Articles | Revista 911/10/2002

Els infants amb problemàtica

Com a mestra d’educació especial i logopeda em vaig plantejar com a principal objectiu presentar la xerrada de manera pràctica i que pogués resoldre dubtes, aportar informació de caire general sobre el tema dels nens i les nenes amb necessitats educatives especials.

La xerrada va consistir en primer lloc a identificar quins són els problemes i les necessitats dels infants amb dificultats d’aprenentatge i/o retards intel·lectuals, motrius i sensorials –sords, cecs i/o amb mancances socioafectives.

Sorgeix el dubte: a quina escola portem els nens o les nenes amb dificultats? La resposta varia en funció de cada alumne/a, però tot i així es pot afirmar que la seva escolarització es portarà a terme de la manera que sigui més integradora possible, és a dir, en escoles ordinàries o altrament dites “escoles normals”. Però en el cas que aquestes escoles no disposessin dels mitjans personals o materials per atendre les necessitats dels nens i les nenes amb problemàtica, es passaria a escolaritzar–los en centres d’educació especial.

En aquests centres hi ha un equip de professionals especialitzats que normalment no tenen les escoles ordinàries: fisioterapeuta, logopeda o mestre d’audició i llenguatge, psicòleg, psicomotricista i educadors i mestres especialitzats en l’atenció a infants amb dificultats.

Una altra qüestió a plantejar és quan un infant té problemes per comunicar-se i fer-se entendre. Què podem fer? Com podem ajudar-lo?

Quan el problema consisteix en el fet que l’infant no pot fer ús de la veu per parlar hem de buscar una manera alternativa perquè pugui comunicar-se i expressar-se, per mitjà de gests amb les mans, amb imatges – fotografies – dibuixos – símbols ...

Quan el problema és que no entenem què diu perquè no articula prou clar o bé perquè no té paraules per expressar-se, què podem fer des de la família? Doncs és molt positiu per al desenvolupament lingüístic que conversem amb l’infant diàriament i practiquem l’expressió oral comentant imatges o fotografies familiars, lectura de contes, cançons, onomatopeies, dites, refranys, jocs...

El missatge més essencial de la xerrada és conscienciar que els infants amb problemes necessiten estimulació contínua des que són nadons, ja que aquesta estimulació els ajudarà a tenir més recursos personals i autonomia per a integrar-se a la societat.

És bàsic que aquests nens i nenes gaudeixin de l’oci i temps lliure participant en la mesura del possible en esports, excursions, sortides, festes ... No se’ls ha de sobreprotegir ni aïllar a casa – res més lluny que això - sinó tot al contrari, se’ls ha de posar al seu abast diferents afeccions i potenciar el bon ús del temps lliure perquè se sentin valorats i participants actius en el seu medi social i personal.

Núria Mensa Roig