Història - Història local | Revista 103

Els carrers de Vilaplana tenen la seva història

A l’últim número de la revista que ara teniu a les mans hi sortia una foto del carrer que actualment és el carrer Dr. Fleming, que jo havia deixat als coordinadors de “Lo Pedrís”, ni recordo quan, en la que s’esmenta aquest carrer amb el nom del carrer dels “Rentadors”.

Aquella fotografia, es va fer, molt probablement, entre l’any 1959 i el març de 1960, quan es feia el clavegueram al poble.

Pensàvem, potser erròniament, que a la majoria dels lectors joves de la revista els podia costar identificar a quin carrer correspon la imatge impresa tan diferent de com és actualment. Aquest és el motiu pel qual s’hi va posar el nom de carrer dels rentadors, i el perquè s’escriu ara aquest text per si pot aclarir el canvi de nom.

Com en altres carrers o carrerons de la vila, les cases del costat esquerre i de la placeta van ser edificades en anys posteriors al nucli principal del poble. Cosa que es pot confirmar per la disposició de les vivendes i els corrals.

Segurament una porta tancava la placeta, com les que hi havia al davant de La Planeta, al final del carrer de l’Era i a la placeta de Les Creus.
Un marge alt ocupava la part dreta del carrer, i per una porteta petita, s’entrava a l’hort del Pere Jaume que arribava pel darrere fins al riu. Sota d’aquest hort n’hi havia d’altres.

A la continuació de les cases de l’altre costat, els horts arribaven fins al riu i al lloc de l’aiguabarreig dels dos barrancs hi havia “el Munt de la brossa” i al costat una “figuera de moro” molt gran.

Quan es van construir les cases se li va posar el nom del carrer del costat, carrer de la Font, la Font de la Vila. I el número de les cases era continuació del primer. Així hi consta a les escriptures notarials i als rebuts de l’electricitat.

L’any 1920 el Consistori va canviar aquest nom pel del Dr. Mallafré, per ambdós carrers, en agraïment a la seva labor envers el poble.

Al principi era un carreró curt, amb poques cases i algun corral, una o dues parades sense cultivar, i sota i paral·lel al curs del riu hi havia un hort que arribava fins a les parets del darrere de l’antic molinet.

Per aquest carreró hi passaven molts vianants per poder arribar al riu i al munt de la brossa; també per agafar el camí dels Omets i del Tros del Sec; així mateix, per anar a rentar la roba al toll d’aigua que s’havia format a la part baixa del barranc dels Garrigots; per arribar al molí del Savall amb la bassa, el molí i la “cacau”; per omplir els càntirs a la Font del Moreno, traspassant el barranc, i per agafar el caminet que portava més directe al camí dels Garrigots. Camí que ara ja no es pot veure, com tampoc el bassot del capdamunt. (De petita m’havien ensenyat moltes vegades el bocí del camí on s’hi trobava bauxita).

Aquesta Font, la del Moreno, la va fer tapar, provisionalment, el que era llavors el metge del poble, quan a finals de juliol de 1971 hi va haver l’epidèmia del Còlera.

És una llàstima que aquesta Font i aquest Camí s’hagin perdut i el poble no pugui fer-ne ús, perquè, en el moment en què la terra on hi havia la Font va canviar de propietari, i s’hi va edificar un xalet. L’Ajuntament ho va permetre, encara que per l’usdefruit de molts i molts anys, el poble i la seva gent teníem dret a poder-ne fer ús.

Maria Anna Vernet i Ferré

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat