Premsa on line16/06/2005

Els plataners de l’Aleixar

El diari gratuït Més Tarragona, també publica una carta del Sr. Josep Anglès i Olivé, queixant-se de les properes actuacions envers els arbres de la carretera T-704, al seu pas per l’Aleixar:

”Tribuna oberta “
“Josep Anglès i Olivé”

“Els plataners de l’Aleixar”

“L'Ajuntament té un nivell de responsabilitat molt gran en aquest afer”

“Encara que actualment la meva vinculació professional i la meva residència és a les Terres de l’Ebre no em puc desvincular dels afers que afecten el poble del qual en soc fill i amb el qual mantinc una vinculació total: l'Aleixar. Per aquest motiu, no em sé estar de fer alguns comentaris i reflexions personals al voltant d'un tema que em toca la fibra i que em preocupa pels sentiments contradictoris que em genera.

La carretera T-704, que passa pel meu poble en direcció a Vilaplana, és de les poques que encara té dues fileres de grans plataners a ambdues bandes, les quals conformen una gran arbreda que li dona un caràcter molt acollidor, agradable i, fins i tot, reconfortant quan arriben les calors de l'estiu. M'atreveixo a dir que es tracta d'un dels actius més importants de què disposa el municipi, per la seva peculiaritat estètica, ecològica i, perquè no dir-ho, de potencialitat turística, a l’alçada de la que poden tenir l’església de Sant Martí, l'ermita de Sant Blai o l'alzina del Mas de Borbó. Disposar i gaudir plènament d'aquests actius, de ben segur que repercuteix en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans.

No obstant això, aquest frondós jardí, que va néixer ja fa unes dècades de la mà de l’home, xoca amb les característiques que avui dia ha de tenir una via de comunicació amb la densitat de trànsit que té la carretera esmentada. Quan es va construir la carretera i es van plantar els plataners, la densitat del trànsit i les presses de la gent no tenien res a veure amb les prioritats actuals. En aquest sentit, s'ha de reconeixer que els arbres a ambdues bandes de la carretera són molestos per als vehicles que hi circulen, especialment en el cas d'autobusos i camions. Per això no es gens estrany que hi hagi una voluntat política de reformar-la i ampliar-la. Obres de reforma per part de la Generalitat, tenint en compte que el projecte ja està redactat i, fins i tot, s'ha fet efectiva la seva adjudicació administrativa. Lamentablement, segons el meu parer, la solució que es pensa portar a terme no és la més adequada, ja que es preveu arrancar tota una filera d'arbres i una part de l'altra (probablement al voltant d'uns 40 o 50), sense que s'hagi plantejat cap solucid per a la seva supervivència o bé portar a terme un altre tipus d'actuació més ambiciosa com seria construir una variant o ruta alternativa a l'existent. No m'hauria semblat gens desgavellat que s'hagues optat per aquesta darrera alternativa si es té present que la carretera ja ha esdevingut un carrer més de l'Aleixar a causa del seu creixement urbanístic, amb l’existència del perill conseqüent que significa el pas d'una via d'aquestes característiques en una zona habitada i on estàn ubicades infraestructures com les escoles, les piscines municipals o la zona poliesportiva. A més, amb aquesta solució s'hauria guanyat un espai d'enormes possibilitats per al municipi convertint-lo en un bonic passeig.

El camí més fàcil i econòmic segurament no és aquest i la resolució d'aquesta qüestió hauria necessitat una visió de futur i d'una sensibilitat social i ecològica que l'Ajuntament del municipi no té. La titularitat de la carretera i el projecte de construcció no és municipal, sinó de la Generalitat de Catalunya, cosa que tambe fa pensar que l'anterior Direcció Deneral de Carreteres del govern de CiU no s'hauria d'haver desentès del seu ambit de responsabilitat per no haver plantejat un projecte més sensible ecològicament. Especialment si es té en compte que el projecte actual no és el primer que s'ha fet: n'existia un d'anterior que prevèia la destrucció de tots els arbres i que es va haver de tirar enrera per la falta d'un estudi d'impacte ambiental que va denunciar un grup ecologista.

La redacció posterior d'aquest estudi va posar en evidència la manca de protecció dels arbres i va obligar a refer el projecte de dalt a baix, preveient l’actual protecció parcial de l’arbreda, però sense tornar a plantejar una soluciò més ambiciosa en tots els sentits com podia ser la variant. Ara bé, l'Ajuntament de l’Aleixar, d'acord amb la informació de que disposo, no ha tingut mai una intervenció en el sentit de plantejar, demanar o pressionar perquè es portéssin a terme alternatives més ambicioses (com és la variant}, o ni tan sols més proteccionistes amb el arbres. Conseqüentment, l’Ajuntament té un nivell de responsabilitat molt gran en aquest afer a causa, precisament, de l’absència de realització d'un treball previ de sensibilització per aconseguir alternatives millors per al municipi. Es a dir, la seva responsabilitat deriva de les seves omissions (per exemple, la denuncia de la falta de l’estudi d'impacte ambiental va ser feta per un grup ecologista i no pel consistori) i de la manca de la més mínima sensibilitat que aquestes denoten.

Altrament, crec que la societat aleixerenca tampoc pot escapar del tot a la crítica, inclos qui subscriu aquest escrit, ja que no hem fet tots els deures que ens pertocaven en aquest afer si haguéssim volgut ésser qualiflcats de ciutadans sensibles, parlant des d'un punt de vista ecològic i sentimental. Segurament la llarga durada del tema, un procés administratiu que ha durat anys, i la falta d'informació han fet molt feixuc que una persona es pogués mantenir amatent a tot el que es còia, però també penso que alguna cosa més haguéssim pogut fer per reclamar i pressionar als nostres governants.

Un cop s'ha arribat a aquesta situació (despres de dos projectes de millora adjudicats i la incidència que podria tenir cap al poble veí de Vilaplana si s'allargués més la reforma de la carretera}, és molt difícil saber si realment encara és factible aplicar una solució que combini una major protecció dels arbres amb la necessitat real de millora de la carretera. Tot i que en el moment de redactar aquest escrit encara no s'ha comencat a executar l’obra, potser això permet, com a minim, reclamar més sensibilitat a qui l’executi.”

Raquel Virgili

Més Tarragona, 15-6-2005