Premsa on line26/06/2005

Els Joglars i la “diada popular” a Vilaplana

El diari El Punt publica una crònica, de Natàlia Borbonès, sobre la representació d'avui, a Reus, de l'obra “La torna”, per part d'Albert Boadella i d'un grup d'actors de l'Institut del Teatre -que no els Joglars, segons ha dit ell mateix-. La cronista entrevista diverses persones que ja fa anys van veure la seva estrena a Reus, i comenta el festival que es va portar a terme a Vilaplana arran de l'ordre d'empresonament d'alguns membres dels Joglars, motivada per la temàtica de la obra. Tot això envoltat, actualment, per la polèmica de la signatura del manifest "Por un nuevo partido político en Cataluña", per part de Boadella i d'altres intelectuals:

”De tricornis i gallines”

“Espectadors de l'última representació de l'obra d'Els Joglars recorden 28 anys després una vetllada que va transcórrer sense incidents”

“Els actors, ajocats com a gallines i abillats amb tricornis. Així es recorda l'espectacle, que avui torna a Reus”

“Els Joglars no era una companyia desconeguda per al públic de Reus quan, el 30 de novembre de 1977, va escenificar al Teatre Batrina La torna. El Centre de Lectura havia convidat des de 1970 el grup d'Albert Boadella a actuar al teatre. Aquell any hi va representar El diari; el 1972, Cruel Ubris; el 1973, Mary d'ous, i el 1975, Àlias Serrallonga. «I d'incidents n'hi va haver sempre», recorda Ramon Llop, que llavors dirigia el Bartrina: «A Mary d'ous va petar la instal·lació elèctrica i sort del xofer de la companyia, que va connectar la xarxa elèctrica del teatre amb la general del carrer». I a Àlias Serrallonga va caure un aiguat que va traspassar la teulada del teatre. Els Joglars vivien sota el que Llop anomena la «síndrome Glòria Rognoni» -l'actriu d'Els Joglars que feia poc havia patit un greu accident mentre representava l'obra- i tenien por de relliscar. «Vam haver d'improvisar un camerino en una llotja i el Lluís Pasqual, la Maria Fort i jo anàvem passant als actors, que es canviaven allà mateix, tot el que necessitaven». A més, en el moment de la representació en què Boadella clamava al cel justícia li va caure al damunt un ruixat d'aigua.

La torna també va ser accidentada, però més pel que va passar abans i després que no pas per la representació, que va transcórrer amb normalitat. De fet, les tensions anteriors les sabien ben poques persones. Ramon Llop, és clar, n'era una. Explica que cap a les set de la tarda es va rebre una amenaça de bomba. Una mica més tard va trucar un home que es va identificar com el tinent coronel Vidal Aznares: «Em va dir que si es representava La torna, 'tomaría el teatro por las armas'. Em va semblar un beneit, però el vaig passar a Ferran Rañé i Andreu Solsona, que hi van parlar». Els actors van dir als responsables del Centre de Lectura que ja havien tingut alguns tocs anteriors, que sabien que els vigilaven i que ara, davant d'una amenaça tan directa, dubtaven de si representar o no l'obra. Aleshores es va consultar el cas amb els advocats Carles Martí -que després seria alcalde de Reus- i Rafael Nadal. «Martí ens va dir que no passaria res, mentre que Nadal ens va recomanar que no féssim broma, que aquell Vidal Aznares era un auditor militar molt perillós. Però ho va exagerar tant que vam optar per seguir el consell de Martí. I després es va veure que era Nadal qui tenia raó».

Companyia i Centre de Lectura, doncs, van decidir tirar endavant la representació. Els actors estaven una mica nerviosos, més que res perquè els va costar contactar telefònicament amb Albert Boadella, que no els havia acompanyat a Reus, «i no sé si al final hi van arribar a parlar», recorda Llop. El mateix Llop, que llavors vivia a tocar del Centre de Lectura, va fer anar a sopar per torns els actors a casa seva: «La meva mare els va fer uns ous ferrats, em sembla». Qui sí estava molt nerviós era Jordi Escoda, llavors president del Centre de Lectura, que va decidir posar-se a la porta per veure qui entrava i no va veure cap policia al teatre. Llop, en canvi, sap perfectament qui van ser els «delegats governatius» que hi van assistir, perquè es van identificar com a tals: «Un tal Lázaro, de la brigada politicosocial de la policia, que va riure força durant la representació, un policia de Tarragona i algun guàrdia civil». Però el director del teatre devia ser pràcticament l'únic que sabia de la presència policial a la sala, contràriament a les versions posteriors, que parlaven d'un teatre pràcticament ocupat per la policia: «No vaig tenir cap sensació que algú m'estigués espiant. Però moltes persones sabíem que aquella obra era, com a mínim, un acte no volgut per l'autoritat i que en qualsevol moment podia entrar la guàrdia civil o qui fos i fer aturar la representació». Qui parla així és Joan Ballester, que anys després seria president del Centre de Lectura.

«Diada popular» a Vilaplana

La campanya de solidaritat amb Els Joglars i amb la llibertat d'expressió que va desencadenar al país l'afer de La torna també va arribar, és clar, a Reus. La cultura local ja era llavors conscient que la ciutat havia estat la seu de l'última representació d'un muntatge teatral que havia comportat el processament militar dels seus protagonistes. De les activitats que es van desenvolupar, destaca un concert que va tenir lloc a Vilaplana el febrer del 1978. «Hi havia més de cent persones, es va fer en un magatzem d'avellanes i vam tenir la presència d'un dels actors de la companyia, Arnau Vilardebó», explica Ramon Llop. Fina Anglès precisa que es va tractar d'un festival musical, tot i que es va anunciar com a «diada popular». La democràcia encara era incipient i feble i molt «tutelada» pels poders fàctics que havien manat durant la dictadura, com ara l'exèrcit. En aquell acte, que segons Anglès va presentar Pere Anguera, es va projectar una pel·lícula i van actuar diversos cantants, com ella mateixa. El film devia ser segurament La torna, la gravació de l'espectacle que havia fet el director Francesc Bellmunt. Aquesta pel·lícula va mantenir durant un temps un estatus semiclandestí i il·legal. D'altra banda, la presència a l'acte de Vilardebó, llavors ja processat pels tribunals militars, devia ser possible perquè aquells dies gaudia de llibertat provisional, tot i que devia ser empresonat molt poc després de la seva estada a Vilaplana. “

Raquel Virgili

El Punt, 25-6-2005