Història local | Revista 3812/09/2009

El retorn dels objectes religiosos de la parròquia de Vilaplana (1939-1940)

JAUME MASSÓ CARBALLIDO
Director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, de Reus

Com potser recordareu, en un article anterior vaig explicar que el Museu de Reus va disposar –durant la part final de la guerra civil– d’un magatzem de béns patrimonials a la casa de Sebastià Masdeu, al número 54 del carrer de Jaume I de Vilaplana. És molt probable que entre els béns dipositats a cal Masdeu hi figuressin uns quants objectes procedents de la parròquia local de la Nativitat de la Mare de Déu, salvats de la destrucció produïda l’estiu de 1936, arran de la revolució provocada per la rebel·lió militar-feixista. Als primers anys de la postguerra, la bibliografia apologètica catòlica en va fer cinc cèntims, d’aquella destrucció. Vegem-ne un parell d’exemples:

VILAPLANA.— Tenía su iglesia un bellísimo retablo mayor barroco y otros laterales del mismo estilo y de gran interés; el mayor había sido recientemente restaurado y dorado. Fueron destruídos y quemados fuera de la iglesia con los otros objetos y mobiliario del culto. Se salvó de la destrucció una imagen de la Virgen, del tipo de las sentadas, con el Niño en el regazo, tallada en madera y recientemente restaurada y decorada, la cual puede datarse del siglo XIII. Se han recuperado algunos objetos de orfebrería litúrgica.

VILAPLANA / Perdió en el incendio el magnífico retablo mayor barroco. Se ha conservado la imagen de la Virgen con el Niño, del tipo de las sentadas, de últimos del siglo XIII o principios del siguiente.

La pèrdua patrimonial produïda durant les primeres setmanes de la guerra és un ròssec del tot negatiu que els rebels es van afanyar a atribuir –a l’engròs– a “los rojos”. I ho van fer de seguida, durant la mateixa contesa, i de manera repetitiva (ad nauseam), sobretot després de la seva “Victoria”. És evident que, al seu moment, la destrucció patrimonial fou portada a terme quasi exclusivament per individus autoproclamats “revolucionaris”, “antifeixistes” o “defensors del Govern legítim” (caldria veure fins a quin punt n’eren), però també és cert que les accions d’aquesta mena es van fer fora de la legalitat vigent republicana. Pel que fa a Catalunya, un nombre força considerable de republicans responsables –inclosos diversos regidors, professionals liberals i personalitats de prestigi dels municipis afecats i molt especialment els tècnics adscrits o col·laboradors de la Conselleria de Cultura de la Generalitat– van procurar conservar i recuperar els béns culturals malmesos o en perill. No hi ha dubte que els béns mobles i immobles de caràcter religiós i litúrgic, molts dels quals amb un destacable valor artístic, històric o monumental, van ser els més afectats. Els béns preservats no es van salvar “per casualitat”; i molt menys es van salvar gràcies a cap “miracle” o “intervenció divina”. El mèrit del salvament i de la recuperació fou molt majoritàriament republicà, i això fou voluntàriament silenciat o tergiversat per les noves autoritats franquistes, per raons partidistes o de propaganda política.

Però anem al gra. Desconec en quines circumstàncies es va salvar un conjunt d’objectes religiosos existents el 1936 a l’església parroquial de Vilaplana, però el cas és que fou salvat i que el salvament no era un secret. Uns quants mesos després d’acabada la guerra, l’alcalde vilaplanenc va signar un ofici, el núm. 287, que fou mecanoscrit en una quartilla amb la capçalera impresa “Alcaldía de Vilaplana”, sota l’escut oficial del nou Estat franquista. L’ofici, adreçat al “Sr. Director de la Junta de Museos de REUS”, deia –i diu– això:

Le suplico se sirva ordenar sea reintegrada [sic] a esta Parroquia los objetos existentes en el Museo de su digna dirección y que fueron saqueados por los rojos. Estos objetos son: una Custodia, una Reliquia, la Cruz, unos inciensos [sic] y un recipiente para agua bendita, todo ello perteneciente a la Parroquia de Sta. María de Vilaplana. / Vilaplana a 29 de agosto de 1939. / Año de la Victoria. / El Alcalde, Juan Ferré [signatura].

El document es conserva habitualment a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus de Reus (IMMR). No em consta que hi hagués cap resposta per escrit (en tot cas, a l’antic arxiu de la Junta de Museus de Reus no n’hi ha còpia). Van passar unes quantes setmanes i el lot d’objects de Vilaplana, totalment o en part, fou mostrat públicament en la gran “Exposición de Recuperación Artística” que van coorganitzar el “Servicio de Recuperación del Patrimonio Artístico Nacional” (SERPAN) i la “Junta de Museos de Reus” i que va romandre oberta a les naus de l’Escola del Treball de la ciutat entre mitjan novembre de 1939 i els primers dies de gener de 1940.

