Articles | Revista 1712/09/2004

Els monuments de Vilaplana

Aquest de la fotografia no és l’únic, els vilaplanencs ja ho sabem, en tenim més. Reflexionant sobre aquests "monuments", no s’acaba d’explicar. El que sí es pot deduir és que són deguts a la "inteloligència" dels mandataris que tenim en cada moment. Els mandataris canvien, l’aparellador és el mateix però és tan injust el que fa una injustícia com el que, podent-la evitar, la consent.

Pels que no ho sàpiguen, i com a recordatori, els diré algun d’aquests "monuments" que sense pensar gaire em venen a la memòria: La depuradora ecològica (tot un èxit), el passeig de la Mussara (quina planificació!), igual que la plaça de Catalunya. Vilaplanencs, heu vist la plaça de Catalunya? Espero que la resta dels catalans no la vinguin a veure. Quina vergonya de plaça!!

Jo alço la veu per a suplicar: No toqueu res més!! El camí de les Tosques està més ben deixat. I sense projectes ni plànols! Però si fet amb gent de casa i només amb la voluntat de deixar-ho "arregladet", com es feien les coses abans, sense necessitat de tants tècnics però a consciència i sentit comú.

I què em dieu de la plaça de la Riba? És més fonda que el pla del carrer. Això només demostra una ment molt oberta perquè quelcom ignorant ho hauria fet al revés. I el pis del mig? Quin talent! Fet a diferent nivell tenint una utilitat i un aprofitament que només cal anar a mirar, a qualsevol hora, la gentada que hi ha sempre i les festes que s’hi fan. I tot això pel mòdic preu de noranta milions de les antigues pessetes (això diuen que és el que ha costat). Barat, oi?

I aquests no són tots, doncs també podria dir: L’abeurador, el pont de la carretera i un llarg etc., etc., etc., que potser no s’acabaria. Estan treient les voreres i els vianants hem de passar com podem, normalment pel mig del carrer. Diuen que treuen les voreres perquè els carrers són estrets, però és que als carrers amples fan el mateix i cal pensar que per estret que sigui un carrer, la vorera és sempre una protecció tant pel que passa com pel que surt de casa seva. I als carrers amb espa? Els cotxes estan estacionats arrambats a la paret de les cases deixant més espai per passar cotxes. El carrer està tot donat al parc mòbil!

Han demanat consentiment al poble per a transformar-lo així? El poble no és dels que tenen càrrecs a l’Ajuntament. El poble és de tots els vilatans. Però aquestes coses només les veuen des de l’oposició i quan arriben a dalt ja no se’n recorden de res del que han dit. Perden la memòria: són uns desmemoriats (quan volen).

I els pregons? Saben, des de fa anys, que no se senten de tot el poble, però, penseu que ho arreglaran? Això ni pensaments; mentre se sentin de l’Ajuntament i de les seves cases, ja en tenen prou! I si els ho dius, fan els desentesos i es queden bocabadats com si fos la primera vegada que ho senten dir, tot i haver-ho escoltat mil vegades, tant de dalt com de baix. I el més anecdòtic és que quan fan un pregó es queden tan convençuts, que si algú es queix, ells mateixos diuen: -Per alguna cosa, nosaltres ja hem avisat. Però quan els interessa de veritat que la gent s’assabenti d’alguna cosa, passen una octaveta casa per casa. I jo, aleshores, em pregunto, per què no fan un pregó?

Els mandataris d’un poble haurien de ser, per damunt d’ideologies, els defensors dels vilatans i del municipi davant les administracions. I això és el que ens volen fer creure que fan quan en realitat són recaptadors d’impostos en contra del poble i a favor de les administracions i dels seus interessos i només se’n recorden del poble a l’hora de les eleccions. Després perden la memòria.

No penseu que tots els mandataris són iguals. Només parlo de la majoria.
I per acabar, vilaplanencs, penso que sinó tothom, si la majoria, voldríem trobar en algunes eleccions de les properes (perquè a les passades ja hem vist el què!) algú amb ganes de treballar pel poble, però de veritat i no només de paraula. I que les persones com jo que anem a grans (o ja ho som) puguem viure esperant que aquest futur no massa llunyà sigui millor que el passat que hem viscut. I més democràtic!

Tots hi guanyarem!

Jaume Juanpere (Sisquito)