Història | Revista 4322/02/2011

El paper moneda català (1936-1939)

El desordre administratiu lògic d’un país en plena guerra civil amb la preocupació principal de subministrar la tropa, va provocar la retirada de moneda de curs legal. La plata va servir d’aval a la Generalitat per comprar armament a l’estranger i el coure va ser la matèria prima de la indústria de guerra local.

Davant l’expectació del moment, la gent va fer el mateix i va guardar sota la rajola les monedes de plata doncs hauria estat un luxe temerari no fer-ho.

Produït el buit de moneda fraccionària, les transaccions comercials del dia a dia es feien difícils i alguns comerços, cooperatives i grups socials diversos improvisaven vals utilitzables solament als llocs referenciats, degudament impresos.

La gent que anava de trànsit mai no podia recuperar el valor i això engreixava el calaix del comerciant.

La Generalitat va sortir al pas i amb l’aval del propi tresor, va emetre i va autoritzar els ajuntaments perquè també ho fessin, moneda fraccionada sota l’aval de valors més alts. En realitat eren, dit d’altra manera, bocins d’uns quants bitllets custodiats a les arques municipals.

Les relacions socials que sempre hem tingut els tres pobles units per l’antiga “Òmnibus Vilaplanense” m’ha animat a fotocopiar i exposar els de Vilaplana i Maspujols ja que a l’Aleixar no se’n van editar.

ESPAI PER ALS BITLLETS I REGUARD D’ENTREGA

Com que, qui més qui menys, ha tingut familiars desplaçats al front de les comarques de l’Ebre i la Franja, va rodar per casa meva un grapat de bitllets de guerra dels pobles on l’empremta del desastre hi ha deixat bona petjada. Més aviat ocults, que no pas a la vista, mai no els vaig perdre el rastre i la curiositat vers ells ha vingut de rebot quan en una de les sortides organitzades pel moviment “Barcelona camina” i conduïda pel Centre de Lectura de Reus, vaig visitar el pavelló de la República, ubicat al Barri d’Horta de la capital. Allí vaig veure de nou els bitllets que jo tenia a casa.

L’edifici, una còpia exacte del que va ocupar lloc a l’exposició de París el 1937 construït novament sota la guia dels plànols inicials, és on Picasso va improvisar el Guernica per servir de finestral al món i com a denúncia del desastre de la rebel•lió feixista, en prevenció de que no passés, com així va ser, a la resta del món.

Amb l’ocupació militar es va requisar per decret, tot el diner “puesto en circulación por el enemigo” a canvi d’un resguard d’entrega destinat a bescanviar-lo per noves edicions que encara avui s’esperen. Encara avui no han retornat “els nostres” i tampoc s’han pogut validar els bitllets anteriors i posteriors al conflicte que es guardaven a casa degut a la desconfiança produïda per la fallida del banc de Reus el 1931.

El valor del metall plata que en forma de moneda no s’havia entregat als republicans ni als nacionals, gràcies a l’astúcia de moltes dones amb les seves parelles empresonades, exiliades o mortes, van servir per a donar les primeres passes per salvar la difícil situació moral i econòmica.

A casa meva va entrar una flamant màquina de cosir que va fer minvar la gana a part de vestir-nos durant molts anys.

El pacte de silenci durant la llarga nit ha creat un buit històric que, poc a poc, ens van desvetllant els obstinats historiadors. En el present cas, un llibre de 750 pàgines del que se n’ha extret aquesta exposició i el títol del qual és el que encapçala aquest escrit. Tot i que, segons l’autor d’aquest llibre, cap ajuntament no ha deixat furgar a la documentació dels anys en qüestió, s’ha pogut elaborar aquesta titànica obra de gran valor històric, numismàtic i financer.
El paper moneda, que els facciosos anomenaven “pijamas” degut a que servien només per “anar per casa”, cotitzava a les borses estrangeres.

La por va fer que es destruïssin documents i efectes presumptament comprometedors que avui serien de gran valor històric.

De ben segur que els veïns de Vilaplana i Maspujols estaran a temps de cercar i guardar algun dels bitllets despistats editats pels seus propis ajuntaments.

Si es poguessin sumar els valors dels diners anteriors i posteriors al 1936, més els comprovants d’entrega, ens adonaríem del daltabaix provocat a moltes famílies i del que algunes no se’n van sortir.

L’experiència aplicada a la situació actual ens hauria d’esperonar a no tenir por ni vergonya de treballar per la causa de qualsevol llibertat, per tal d’aconseguir que les armes estiguin al servei del poble i mai més no s’utilitzin per estroncar la seva voluntat.

A. Vernet-Martí febrer 2011