Escola | Revista 4002/05/2010

Comiat a la primera promoció d'alumnes de 6è del CEIP Cingle Roig de Vilaplana, curs 2009-2010

Benvolguts Alumnes !

Des d’aquell bon dia en què, sense fer massa soroll i quasi de puntetes, un grup de deu nenes i de cinc nens, carregats amb motxilles plenes de candidesa i esperança, encetàveu un dels projectes educatius més il·lusionants dels darrers anys: reobrir l’ESCOLA del vostre poble... ja han passat cinc anys.

Ha estat <> on, tot i els dubtes, les pors i les dificultats, que suposa qualsevol nou viatge, heu arribat, per fi, a bon port. Probablement, no ha estat una meta fàcil d’assolir, ja que al principi us podia semblar llunyana i difícil, però que finalment heu aconseguit traspassar gràcies al vostre esforç i bona voluntat per aprendre; així com també, gràcies al bon mestratge dels vostres professors i educadors. Tots ells us han ensenyat a consolidar aquells coneixements i habilitats que esdevindran eines imprescindibles per desenvolupar-vos com a persones de bé en un futur no gaire llunyà. Una escola que també us ha servit de model per encendre la llum d’uns valors humans fonamentals com ara: l’amistat, la solidaritat, la sinceritat, el respecte a les persones i a l’entorn natural, la constància en el treball...

Des d’aquell sortós 12 de setembre de 2005 en què, sense fer massa soroll i quasi de puntetes, tres nenes, la Khadija, la Laia i la Marta i un nen, el Marc, carregats amb motxilles plenes de candidesa i esperança, començàveu segon curs de primària... ja han passat cinc anys. Cinc cursos durant els quals, la Khadija va haver de marxar cap a França a estudiar, però en què també s’hi han anat incorporant gradualment tres nous companys: el Nicolàs, el Johny i l’Adrià per fer junts aquest fructífer camí.

Ha estat <> on heu anat recollint els fruits que us ha donat l’escola, però on també i de forma recíproca, els mestres i les famílies hem après de vosaltres. I així, amb la vostra manera particular de fer camí: jugant, rient, plorant, discutint, estudiant... que ha estat única, heu deixat una petjada irrepetible dins de la memòria col·lectiva d’aquesta escola. Un camí on heu anat veient com aquella primerenca ESCOLA, que reobria portes després de deu anys de trist desert escolar a Vilaplana (1994-2004), ha anat, a poc a poc, ampliant, millorant i consolidant el projecte educatiu que va encetar al 2005. I, com heu pogut comprovar, així ha estat, tant a nivell d’alumnes, de professorat i de cursos com a nivell d’unes instal·lacions més àmplies, més modernes i més ben dotades.

Però, com bé sabeu, tot viatge i tot camí té un punt de partida i d’arribada. I benauradament o malauradament, avui arriba el dia del vostre comiat escolar. Penseu que tan sols heu acabat un cicle del llarg periple educatiu, que encara teniu per davant, i que aquesta primera etapa a l’escola rural i pública de Vilaplana us ha servit per adquirir experiència, bagatge cultural i valors humans per començar, amb renovades forces, el trajecte cap a un nou i suggeridor camí, on ben aviat us aturareu: l’Institut.

I en aquest dia del teu adéu, trist o alegre, però de ben segur entranyable per guardar dins del teu cor , només ens resta dir-te: ESTIMAT-ADA ALUMNE de 6è que, malgrat la boira que puguis trobar-te en el camí, com canta aquella preciosa cançó d’en Lluís Llach: <>

“Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi. (...)
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar”

Moltes gràcies, que tinguis sort i fins a sempre.

A Vilaplana, juny de 2010

Ampa del Ceip Cingle Roig