Recerca - Casos i coses | Revista 74

El fang de Julio Antonio

Julio Antonio va morir molt jove, en el cim d'una incipient carrera d'èxit i en el moment que el seu treball havia assolit un nivell d'execució -especialment en el modelat-, exquisits. No sabem com després hauria evolucionat la seva obra ni el seu procés de conceptualització. Cal recordar que Julio Antonio (1889-1919) fou coetani en la seva curta vida de Rodin (1840-1917) i de Brancusi (1876-1957). Però la seva mirada i la seva dedicació es dirigí cap a l'estètica del centre de la península, amb el seu realisme costumista i no pas cap París, on els pressupostos de l'escultura operaven, amb el canvi de segle, un gir copernicà. Per això, amb tot el respecte i precaució i sabent-lo coetani de Rodin i de Brancusi em sembla exagerat qualificar a Julio Antonio com "el gran renovador de l'escultura al nostre país...".

Per al treball que presento m’he servit d’aquell fragment de carta (efectes del síndrome d’Stendhal...?) que ell envia des de Madrid el 1909 als seus pares i referint-se als grans clàssics de l’escultura els diu: " les diré que me enseñen el misterio de la forma y la belleza...y entonces será cuando haré mi obra...". Una declaració vehement i apassionada d'un artista en formació que, conscient d'unes grans dots de modelador i retratista, recerca en el classicisme l'esca d'una ambició artística que una mort prematura lamentablement va estroncar.

El meu treball d'homenatge a l'escultor recull de forma molt simple (la simplicité brancusiniana..), unes reproduccions en marbre de Carrara del material bàsic d'un escultor classicista com Julio Antonio: el fang de modelar. Unes pastilles de fang disposades damunt de bancs de treball i compartides i inspirades en el cavallet d'escultor que apareix en una fotografia del seu taller. El seu cavallet acompanyat d’un cavallet rodinià i una peanya d’estil brancusinià formen una agrupació de treball. Tots aquests artistes van tenir una formació clàssica i unes grans dots de modeladors del fang. Julio Antonio se situa entremig atrapat per la recerca de la forma i la bellesa d’un concepte clàssic de l’escultura que Rodin -i Brancusi més tard-, fan explotar i expandeixen fins als nostres dies...

Un altra referència, més secreta, si s’escau: el meu avi matern, pagès, explicava -i ho repeteix encara avui la meva mare-, que a la seva joventut, un xiquet de Mora d'Ebre corria per Vilaplana "modelant unes figures de fang que enamoraven..". El meu avi i d'altres companys li proveïen l’argila que extreien d'un indret del poble anomenat " la cacau", prop dels rentadors. Ignoro si podia tractar-se de Julio Antonio, a la família es donava per cert, però les dades biogràfiques que he indagat no hi encaixen. Com a llegenda familiar em sembla rica i estimulant, i d'aquest misteri domèstic n'ha sorgit també, en part, l'obra que presento: pastilles de fang de modelar transmutades, executades, en escultura. Un misteri que, he intentat, contribueixi a celebrar Julio Antonio, aquest gran i malaurat escultor a la recerca de la forma i la bellesa.

Salvador Juanpere
3 d’octubre del 2018

- Descripció de l'obra (mides, materials, data de realització,)
“El misteri de la forma i la bellesa”
Instal·lació
Marbre de Carrara i fusta lacada
150x100x133cms. Aprox.
Febrer-setembre del 2018