Què passa - Notícies | Revista 95

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Cartell 8M 2024 Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona.

A la plaça de la Vila, a les 8 del vespre, ens hem aplegat per a celebrar el Dia de la Dona.

Com que no tenim cap escultura, ni a la plaça ni al poble, hem envoltat una columna de l'entrada de l'Ajuntament amb el mocador lila. Per donar més rellevància al Dia de la Dona i a l'acte, hem il·luminat, de color violeta, la façana de la Casa de la Vila.

Des del dia 2 fins al dia 13 de març, a l'entrada de l'Ajuntament hi haurà l'exposició sobre la vida de la Nativitat Yarza Planas.

Després d'una breu explicació de com aniria l'acte, per part de la regidora d'Igualtat, un grup de set persones voluntàries han llegit el Manifest.
Seguidament, hem projectat l'Exposició virtual: Dones que obren camí.

Enguany hem considerat dues dones: La Carme Junyent Figueras, lingüista, i la Nativitat Yarza Planas, primera alcaldessa de Catalunya.

Hem finalitzat l'acte, amb l'acció grupal per part de totes les dones assistents. Cadascuna ha escrit, al seu full, la paraula que la representava com a dona:

LLIURE / FORTA / VALENTA / AUTÒNOMA / CAPAÇ / ATREVIDA / EMPÀTICA / FELIÇ

I abans de marxar, hem repartit bolígrafs de color lila a tots els assistents, com és habitual.

Nativitat Yarza Planas

Va néixer a Valladolid, l'any 1872 i va morir a Tolosa de Llenguadoc, l'any 1960. Tenia 87 anys.

Va ser la primera alcaldessa a Catalunya, elegida democràticament a les eleccions del gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat.

La Nativitat Yarza Planas era filla de Manuel Yarza Lavilla i de Lorenza Planas Ramis, tots dos aragonesos. Quan tenia un parell de mesos, la família es va instal·lar a Saragossa, destinació laboral del seu pare, que treballava de sabater a l'exèrcit. L'any 1876, es van traslladar a Barcelona. La família Yarza-Planas tenien tres fills. La Nativitat era la segona.

Tot i estar establerta completament a Catalunya, passà alguns períodes a l'Aragó.

Els anys 1904 1905 cursà estudis de mestra a l'Escola Normal d'Osca.

L'any 1906 començà a exercir de mestra interina a Catalunya. Va treballar a pobles de diverses comarques: a l'Anoia, a l'Alt Penedès, al Berguedà, a Osona, a la Terra Alta i al Maresme.

Del 1920 al 1929 va fer de mestra a pobles d'Osca.

Finalment, el juny de 1929 va ser nomenada mestra en propietat de l'escola de Bellprat, a l'Anoia, i a l'estiu del 1934 es traslladà a la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt, localitat on va residir fins a l'inici de la Guerra civil.

La Nativitat Yarza va ser una mestra molt innovadora. Promovia la convivència a l'aula entre nois i noies i els agrupava per nivells d'aprenentatge i no per edats. Defensava una educació laica, sense dogmes ni moral religiosa.

La Nativitat estava fermament compromesa amb el feminisme, tant en l'àmbit educatiu com en el social i polític.

Després del període de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) marcat per una política conservadora, repressiva, centralista, que prohibia els partits polítics i deixava les dones sense drets, l'any 1931 es va instaurar la Segona República, amb una política molt progressista. El Govern va decretar la llibertat de culte i l'ensenyament religiós voluntari. Es va aprovar el divorci, el matrimoni civil i el sufragi femení.

L'any 1931, la Nativitat va participar en la constitució de l'Associació Femenina Republicana Victoria Kent, a Barcelona, que tenia per objectiu dotar a la població femenina d'una consciència ciutadana.

L'any 1934, la Nativitat es va presentar, encapçalant la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya de Bellprat, a les eleccions del 14 de gener. Va sortir elegida alcaldessa per pocs vots de diferència amb la Lliga Regionalista. Va ser la Primera alcaldessa electa de Catalunya.

Aquest fet la va fer participar en esdeveniments polítics de primer ordre, com la recepció que va fer el president de la Generalitat, Lluís Companys, el 12 de febrer i l'assistència a la Diada dels Ajuntaments d'Esquerra Republicana, que, fent un homenatge a Francesc Macià, es va celebrar a Barcelona l'11 de març i va estar presidit per Lluís Companys i l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer.

Després dels fets d'octubre de 1934 l'activitat política pràcticament s'atura durant el bienni negre. Coincideix amb el seu trasllat de la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt l'estiu del 1934, quan fou substituïda com a alcaldessa per Josep Solé i Solé per disposició de l'autoritat militar.

