Recerca - De cinema | Revista 71

De cinema

De cinema: Molt més que el mestre del terror (III)

Acabem el recorregut de la relació entre King i el cinema. Just ho deixàvem al tombant de segle amb King convertit en un subministrador habitual d’històries per la gran pantalla.

Però a nivell personal la nova centúria no arrancava gens bé. Un cotxe l’atropellava i el deixava en estat greu. Curiosament aquest fet, el d’un escriptor que pateix un accident de trànsit ja havia estat l’argument d’una obra seva i li serviria d’inspiració per d’altres històries escrites posteriorment.

Heats in Atlantis (2001) ens retorna al drama i de nou records de la infantesa amb les memòries d’un fotògraf i el seu retorn a la ciutat que el va veure créixer quan mor el misteriós home que li va canviar la vida.

I de nou vells records infantils apareixen en la següent adaptació, un intent de blockbuster poc reeixit que no va satisfer ni a públic ni a crítica. El caçador de somnis (2003) és, sense dubte, una pel·lícula fallida que ens narra una invasió alienígena des d’una barreja de gèneres que no qualla.

Val a dir que cap adaptació posterior ha aconseguit una gran recaptació o una crítica unànimement positiva tot i reiterats intents. A més, Hollywood i la seva falta d’idees ha recuperat velles obres ja traslladades a la gran pantalla com ara Carrie (2013), una versió correcta i amb millors efectes visuals però que no aporta res de nou a la versió de De Palma portada a terme gairebé quaranta anys abans (i que de fet iniciava la trajectòria de King al cinema)

Darabont, ja havia dirigit dues de les més aclamades adaptacions i ara s’atrevia a una tercera. La boira (2007) resulta d’una atmosfera inquietant, més pròxima al terror i que permet fer-nos moltes preguntes sobre la natura humana però no està a l’alçada de les anteriors obres de Darabont.

Amb aires de gran estrena i amb voluntat de constituir-se en franquícia arribava amb molta expectació al 2017 La Torre Obscura. Força decebedora en tots els aspectes sembla difícil que hi hagi seqüeles tenint en compte la discreta recaptació final.

I acabem el repàs, aquest cop sí amb un èxit. En aquest cas es tracta d’IT (2017) que té com a protagonista un pallasso que no farà pas riure. Aquesta mena de terror triomfa entre els adolescents així que èxit de recaptació i possible promesa de noves cintes al voltant de Pennywise. I és que quan Hollywood olora diners...

Més d’una cinquantena d’adaptacions, comptant únicament el cinema situen a King com un dels escriptors més influents de la cultura popular, especialment la nord-americana i de ben segur que continuarà ensenyant-nos la seva creativitat en el futur. I del llibre al cinema només hi ha un pas.

Joan M. Rovira

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat