Terra Sud | Revista 1114/02/2003

En cada cosa que es fa, guanyem ciment i perdem valor

No es pot baixar la guàrdia. Quan no hi ha consciència del valor de les coses és molt difícil fer-les respectar. A TERRASUD hem intentat sempre vetllar pel manteniment, la protecció i la valorització del patrimoni de tots.

Des de sempre hem volgut mantenir una actitud didàctica en relació a aquests conceptes, per això hem fet xerrades i articles de divulgació. I no només això, sinó que també hem seguit les obres que afecten el municipi per tal que es respectin aquests valors, mantenint sempre una actitud de respecte (com no pot ser d’altra manera) i intentant convèncer aquells que tenen capacitat de decidir i influir sobre el valor dels trets identitaris del poble.
Tot i això, sembla que les nostres paraules, discursos i escrits no cauen en cap paperera, sinó que serveixen per fer decidir tot el contrari a allò que defensem, i veiem que en cada actuació municipal, de forma premeditada i conscient, s’actua destruint el que és de tots.

Cada cop que s’ha actuat en un carrer, s’han substituït les llambordes per ciment. Quan a tots els pobles amb un mínim de consciència patrimonial no només es mantenen, sinó que fins i tot s’empedren carrers nous, a Vilaplana cimentem els carrers com si es tractés d’una urbanització dels anys 60.

Ja no sabem com fer-ho per canviar l’actitud dels responsables municipals i defensar aquest element que tants esforços ha costat a les generacions anteriors. Només podem entendre l’actuació municipal com un rebuig personal a tot el que defensem, i com a venjança per l’oposició al projecte d’hotel de la Mussara.

Quan privadament ens reconeixen el valor i la singularitat dels carrers amb llambordes però amb les actuacions fan tot el contrari, què podem pensar? Segurament si demanéssim que es cimentés tot el poble, ells defensarien el manteniment de les llambordes!

Cal que els responsables municipals reflexionin en el sentit que el que estan destrossant no és una idea de TERRASUD, sinó un patrimoni de tots, també el seu; i que la responsabilitat d’això serà exclusivament seva, ni tan sols la podran delegar a aquells que els van votar. Els arguments basats en un suposat elevat cost de col·locació no s’aguanten per cap lloc. A la plaça de la Riba s’hi enterraran els diners que calguin per tapar les vergonyes d’un projecte que no s’havia d’haver iniciat mai.
Adjunt a aquest escrit presentem una comunicació titulada "Els carrers que ens mereixem", en la qual s’explica detalladament per què i com volem que es mantinguin els carrers empedrats.

Si teniu manera d’influir en els responsables actuals de l’Ajuntament de Vilaplana, feu-ho, les generacions que vénen us ho agrairan.

Terrasud