Articles | Revista 2321/02/2006

Els arbres fan Aleixar

És la segona vegada en poc temps ( la primera va ser en una carta enviada al diari EL PUNT i publicada el dia 26 de gener del 2006 ), que manllevo el títol ELS ARBRES FAN ALEIXAR per parlar de la tala d’uns plataners de la carretera T-704 a l’alçada de l’Aleixar.

I ho faig perquè, si no recordo malament, durant l’any 2005 la revista LO PEDRÍS va publicar un petit comunicat redactat per un grup de joves adolescents de l’Aleixar que portava aquest títol i que tractava de justificar amb aquell escrit la seva oposició a la tala indiscriminada dels nostres plataners.

Per tant, i si em permeteu l’expressió, els drets d’autor d’aquest títol és d’aquests joves que han creat una marca i un estat d’opinió dignes d’elogi sobre el tema en qüestió. Dit això, jo tan sols em limitaré a utilitzar aquest títol com una excusa que justifiqui una sèrie de reflexions que vull fer sobre el tema de la tala dels plataners.

Una de les afirmacions, o millor dit preguntes, que aquells joves feien en el seu comunicat era aquesta: Perquè els adults ens ensenyen a l’institut que el planeta s’està quedant sense oxigen, si després són els adults els que no respecten aquesta teoria ? La pregunta en qüestió fa mal a la consciència col•lectiva de tots aquells que pensem que no calia tallar els plataners i que, com a mínim, i vista l’evolució dels moviments de terres efectuats, es podien haver replantat perquè els arbres no estaven ni molt menys malalts com es va dir. Però és clar, és més barat tallar-los, i tot i que el conseller Nadal ens ha dit que en tornarà a plantar de nous, ningú sap ni quan, ni com, ni quants, ni on. De vegades el més barat surt més car. Ja ho veurem...

I la pregunta fa mal a la consciència d’adults políticament correctes, perquè de vegades no ens atrevim a dir en veu alta el que pensem per por al que diran ( els que estaven a favor de tallar els arbres bé que s’han afanyat a dir-ho, perquè queda bé, perquè s’ho creuen de veritat o perquè els convé, vés a saber... ).

Perquè callem quan hauríem de defensar allò que és nostre i que fa temps que ens caracteritza i ens fa singulars, el paisatge, el nostre entorn, la nostra vida en definitiva ?. I perquè ens mantenim en silenci, a l’expectativa, i mentrestant són altres els que en treuen o en trauran profit de destruir el paisatge?

Defensar els plataners no significava estar en contra de la reforma de la carretera com de vegades s’ha dit. Defensar els plataners era haver-ne parlat i fer un debat públic i serè, sense crispacions ( el nostre Ajuntament sempre amaga el cap sota l’ala quan es plantegen temes complicats com aquest ) i plantejar una reforma de la carretera sostenible i segura ( els plataners es podien haver replantat perfectament; a casa nostra hi ha exemples molt recents d’altres ajuntaments que ho han fet o, com a mínim, ho han intentat ). Que tot això ens ho hagin recordat uns joves que en cap cas no arriben a la majoria d’edat, hauria de sotragar les nostres consciències d’adults acomodats i fer caure la cara de vergonya a més d’un.

Col•lectiu aleixarenc Torre Regina.

Joan-Miquel Ventós Rodríguez