Agricultura biològica | Revista 1303/09/2003

El cultiu casolà de la gírgola (I Part)

INTRODUCCIÓ

En aquest article presentem alguns mètodes senzills per al cultiu complet de la gírgola (pleurotus ostreatus) sobre diferents tipus de substrats. La gírgola és un dels bolets més fàcils de cultivar, degut en part al seu caràcter saprotròfic és a dir, que creix sobre restes vegetals. Per cultiu complet s’entén des de l’obtenció del miceli (cos vegetatiu del fong) fins a la seva fructificació (obtenció dels bolets).

PROCÉS DE CULTIU

El primer pas és l’obtenció del miceli. Per aquest procés es necessiten unes plaques de Petri amb medi de cultiu PDA amb 2 mg·L-1 de tetraciclina i la mateixa quantitat de cloramfenicol com a antibiòtics, i idèntica quantitat de benlate com a fungicida per evitar les contaminacions de fongs inferiors. Si no es disposa de plaques de cultiu es poden substituir per pots de vidre, millor de poca alçada i boca estreta per minimitzar les contaminacions, que es poden esterilitzar fent-los bullir amb aigua i deixant que es refredin dins. El medi de cultiu es pot substituir per brou vegetal amb gelatina, tot ben bullit. La sembra del bolet es fa a partir d’un tros de teixit de l’interior del bolet i preferentment de la zona d’inserció del peu amb el barret.

Primerament s’ha de netejar la zona on es treballarà amb una mica d’alcohol de cremar i ha de ser un lloc lliure de corrents d’aire. Si es disposa d’una, la càmera de flux laminar (superfície de treball amb una campana i un sistema de flux laminar d’aire esterilitzat) és la millor opció, sinó es pot fer entre els fogons de la cuina encesos per evitar les contaminacions de bacteris i fongs ambientals. El procés és el següent:

1.- Rentar-se bé les mans i esterilitzar el material que es faci servir ficant-lo en alcohol de cremar i cremant-lo amb una petita flama.

2.-Se secciona el bolet amb el bisturí o ganivet amb punta prèviament esterilitzat per tal d’aconseguir teixit lliure de contaminacions i s’obté un petit cub de teixit de la zona d’inserció del peu amb el barret sense ultrapassar el bolet, fet que provocaria contaminacions. Després es diposita el petit cub a la placa o pot amb la màxima rapidesa possible. Es tanca el recipient i es precinta la ranura de la tapa amb parafilm o film de cuina. Per últim, es retola amb l’espècie sembrada i la data de sembra.

3.- S’emboliquen els recipients amb paper d’alumini per tal d’aconseguir foscor i es posen a incubar a una temperatura propera a 24ºC cap per avall per evitar les acumulacions d’aigua que provocarien anòxia (falta d’oxigen) i contaminacions bacterianes. Un lloc ideal per a la incubació és sobre la nevera, ja que produeix un corrent d’aire suficientment calent. Per evitar els canvis bruscos de temperatura és adient ficar els recipients a una nevera isotèrmica o a una caixa de porexpan.

Després d’uns 15 dies o més, es poden veure els recipients amb una mena de floridura blanca arrodonida que s’extén sobre el medi de cultiu, el miceli. El pas següent és el repicat (traspàs a una placa amb un medi més ric), tot i que aquest pas no és imprescindible, i serveix per obtenir més miceli.

Tot seguit s’han d’obtenir les llavors que es faran servir per a la inoculació del substrat definitiu (substrat per la fructificació). Aquestes llavors es poden obtenir de diverses maneres. Una d’elles és mitjançant un pot de vidre o plàstic prèviament esterilitzat que s’omple de grans de blat i mill esterilitzat mitjançant ebullició, en qual s'hi fica un tros de medi de cultiu envaït pel miceli de fong, i es tapa amb cotó humit. Després, es posa a incubar en un lloc calent, similar al de les plaques. Un altre mètode per a l’obtenció de les llavors, però potser més complicat, necessita els següents ingredients: 100 g de pastanaga prèviament bullida durant 30 min, 250 ml d’aigua destil·lada, 15 g de vermiculita (gra artificial utilitzat pel creixement del miceli), 20 g de glucosa o de sucre comuna, dos depressors (fusta tova i allargada que el miceli colonitza), un pot gran de vidre, paper d’alumini i cinta d’autoclau (no estrictament necessari). Es trituren les pastanagues amb l’aigua i la glucosa, es posen els depressors en la solució perquè s’empapin, s’afegeix la vermiculita i s’introdueix la solució de pastanaga que quedi a sobre i es fixen els depressors a dins. Seguidament es tapa el pot amb el paper d’alumini i amb la tapa del pot a sobre i es posa una mica de cinta d’autoclau (aquesta té unes bandes que es posen negres quan es passa de 120ºC, fet que ens indica una correcta esterilització).