Articles | Revista 4108/09/2010

Cent anys d’en Massagran

El passat 7 de maig es van complir cent anys de la publicació de Les aventures d’en Massagran, de Josep M. Folch i Torres. Es lliurava als lectors com a suplement de la revista setmanal En Patufet.

Amb aquesta col·laboració a “lo Pedrís”, a més de recordar aquest esdeveniment editorial –significatiu, sense cap mena de dubte- el nostre propòsit pretén, d’una banda, reconèixer i honorar la feina, mai prou valorada, de qui en fou l’autor, i també recordar i fer justícia al setmanari En Patufet per la importantíssima aportació que feu en difondre a tots nivells la nostra llengua i l’obra dels nostres escriptors des de la seva fundació el 1904 fins el 26 de gener de1938 en que va ser clausurat per les tropes feixistes. Folch i Torres començà a col·laborar-hi el Nadal de 1904 i, de forma continuada, a partir de 1911. Amb el temps, n’esdevingué l’ànima, fins al punt que es fa gairebé impossible parlar de l’un sense fer-ho de l’altre. El 1915 en va assumir la direcció.

L’obra de Folch i Torres, dins i fora d’En Patufet, va contribuir de forma cabdal a apropar la literatura catalana i els grans autors de l’època, a moltíssimes llars i als llogarrets de pagès en un època difícil tant en comunicacions com en l’accés a la formació més bàsica, i en que per sistema, la nostra llengua i tota referència a la realitat nacional estaven expressament excloses de les escoles i en la vida pública en general, i ho feu amb tanta força, que són encara milers els catalans que proclamen que en les pàgines d’aquest setmanari hi van aprendre a llegir i a escriure el català. El Patufet, segons tenim notícia, era esperat per xics i grans i va establir una escola a cada llar, tot mostrant la viabilitat comercial de la literatura popular en català de la qual, fins aleshores, no n’hi havia precedents significatius.

No entrarem a valorar l’estil i el gènere literari folquitorrià, però cal convenir que, possiblement, era l’únic que podia fer forat i arrelar en la societat catalana d’aquell temps. Arribats aquí, i quan emprem el terme “literatura popular”, a algú li pot passar pel cap de comparar-ho amb la majoria de la literatura de consum i xafardeig, buida de contingut que dissortadament avui triomfa, o amb les misèries que ens entren a casa amb alguns programes de televisió. Escolteu, res a veure.

El mestratge i tot l’àmbit d’influència de Folch i Torres van esdevenir una gran escola de llengua i de civisme on hi excel·lien els valors cívics i ètics. Els textos, bàsicament intemporals, escrits amb un llenguatge d’una correcció extraordinària, precís, planer i entenedor, arribaven a tothom i convidaven a la lectura i, sense adonar-se’n, a interessar-se per la poesia i el teatre. El seus Pastorets, estrenats la nit de Nadal de 1916, actualment encara són els més representats arreu. Pel que fa a En Patufet ha estat, fins avui, la revista editada en llengua catalana amb més impacte social. La primera edició sortí al carrer amb només nou-cents exemplars. Ben aviat les edicions assoliren els seixanta cinc mil exemplars setmanals amb una estimació de tres-cents vint-i-cinc mil lectors. Són remarcables les edicions anuals del calendari, on a banda dels textos literaris apropiats a l’edició, els il·lustradors van deixar veritables obres d’art a les seves pàgines. Del grau de penetració que tingué en la societat catalana en pot ser un bon indicador pràctic el que la canalla, als anys seixanta, als “còmics” encara n’hi dèiem “patufets” quan ja feia trenta anys que s’havia deixat de publicar,

Vet aquí doncs que l’èxit de l’entorn Patufet rau en que hi tenia cabuda tot tipus de lector, tothom hi trobava materials variats i creatius que mereixien el seu interès i en desvetllaven aptituds o, simplement la curiositat de saber més. Distreia tot formant a xics i a grans, no hi cabien les grolleries i hi excel·lien els valors, l’humor fresc i entenedor i un lèxic correcte i precís. És la diferència entre fer fruir al lector amb aportacions i informacions interessants que, a més formen i enalteixen un col·lectiu o, simplement, embrutar paper o desinformar i manipular. És una reflexió que s’haurien de fer tots els que pretenen comunicar. És evident, que avui el mateix tipus de publicació s’hauria de plantejar amb uns formats adients a les necessitats i particularitats de la Catalunya d’ara. Amb tot, pensem en la gran oportunitat que tenen publicacions pròximes com lo Pedrís per a fomentar, primer l’interès per la lectura i la creativitat, però també per a esdevenir altaveu de propostes i iniciatives a tot nivell.

En aquest escrit, encabit en un espai raonable, hem mostrat una mínima part de tot aquest extraordinari llegat patufetista i folquitorrià que va fer llegir a dues generacions de catalans. Us assegurem que, si us interessa el món de la comunicació, val la pena endinsar-s’hi per a conèixer-ho més abastament. Dir també que amb l’enaltiment de l’obra de Josep M. Folch i Torres no hem pretès en cap moment desmerèixer tots els altres grans escriptors i il·lustradors que amb les seves aportacions van fer d’En Patufet una publicació popular en català que, fins avui, encara no ha estat superada.