van marxar el papa els hi va comprar.

- Per tant podríem dir que hi havia un acord tàcit, sense que quedes firmat amb paper, que el camp era de la vostra família, però que estava cedit d’alguna manera u altre al poble perquè hi jugués a futbol.
Bé, diguem-ho així. El segon tomb, jo ho vaig armar perquè es jugues el futbol al poble, tot i que el papa no volia. Jo li vaig dir: - Treballo cada dia com un animal i ara m'has de fer perdre el jugar a futbol, no home no! Encabat es va enredar com es va enredar.

- Doncs, què va passar?
Recordo que em va venir a veure tres o quatre joves que jugàvem al Vilaplana. Em van dir que volien fer un torneig federat i s'havien de fer uns vestidors. Jo els hi vaig dir que sí, però que ho havíem deixar per escrit, perquè si es feien uns vestidors d’obra, a lo millor, ja no seria nostre. De totes maneres, els vaig dir que ja ho preguntaria a l'advocat. I després em venen al cap de quatre o cinc dies i em diuen que: “El poble ha acordat que el camp de futbol és del poble". I vaig pensar: Ara ja l'hem ben fotuda. Perquè jo els hi vaig dir podeu fer els vestidors. Però fem un paper per tal que si jo algun dia em convé vendre el camp, els cèntims que han costat els vestidors jo se'ls donaré. Perquè si el venc el vendré bé. I d’aquesta manera, se’ls podré tornar.

- Ara, i vist des de la distància, s'entén la vostra postura. Per molt que ho arreglessin era una propietat particular cedida, i per tant era vostra.
Sí, era nostre, però també entenia i entenc el valor simbòlic del camp de futbol i l’esforç i la història que hi havia darrera. Però penseu que a casa meva, ni al meu pare ni al meu fill els agradava. Finalment, vam anar a veure l’advocat per aclarir el tema, i ens va donar la raó.
Tot i així, jo no volia que es perdés el futbol. Ja us he explicat que sempre l’havia deixat, encara que el meu pare no ho volia, ni tampoc l’home de la tieta Maria, la propietària, que volien cobrar per la cessió del camp. Però, jo els deia què vols que et paguem si no hi ha un duro.
Però tornant al tema del conflicte del camp, i com que veia que s'hauria acabat malament, perquè el meu noi no afluixava i els altres tampoc, vaig intentar acostar posicions. Ja sabeu que es va llaurar el camp per no jugar-hi. Per això, quan va venir l’Agustí Mallol, l’alcalde de llavors, per parlar del conflicte, em vaig voler entendre de seguida. Llavors vam anar a Tarragona per arreglar-ho amb papers. I al final, considero que més que vendre’l, el vaig quasi bé regalar per un preu molt econòmic, concretament, un milió i mig de pessetes . Penseu que feia dos anys d’aquell problema, que un tal Balcells, el de les excavadores, me'n donava quatre milions ja que hi volia fer xalets.

- Gràcies, Josep Maria, per ser valent i aclarir un tema que havia generat tants problemes i molt mals entesos. Però, canviant de tema, els de la teva generació, jugàveu federats o no?
No. Naltros només jugàvem a l'estiu.

- Si et sembla bé, parlem dels Mores.
Jo amb els Mores, ja no hi vaig jugar.

- Ja es veia a venir que serien tan bons jugadors?
El Mora porter, el Pere Valentí, jo m'ho hauria jugat tot que havia de ser bo. Al Mora, li vaig fer agafar l'afició jo. Cada dia el tenia i passàvem hores tots dos, bim, bam, bim bam. I son pare li semblava que el gran, havia de ser el bo. I li vaig dir: Josep Maria, d'aquest en faràs cèntims, d'aquest altre no ho se. Encara que el Mora gran també va ser un bon jugador. De fet, va jugar al Reus Deportiu, al Lleida, al Oliana que era una categoria notable. Però l'altre ja es veia que tenia un gran futur. De jove, amb 12 o 13 anys era una cosa que no n'hi havia gaires. Ja jugava amb els grans. El Pere Valentí era molt bo i ho va ser molt bo. El que passa és que potser no va estar de sort. El secretari tècnic de l'Espanyol era el Balmaña i li vaig fer una carta dient: Veniu a Vilaplana que hi ha un noi que us anirà molt bé. Ni em va contestar. Al cap de set o vuit dies de passar això, son pare va fer el tracte amb el Reus Deportiu.

