Casos i coses | Revista 1310/09/2003

El patrimoni arquitectònic

El present article el dedicarem a l’estudi del patrimoni arquitectònic “catalogat” del poble de Vilaplana. El marc legal general el constitueix la llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, que defineix els béns culturals del patrimoni català i els classifica en béns culturals d’interès nacional, local i de caràcter urbanístic. Els de primer grau -nacionals- els institueix la Generalitat de Catalunya; els de segon grau –locals- els estableix cada Ajuntament. Els de tercer grau s’estableixen mitjançant l’aprovació de Plans Especials i Catàlegs del Patrimoni a cada municipi.

Pel que fa al marc legal particular, a les Normes Subsidiàries i Complementàries de Planejament de l’Àmbit de competència de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona es llisten els elements catalogats que cal protegir de cada poble, en els que, com Vilaplana, no tenen normativa urbanística específica. Allí s’estableix que per a la concessió de la llicència d’obres d'aquests elements cal obtenir l’informe favorable de la Comissió del Patrimoni. Tanmateix no s’hi estableix una regulació concreta de les parts a protegir de cada edifici. Pel que fa a Vilaplana, el llistat inclou sis elements: el centre històric, l’església parroquial, el pont vell, el molí del Pigat, el mas del Morenet i la Mussara.

En relació al centre històric de Vilaplana i al poblat abandonat de la Mussara les normes esmentades els classifiquen com a conjunts urbans, en el ben entès que es protegeix un grup d’edificis i els espais que els envolten. Els quatre elements que resten són edificis o elements concrets: l’església, un pont, un molí i un mas.

Tots els propietaris particulars d’edificis o elements catalogats tenen el deure de mantenir els elements en bon estat de conservació. Tanmateix, moltes vegades, i sobretot quan es tracta d’edificis d’habitatges en contextos urbans, aquests es troben en molt mal estat de conservació, ja que els tràmits legals són molt llargs, i mentre, els anys passen ràpid per façanes i edificis antics. Els deures de les institucions són els de mantenir en bon estat el patrimoni públic. Pel que fa a la regulació dels deures dels propietaris particulars, els ajuntaments poden aplicar diverses mesures, fins arribar a l’expropiació forçosa. Altrament, les administracions han d’establir mesures de foment i d’ajut per al manteniment i la millora del patrimoni particular. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya ofereix ajuts a la rehabilitació d’edificis, a través de la Direcció General d’Habitatge.

Quan es tracta d’un element catalogat concret és fàcil establir les parts de l’edifici que cal protegir. Es fa més difícil concretar aquestes parts quan cal protegir un conjunt, com seria el cas del centre històric de Vilaplana o de la Mussara. És en aquests casos quan cal establir conceptes a protegir com ara la tipologia funcional, l'estructura, la composició de les façanes, la proporció vertical de les obertures, la idoneïtat de materials, colors i textures. D'altra banda, parts d’edificis com escuts, llindars, portalades i finestres, barbacanes... o d’elements urbans o rurals com tanques, paviments, baranes i murs, eres i pous... també formen part del patrimoni.

El patrimoni més real -no el de les lleis- el formen aquells edificis o elements que tenen interès; potser la clau està en esbrinar quin tipus d’interès, i que pot anar més enllà de l’arquitectònic: històric, social, polític, formal, artístic, tècnic, tipològic... Pel que fa a molts edificis o elements, no només s’ha de considerar l’antiguitat, sinó també altres aspectes lligats al seu passat. El record de moltes de les cases i dels pobles on hem estat el composen alguns d’aquests aspectes. En propers escrits analitzarem detingudament els edificis del llistat de catàleg i d’altres que no hi són.