L’exposició va ser dividida en diferents espais temàtics –“Salas de pintura de temas Religiosos, Escultura Sacra, Tablas y Retablos, Figura y Paisaje”– i contenia moltes obres “desconocidas de los reusenses a pesar de pertenecer a colecciones particulares y a templos de nuestra ciudad y de los pueblos de la comarca, formando un conjunto que difícilmente volverá a reunirse jamás”. L’assistència de públic fou molt notable, no només per la quantitat i qualitat del material exposat sinó també perquè els interessats hi podien cercar, reconèixer i reclamar antigues possessions. Cal dir, però, que algunes de les peces exposades ja havien estat sol×licitades i àdhuc tornades –si més no provisionalment– a diversos propietaris.

Gairebé clausurada l’esmentada exposició, el sacerdot Antoni Llagostera –en qualitat de “Cura Ecónomo” de la parròquia de Vilaplana– va reclamar de nou la devolució dels objectes litúrgics que ja havien estat esmentats en l’ofici del 29 d’agost de 1939 i n’hi va afegir uns quants més, a la llista, com de seguida veurem. Mossèn Llagostera va haver de formalitzar a Reus, el 5 de gener de 1940, una instància impresa ad hoc, editada conjuntament per la delegació reusenca del SERPAN i per la Junta de Museus de Reus, concretament la número 33. El document original es conserva a l’Arxiu Històric de Reus. Transcric d’entrada la primera part de la instància, tot senyalant en cursiva la part hològrafa de Llagostera (les negretes són a l’original imprès):

El abajo firmado Antonio Llagostera Iborra, de 60 años, de profesión sacerdote, vecino de Vilaplana, con cédula de clase [en blanc], tarifa [en blanc], nº [en blanc], expedida en [en blanc] de [en blanc] de [en blanc], obrando en calidad de Cura-Ecónomo, declaro y juro por mi honor que son propiedad de la Iglesia parroquial los objetos que detallo a continuación, los cuales fueron sustraídos por los rojos y recuperados posteriormente por la Junta de Museos de Reus, figurando en la Exposición que ésta tiene instalada actualmente:
Un cáliz de plata clasificado con el Nº 2022.
Un copón de idem » » » 2023.
Una custodia de idem » » » 2024.
Una naveta de idem » » » 2025.
Una cruz procesional de idem » » » 2026.
Un pie de la cruz dicha de idem Nº 2027.
Un incensario de plata Nº 2029.
Un reliquiario de idem Nº 2100.
Una imagen de la Virgen “de la Llet” que sin poder precisar el número de clasificación aparece en la pared, suspendida, en el fondo de la sala, sentada, y de vivos colores, cuya autenticidad asimismo declaro.
En su virtud, solicito la reivindicación de los expresados objetos, esperando que una vez justificada la legalidad de esta demanda, se proceda a la entrega de los mismos al solicitante./ Reus 5 de Enero de 1940 – Año de la Victoria.

Aquesta instància fou examinada per la Junta de Museus de Reus tot just una setmana després, el 12 de gener de 1940, tal com figura al corresponent llibre d’actes:

[… ] Previo examen, son aprobadas las instancias de recuperación n.os 29, 33, 34 y 35, acordándose devolver a sus propietarios los respectivos objetos reclamados […].

La decisió favorable també consta a la instància citada (igualment, hi senyalo amb cursives les parts manuscrites):

Comprobados los extremos de la precedente demanda, se acuerda la devolución de los objetos reseñados. / Reus 12 de Enero de 1940 – Año de la Victoria. / Por la Junta de Museos de Reus / El Presidente, E. Aguadé [signatura] = El Director, S. Vilaseca [signatura] = El Delegado del Servicio de Recuperación, P. Fransoy [signatura]

La repetidament citada instància inclou, com a part final, la referència al lliurament dels objectes:

El infrascrito, obrando en la calidad al principio alegada, declaro haber recibido en esta fecha de la Junta de Museos de Reus, los objetos que en mi instancia se detallan, entregando como donativo voluntario para coadyuvar a los gastos que importó su recuperación, la cantidad de 50 a cuenta. / Reus 18 de enero de 1940 – Año de la Victoria. / Antonio Llagostera Prev. [?] / Cura-Ecónomo de Vilaplana [signatura]

Desconec els detalls de la recollida i del retorn.
Reus, juny de 2009


Jaume Massó



+ Publicar el meu comentari