Recerca - De cinema | Revista 74
De cinema: El llarg camí cap a una casa (II)
Passats uns mesos i unes eleccions –del llarg reguitzell que properament vindran- ja veiem com les tesis contra la immigració –entre d’altres propostes del mateix estil- tenen el terreny adobat per aconseguir vots i si donen vots, sempre hi haurà algú per intentar recollir-los al preu d’enterbolir la convivència.
Però aquestes línies no s’adrecen a parlar de política sinó de cinema oferint propostes que ens permetin reflexionar i debatre sobre el tema a partir de la visió que ens proporciona el setè art.
Dedicàvem l’anterior capítol a la immigració cap als Estats Units, gresol de nouvinguts on, dins les dificultats que tot nou inici implica, sempre ha estat més fàcil si eres un WASP, acrònim en anglès de blanc, anglosaxó i protestant –són raonables i dos de tres també els hi era acceptable- Ara, en una societat sense les necessitats de població de territoris verges i una Europa benestant, reben amb preocupació les noves onades humanes que ja no provenen del vell continent.
Però precisament, què hi ha del cinema migratori a Europa? Podríem començar per Alemanya que ha rebut milions de persones migrades a partir de la recuperació econòmica dels seixanta incloent milers d’espanyols. Potser, però, la seva comunitat migrada més coneguda és la turca. Almanya, bienvenido a Alemania (2011) ens serveix per il·lustrar aquest col·lectiu, ens explica la història d’una d’aquestes famílies de diverses generacions on l’avi encara enyora el seu país de naixement i fills i nets tracten de fer-se seves les dues cultures i les dues tradicions. El toc de comèdia no omet la sensació dels protagonistes de no pertànyer enlloc i que la tornada a les arrels que els hi proposa l’avi els hi sembli un retorn a un lloc que no és seu.
Una història similar ens proposa El viatge de la Nisha (2014), on la protagonista veurà com la doble vida que porta, la de la modèlica jove paquistanesa i l’adolescent de costums europeus se’n va en orris quan el seu pare desaprova la relació amb un noi local i l’envia cap a la seva família al Pakistan.
Dues pel·lícules que ens mostren famílies ja instal·lades a occident. En canvi In this world (2002) ens mostra el penós viatge que han de fer molts refugiats en la seva cerca d’una vida millor, en aquest cas des del Pakistan fins al Regne Unit i com, un cop arribats, no es troben precisament amb la terra promesa esperada.
En un to més desenfadat, Un viaje de diez metros (2014) ens mostra el xoc de dos negocis que entren en competència, un restaurant indi nouvingut i un tradicional restaurant francès i la combinació d’ambdós per evolucionar i millorar.
Acabarem el repàs per aquest repàs a la immigració a Europa amb dos exemples de cinema de l’Estat espanyol, i els dos ja tenen alguns anys, fet que ens permet copsar que no es tracta d’una situació nova dins la nostra societat. Una és Las Cartas de Alou (1990) i l’altra Bwana (1996), les dues focalitzades en la migració africana. Resulta curiós veure com algunes crítiques de l’època les definien com a mostra del racisme latent de la societat espanyola en un to més o menys amable. Bé, sembla que ara ja podem eliminar l’adjectiu latent. El llarg camí cap a una casa (II)
Passats uns mesos i unes eleccions –del llarg reguitzell que properament vindran- ja veiem com les tesis contra la immigració –entre d’altres propostes del mateix estil- tenen el terreny adobat per aconseguir vots i si donen vots, sempre hi haurà algú per intentar recollir-los al preu d’enterbolir la convivència.
Però aquestes línies no s’adrecen a parlar de política sinó de cinema oferint propostes que ens permetin reflexionar i debatre sobre el tema a partir de la visió que ens proporciona el setè art.
Dedicàvem l’anterior capítol a la immigració cap als Estats Units, gresol de nouvinguts on, dins les dificultats que tot nou inici implica, sempre ha estat més fàcil si eres un WASP, acrònim en anglès de blanc, anglosaxó i protestant –són raonables i dos de tres també els hi era acceptable- Ara, en una societat sense les necessitats de població de territoris verges i una Europa benestant, reben amb preocupació les noves onades humanes que ja no provenen del vell continent.
Però precisament, que hi ha del cinema migratori a Europa? Podríem començar per Alemanya que ha rebut milions de persones migrades a partir de la recuperació econòmica dels seixanta incloent milers d’espanyols. Potser, però, la seva comunitat migrada més coneguda és la turca. Almanya, bienvenido a Alemania (2011) ens serveix per il·lustrar aquest col·lectiu, ens explica la història d’una d’aquestes famílies de diverses generacions on l’avi encara enyora el seu país de naixement i fills i nets tracten de fer-se seves les dues cultures i les dues tradicions. El toc de comèdia no omet la sensació dels protagonistes de no pertànyer enlloc i que la tornada a les arrels que els hi proposa l’avi els hi sembli un retorn a un lloc que no és seu.
Una història similar ens proposa El viatge de la Nisha (2014), on la protagonista veurà com la doble vida que porta, la de la modèlica jove paquistanesa i l’adolescent de costums europees se’n va en orris quan el seu pare desaprova la relació amb un noi local i l’envia cap a la seva família al Pakistan.
Dues pel·lícules que ens mostren famílies ja instal·lades a occident. En canvi In this world (2002) ens mostra el penós viatge que han de fer molts refugiats en la seva cerca d’una vida millor, en aquest cas des del Pakistan fins al Regne Unit i com, un cop arribat, no es troben precisament amb la terra promesa esperada.
En un to més desenfadat, Un viaje de diez metros (2014) ens mostra el xoc de dos negocis que entren en competència, un restaurant indi nouvingut i un tradicional restaurant francès i la combinació d’ambdós per evolucionar i millorar.
Acabarem el repàs per aquest repàs a la immigració a Europa amb dos exemples de cinema de l’Estat espanyol, i les dos ja tenen alguns anys fet que ens permet copsar que no es tracta d’una situació nova dins la nostra societat. Una és Las Cartas de Alou (1990) i l’altra Bwana (1996), les dues focalitzades amb la migració africana. Resulta curiós veure com algunes crítiques de l’època les definien com a mostra del racisme latent de la societat espanyola en un to més o menys amable. Bé, sembla que ara ja podem eliminar l’adjectiu latent.
Joan M. Rovira
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps