Música | Revista 5202/06/2013

Els cafès musicals a Catalunya en el tombant de segle XIX-XX

Dins la història de la música del nostre país els modestos cafès musicals van complir un paper fonamental de difusió i acostament de les noves corrents musicals al públic de molt diferents extractes socials,especialment entre mitjans del segle XIX i començaments del XX,quan començaren a decaure.

Sembla ser que aquesta mena de locals s’inicien a Barcelona i és a partir d’aquesta ciutat on s’estendrà a la resta de la Península, sobretot a Madrid.

Segons Emilio Casares 1,la música del segle XIX es presenta al nostre país de dues maneres: la gran sala de concerts i saló burgés i el cafè.

La sala de concerts i el saló estan destinats per a interpretar les grans obres (òpera,concert simfònic…) . El cafè serà el lloc per interpretar les obres per coral, piano, petites cançons, lied, transcripcions per piano,etc. Aquest segon grup d’obres són les més característiques del Romanticisme.
Gràcies al cafè -concert es dóna a conèixer el repertori musical europeu mitjançant les versions facilitades per piano,l’activitat editorial (que edita partitures pels aficionats a la música) i l’ augment de la creativitat.

Tot i que de vegades no queda del tot definit,existeixen principalment tres variants de locals de cafè musical: el cafè concert ,els cafetins i el cafè líric .

El primer suposa la consolidació del piano com a entreteniment delicat i de bon gust i donarà origen a aquest tipus de locals on un o una cantant amb un pianista amenitzava les consumicions. També hi haurà la variant de fer altres tipus de concert amb petits grups de cambra,trios,quartets ,quintets...o fins i tot en alguns locals amb més capacitat de públic bandes de música o grups corals.
Els cafetins eren una variant dels cafès cantants de més baixa consideració amb actuacions més o menys espontànies a càrrec de músics de carrer i “cantaoras”…
El cafè líric2inclouria entre altres variables,l’ anomenat “Café cantant “ (amb espectacles de varietats i també amb cante i ball flamenco ).

Les causes que donen lloc a que molts músics (sobretot pianistes) optin per actuar en cafès -concert és que són una bona font d’ingressos per als músics de l’època tenint en compte que la Desamortització havia fet tancar nombroses esglésies (on molts d’ells es guanyaven el sou composant o tocant per a les celebracions religioses). A més ,des de mitjans del segle XIX la major part d’establiments de renom tenen el seu pianista i pocs d’ells refusen d’actuar-hi tenint en compte que, a part dels diners ,podien aconseguir importants relacions socials que podien afavorir la seva promoció professional.

En els cafès concert de Barcelona,per exemple, hi van actuar futures grans figures de la música catalana: Granados,Albéniz,Juan Pujol,Parera,Goberna.... i els tres últims hi van estrenar obres.
El repertori era variat : balls populars,sarsueles,arranjaments d’òperes i fragments de grans autors,però també el repertori més purista de la música de cambra de centre Europa.
Barcelona fou pionera a Catalunya amb la música als cafès. Al segles XIX-XX en destaquen tres :”L’Oro del Rhin”,el “Café Granja Royal”(on hi actuarà Eduard Toldrà) i el “Café del Paral·lel” amb un quintet que tenia un públic assidu.3

Un altre local important i famós de la ciutat de Barcelona fou “Els Quatre Gats”. Inaugurat el 1897 es convertí en el lloc de reunió del grup d’artistes modernistes. Era un local on l’art era ple de dinamisme en totes les seves expressions: a banda de música s’hi feien exposicions,titelles, recitat de poesies,etc..

A Tarragona aquest fenomen tingué un caire especial, ja que als cafès musicals hi anaven famílies senceres,la qual cosa suposa una incidència social considerable. Els cafès de Tarragona tenien un ambient distingit,acollidor i elegant. Alguns locals destacats de la ciutat foren el “Café salón”,el “Café París”,el “Café Nuevo”,el “Café de las 7 puertas” ,el “Café Calrà” o “Gran Café de Tarragona” ,el “Café del centro”,el “Café Suizo”,el “Café de la Unión”,el “Café del Teatro”,el “Café Colón”,el “Café Miramar”,”La Bateria” el “Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera”,entre d’altres.
A Girona destaquen el “Cafè del comercio” o “Cafè Norat”, i el “Café Vila” a la Plaça del vi.4

A Reus en els anys centrals del segle XIX hi havia més de 100 tavernes i 50 cafès .

El període de major esplendor dels cafès a la nostra ciutat fou en la primera meitat del segle XIX. Quan entre els anys 50 i 60 van començar a funcionar les societats ,els cafès van anar perdent embranzida i anaren cercant tota mena de solucions per no perdre la clientela : “tablaos” flamencs,concerts a base de quintets quartets,pianistes,etc…però malgrat tot en certes dates assenyalades els cafès reusencs s’omplien de gom a gom : els dies festius a la nit, la gent menestral s’estimava més anar al cafè on un pianista o un petit conjunt musical amenitzava l’estona pel mòdic preu d’una consumició que no pas anar al teatre.
A partir de la segona meitat del segle XIX els cafès més enllà de ser un lloc per consumir menjar i begudes i on s’hi podia gaudir d’un espectacle musical en determinats moments,es convertiren en espais de comunicació ,tertúlia,cultura i esbarjo. No oblidem que en els Cafès de Reus es van originar moltes de les entitats culturals de la ciutat, per exemple,en el “Café dels Amics” es van posar les bases per a la creació del Centre de Lectura de Reus. De la mateixa manera que a Barcelona,on,per exemple, tot sembla apuntar que fou en un d’aquests cafès (“Café Inglés”) on sorgí la idea de fundar l’Orfeó Català.

Entre els cafès de Reus amb més anomenada destaquen l’ anomenat Cafè de l’ Estivill (on en els anys 1860 i 70 els gitanos que vivien en els carrers del voltant festejaven el Nadal tot cantant i ballant a la gitana: “soleares”, “garrotines” i “farrucas”). A l’ Arrabal Sta. Anna nº42 hi podíem trobar el Café Padrós que era el més important i elegant de Reus i disposava d’un aparell a pressió per servir la cervesa de barril. Això que avui en dia és comú a tots els establiment feia aquest establiment únic a la ciutat.
Altres cafès destacats foren ”El Buen Retiro”,el “Café de España” “Café del Comercio””Café París” i el ”Café de la Música” on s’hi feia teatre. A la majoria d’aquests cafès hi havia piano i pianista que amenitzava les nits.
A finals del segle XIX , la reforma de la Plaça del Prim ,que passa a ser el centre de la ciutat ,va provocar la progressiva desaparició de la majoria de cafès ,en benefici dels cafès de París, “Café de España” i “Café del Comercio” que degut a tenir una més gran capacitat de públic podien celebrar concerts musicals amb bandes de música,artistes de renom o fins i tot corals.

Amb l’entrada al segle XX començarà la desaparició d’aquests establiments que desapareixeran del tot aproximadament cap al 1936, amb l’ inici de la Guerra Civil,tot i que iniciaran la seva decadència cap al 1920 ,barrejant-se amb el cabaret i amb un repertori visiblement diferent (tango,vals,fox -trot...) que poc a poc va provocant la crisi del pianista de cafè i que farà que molts d’ells acabin abandonant aquests establiments

Ester Pasqual