Durant la guerra civil, tot i tenir 63 anys, es va allistar a la columna del Barrio que va sortir de Barcelona el 24 d'agost i es va traslladar al front d'Aragó, a la zona de Tardienta i voltants d'Osca, on va fer tasques de proveïments per a les trinxeres. L'estada al front es va acabar quan les columnes de milicians es van militaritzar i integrar l'Exèrcit Popular de la República.

Llavors, Yarza es traslladà a Barcelona per a integrar-se com a mestre del Consell de l'Escola Nova Unificada. Natividad Yarza va estar destinada a un col·legi a la part alta del carrer de Balmes de Barcelona, on residia, fins a acabar la guerra.

Un cop completada l'ocupació franquista de Catalunya, Yarza es va exiliar a França on va sobreviure com a planxadora i gràcies a un ajut de l'Spanish Refugee Aid.

El 21 d'octubre de 1940, la Comisión Depuradora de Magisterio la va donar de baixa com a mestra.

Va morir a l'Hospital Grave de Tolosa de Llenguadoc, l'any 1960, després d'una caiguda.

Nativitat Yarza se sentí i actuà sempre com una persona de convenciment republicà i laic, a partir dels principis d'igualtat, justícia i llibertat. Destacà per combatre les desigualtats i per la seva defensa del lliure pensament i de les causes justes.

La Nativitat Yarza Planas va ser una dona republicana, lliberal, valenta, que li va tocar viure en un moment històric molt convuls.

Maria Carme Junyent i Figueras

Va néixer a Masquefa, l'any 1955 i ha mort l'any 2023. Tenia 68 anys.

La Carme Junyent ha estat una lingüista molt reconeguda.

Va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona. Després va completar la seva formació a Alemanya, a la Universitat de Marburg i a la Universitat de Colònia, i més tard als Estats Units, a la Universitat de Califòrnia.

Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb la tesi La classificació de les llengües d'Àfrica: el bantu i una hipòtesi (més) sobre la seva expansió.

Fou professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Fou la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

L'any 1992 va participar en la fundació del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística i també en va ser la directora. És l'autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. Va formar part del comitè d'experts consultats per a la redacció de la Declaració universal dels drets lingüístics (1996) i va ser membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües.

Va dirigir la realització de l'inventari de les llengües que es parlen a Catalunya, que actualment ja supera les tres-centes. Va comissariar les exposicions «Les llengües a Catalunya» i «Les llengües dels catalans» per donar-les a conèixer. També va intervenir en diferents debats, com ara la gestió de les llengües en una possible Catalunya independent, on va defensar que no hi hauria d'haver llengües oficials atès que, segons ella, a les llengües dominants l'oficialitat no els cal i a les subordinades no els serveix de res.

El 2010 va organitzar la jornada «Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana», de la qual es van publicar les actes el 2013. A partir d'aquesta jornada es va consensuar un document que té com a punt clau el reconeixement del gènere no marcat o masculí com a inclusiu del marcat o femení i garanteix que cap organisme pot obligar a escriure documents amb formes desdoblades (nens i nenes, catalans i catalanes, etc.). Posteriorment, va publicar alguns articles divulgatius sobre la qüestió.

Patia prosopagnòsia, un trastorn que impedeix de reconèixer les cares de persones conegudes. Va morir el setembre de 2023 d'un càncer de pàncrees.
En el seu últim article, publicat pòstumament, parla del dret de morir en català i de la importància de poder-se expressar en la llengua pròpia en el tram final de la vida.

Fa un parell de dies, a VilaWeb van publicar la següent notícia:

El dilluns, 18 de març de 2024, a les set del vespre, a la llibreria Ona de Barcelona es va presentar el llibre Deu lliçons per salvar el català, editat per La Campana, que recull trenta-sis articles i quatre entrevistes de la Carme Junyent, publicats a VilaWeb durant deu anys (2013-2023).

El llibre és dividit en deu apartats:

“El català, llengua de convivència”
“El multilingüisme supera el parany del bilingüisme”
“Llengües amenaçades, ments colonitzades”
“Contra les polítiques lingüístiques”
“El fracàs de la immersió”
“Lingüistes i filòlegs”
“Llengua inclusiva?”
“Mites, tòpics i prejudicis”
“Els joves tenen la clau”
“Encara hi som a temps”

La Carme Junyent, fruit dels seus estudis de les llengües, va publicar molts llibres i va rebre molts premis, entre ells, la Creu de Sant Jordi l'any 2019 «per la seva llarga trajectòria en l'estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món».

Gràcies, Carme, per la gran feina que has fet.