Història - Història local | Revista 69

Constitució de la primera junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana

Encara que la data oficial de la construcció de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana va ser l’any 1960, la qual cosa quedà palès a la pintura de l’anagrama de la façana principal de l'edifici, la constitució oficial de la seva primera junta rectora va tenir lloc el 28 de maig de 1958. Així consta en una sèrie de documents fotocopiats i de gran valor històric que ens ha fet arribar a Lo Pedrís Montserrat Aymamí Huguet, filla d’en Robert Aymamí Robert, que va ser interventor de la junta fundacional.

Per una millor claredat expositiva, podríem dir que els documents que ens han facilitat consten de tres parts diferenciades i que estan escrites íntegrament en castellà.

La primera part és el Reglament del grup Sindical de Colonització, número 1780 de Vilaplana. A l’encapçalament del text hi ha impresos dos dels símbols de la falange espanyola. A la banda esquerra, s’hi estampa el jou amb les fletxes i a la dreta un martell rodejat d’una corona de blat.

Aquesta part consta de 7 folis extensos de lletra petita on s’exposen les normes o reglaments del sindicat. Hi ha cinc capítols, dividits en diversos títols cada un d’ells. No cal entrar en detall ja que ens desviaríem massa de l’objectiu d’aquest article que és fer un resum general de tota la documentació. Ara bé, com a curiositat cal dir que en el capítol II, quan ens parla del capital social del grup, se’ns especifica que la Cooperativa de Vilaplana es comença amb un capital inicial d’un milió de pessetes. O bé que en el capítol III, ens assenyala que la construcció del magatzem amb instal·lació de maquinària és per ús exclusiu dels seus socis. Finalment, hi ha un foli on hi consten el nom i les firmes de la primera Junta Rectora de la Cooperativa de Vilaplana.

La segona part està formada per sis folis o fitxes separades per cada un dels membres de la primera junta de la Cooperativa. Les sis fitxes de cada un dels membres fundadors podíem dir que queden agrupats per un full que fa de portada. En aquesta s’especifica que el sindicat agrícola de Vilaplana forma part de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders. També ve encapçalat per la mateixa simbologia falangista del jou i les fletxes a l’esquerra i el martell i la corona de blat a la dreta. Al centre dels símbols, hi llegim F.E.T i de les J.O.N.S Delegació Nacional de Sindicats Obra Sindical. A sota amb lletres grans Granja escola de capatassos agrícoles de Mollerussa. A baix, a mà esquerra, un tampó amb l’àliga imperial franquista, on al coll hi du un estendard o bufanda on hi resa: Una Gran i Lliure, amb data 27-6-58.

Els membres de la primera junta eren sis persones de Vilaplana, o si més no lligades d’alguna manera o altre al poble. Cada un d’ells ostentava un càrrec: el cap, era Francisco Galofre Suris, el secretari, Agustí Ferré Obiols, l’interventor, Roberto Aymamí Aragonés, el tresorer Jaume Ferré i Ferré i dos vocals, Isidre Juampere Estivill i Oleguer Aixalà Mestre.

A cada una de les fitxes s’hi pot llegir sempre el mateix. L’únic que varia és el nomenament del càrrec. Sempre és Francisco Carrilero Garcia, com a cap nacional de l’obra sindical “Colonització” de la Delegació Nacional de Sindicats de la Falange espanyola Tradicionalista i de las J.O.N.S, en ús de les atribucions que li confereix l’article 15 del Reglament Orgànic de Grups Sindicals de “Colonització” aprovat per Ordre del Ministeri d’Agricultura amb data 5 de juliol de 1941, qui determina la persona que ostentarà cada un dels càrrecs, assignats a dit per ell. Encara que entenem que devia ser un formalisme, a l'estil dels sindicats verticals i jeràrquics d’aquella època, i que era la mateixa junta o associats del sindicat del propi poble qui determinava el càrrec a ocupar.

Seguidament diu que anomena el càrrec de cada membre a qui se li confereix l’autoritat per exercir-lo. Per exemple, en el cas del de Francisco Galofre Suris, diu que el nomena CAP del Grup Sindical de Colonització, número 1780 de Vilaplana (Tarragona), dient al camarada FRANCISCO GALOFRE SURIS. A sota, s’hi escriu: Per Déu, Espanya i la seva Revolució Nacional Sindicalista. A Madrid, 28 de Maig de 1958. Firmat pel Sr. Galofre. També a sota hi ha estampat el tampó de la Delegació Nacional de Sindicats de Madrid, on al centre hi veiem de nou el símbol falangista del jou i les fletxes. Així, d’igual forma, en cada una de les altres cinc fitxes de cada membre de la Junta.

La tercera part documental la forma la correspondència amb un total de quatre cartes que tenim fotocopiades.

La primera es remet des de la Granja escola de capatassos agrícoles de Mollerussa. Ho fa el perit agrícola Josep Maria Font Mestre a data 4 de juny de 1958. En aquesta els diu que els adjunta els nomenaments i les fitxes de reconeixement de les firmes en les que ha de basar-se la junta rectora de Vilaplana.

La segona prové de la Delegació provincial de Sindicats de Tarragona, concretament de la vicesecretaria provincial d’obres sindicals. Aquí s’especifica que el Servei econòmic financer ha convalidat la sol·licitud de la constitució del grup Sindical de Vilaplana per construir el magatzem amb maquinària per a les avellanes. El sotasignant és Eduardo Serres Sena.

La tercera i quarta cartes són enviades pel perit agrícola de Mollerussa on diu que els remet el reglament del grup sindical de Vilaplana i que demana a Francisco Galofre Suris que doni les ordres oportunes a la Junta i que notifiqui la data d’entrega perquè en quedi constància als seus caps.

Segons ens recorda Montserrat Aymamí, els espais físics on es van ubicar les primeres oficines dels socis pioners de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana eren als baixos de dues cases de Vilaplana. El primer era a cal Marcelo, on actualment hi té els magatzem o garatge d’Ernest Aymamí, al final de la baixada del carrer Bisbe Borràs. El segon es trobava a cal Viudo, on actualment hi té el garatge la Maria Teresa Besora Cabré, que està al Carrer Major.

Fet el resum d’aquesta documentació que s’ha limitat a ressenyar què s’hi explicita, i entenent-ho en el context de finals de postguerra franquista, cal fer esment de la importància, el valor i l’esforç que van haver de fer aquells pagesos pioners per tirar endavant un sindicat on s’agrupessin per fer front comú a les dificultats que venia patint la pagesia davant les polítiques de preus dels productes agrícoles com el de l’avellana. Alguns d’ells com ara el Roberto Aymamí Aragonés, segons ens ha explicat la seva filla, va haver fins i tot d'hipotecar-se per poder tirar endavant aquell projecte tan engrescador però arriscat de fundar la Cooperativa Agrícola del seu poble, Vilaplana. Des de llavors, ja quasi fa 60 anys, moltes generacions de pagesos han pogut gaudir del seu usdefruit.

A tots ells, i als que els van seguir per consolidar-ho, ja sigui formant part de les distintes juntes o senzillament com a socis col·laboradors, el nostre reconeixement i agrair-los el seu esforç i bona voluntat.