Jubilats | Revista 1916/02/2005

Convocatòria de campionats

Tots els metges ho afirmem i està ben comprovat que la gent gran que es manté activa gaudeix de més bona salut que aquelles persones que romanen passivament a la seva butaca mirant llargues hores la televisió.
Per això es recomana que a mesura que les persones es van fent grans i posen més anys, es dediquin a alguna activitat que la seva salut permeti i que s’esforcin a fer-ho, malgrat que els costi un petit esforç.

Ara es té ocasió de fer-ho participant en el campionat de botifarra, dòmino i bitlles que des de fa tres anys convoca el Consell Consultiu de la Gent Gran de la comarca del Baix Camp.

Aquest campionat és per a homes i dones indistintament i poden participar-hi tots/es els/les socis/sòcies de qualsevol associació de gent gran que estigui integrada al Consell Consultiu de la Gent gran del Baix Camp (així ho diu la convocatòria)
La participació serà de dues parelles com a màxim per associació en cada modalitat, i no podran ser les mateixes.

El campionat es realitzarà per eliminatòries que tindran lloc a diferents casals de la comarca. Les últimes eliminatòries seran a finals d’abril ja que els trofeus per als guanyadors es lliuraran a la sobretaula del dinar que es realitzarà a la Diada de la Gent Gran de la Comarca i que s’acostuma a fer durant la primera quinzena del mes de maig.

També, i per primera vegada, es pot participar en un campionat de parxís amb les mateixes característiques. Respecte a aquest joc tan conegut, hem de notificar que té el seu origen directe en un joc molt estès per l’Índia anomenat “parxissi”.

En aquest país s’hi juga des de fa segles utilitzant per a jugar-hi un tauler de drap, en forma de creu, que s’estén sobre una taula o a terra. El seu nom prové de la paraula hindú “pacis”, que significa vint-i-cinc, doncs aquesta era la puntuació màxima que es podia obtenir en un joc antecessor del “parxissi” anomenat “xaupar”, en el qual s’utilitzaven com a daus les valves d’un mol·lusc gasteròpode anomenat “cauri”.

Encara avui es poden veure als palaus d’Acra i d’Allahabad -poblacions importants de l’Índia- grans taulers de “parxissi” amb caselles de marbre, blanques i roges, en les que l’emperador Akbar I el Gran, un cabdill mongol del s. XVI, hi jugava. No obstant això, hi ha evidències històriques de l’existència de variants semblants al “parxessi” a l’Índia, al s. IV.

El desenvolupament de l’actual joc del parxís és conegut de tothom i encara que no sigui un “esport” massa mogut, durant el temps que s’efectua no es deixa de practicar l’operació aritmètica de la suma i també les habilitats d’una cert estratègia.

Per això us convido a participar en aquests jocs que exerciten en més o menys mesura les facultats físiques i psíquiques.

Jaume Mestre Cardona