- I del Reus, cap al Barça?
Al Reus li van donar cinc-centes mil pessetes i va anar al Barça. Hi va guanyar. Encabat el que potser li va fer mal va ser que el van fer anar massa tard a la mili i el va retrassar.

- El Pere va anar a les olimpíades de Mèxic, el 1968?
Sí. Però, la primera vegada que va ser internacional va ser a Anglaterra.

- Amb Espanya?
Amb Espanya, amb els juvenils, i va ser el millor jugador de tots els que hi havia, era molt bo, tenia 16 o 17 anys.

- Quants anys hi va ser al Barça?
Primer va ser al Condal (Barcelona Atlètic), encabat va estar cedit a l'Elx, i l'Oviedo dos anys, i al primer equip hi va ser 5 anys, del 72 al 76. No va jugar gaire, uns quants partits. Va estar de pega contra l'Espanyol, que li van fer 5 gols. Al Barça hi va ser uns 10 anys, encabat el van deixar al Rayo.

- I a la família no t'ha seguit ningú amb això del futbol?
No. Ni el pare, ni el fill. El papa m'hauria pelat. Sempre em deia: Si no fos aquesta merda de futbol et faries ric. Però només penses amb aquesta merda i no hi ha temps en pensar amb el demés.

- I com tu de la teva època, a qui li agradava molt?
A l'Agustí Mallol, al Pitxi i a qui li agradava més era al Pep Sastre. El Pep Sastre el dia que perdia el Barça no sopava i jo li deia: que arribes a ser burro eh!

- Que hi havia més gent de l'Espanyol aquí a dalt a Vilaplana?
Quan Catalunya era Catalunya i el futbol era el futbol. Del Barcelona n'hi havia cinquanta i de l'Espanyol n'hi havia quinze o més. Era gent catalana que era de l'Espanyol abans. No és el que hi ha ara. Ara és una porqueria tot. Per exemple jo vaig estar abonat al Mundo Deportivo potser 50 anys però llavors el dia que l'Espanyol jugava a casa les quatre o cinc primeres pàgines del diari eren de l'Espanyol, a l'altre setmana l'Espanyol jugava a fora, doncs de cop lo Barcelona. Ara tot és del Barça. Com vols que jo compri el Mundo Deportivo, no el puc comprar, no hi surt mai res. He de comprar l'As per força. Del Madrid no n'hi havia cap ni pensar-hi. La gent era del Barça o de l'Espanyol dels grans. Aquí de l'Espanyol hi havia el Rosendo, el Cisco Picón, tots els bons, érem molts, el Morenet, el Pep Bidó, el Feliu, el Jaume del Corraló. Llavors era una cosa normal. Ara no.

- I aquí a Vilaplana, et sap greu que no es jugui a futbol? No creus que es podria fer un bon equip o no veus que hi hagi prou afició a la joventut?
No hi veig prou afició ara i potser hi ha més poca gent. Aquests xiquets amb el futbol sala juguen com els àngels, n'hi ha molts de bons. Juguen més bé que naltros. Ara la canalla han vist moltes coses, veuen jugar cada dia i veuen com es passen les pilotes. És clar que es podria fer però hi ha d'haver algú que ho empenyi. Costa bastant això, val cèntims i la gent no té prou ganes de tirar-ho endavant.
La meva néta, la Mercè és de l'Espanyol però com que tothom la burxa i només fem el ridícul, doncs algun cop no vol dir que ho és en públic. Però, tot i així, ella em diu que l’Espanyol és el seu equip.
El Barcelona fa més mal que bé pel futbol. A Madrid hi ha el Madrid, l'Altlètic, el Getafe i el Rayo Vallecano. Aquí l'Espanyol quasi que no hi és, i només hi ha el Barça. La gent s'apunta al carro del guanyador i la política ajuda molt.




Dolors Joanpere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots