Activitats | Revista 2912/09/2007

Casal d'estiu

Un conte pels nens i pels adults

L’Albert, la Vanessa i l’Ainhoa us volem explicar un conte...

Una vegada en un poble molt petit anomenat Vilaplana i vivien molts nens i nenes de diferents edats, que quan arribava l’estiu decidien començar a sortir tots junts al carrer per passar-s’ho bé.

Hi havia també al poble dos noies i un noi ja una mica més grandets que un bon dia van decidir fer alguna cosa per aquest munt de nens i nenes que a l’estiu passejaven pel poble i van preparar el Casal d’Estiu.

El Casal d’Estiu era un lloc on s’hi podien fer infinitat de coses... Allí podien jugar, conèixer altres nens que no coneixien, riure, saltar, ballar, córrer, aprendre, ajudar-se, descobrir coses, somiar... i en definitiva fer tot allò que fan els nens! Molts nens i nenes del poble s’hi trobaven cada matí durant els dos mesos d’estiu, i disfrutaven fent activitats de tots tipus, a més a més d’anar a la piscina i fer una estona de la feina de l’escola perquè també és important.

Aquell any 2007 però, el Casal d’Estiu va ser diferent, perquè aquell noi i aquelles noies més grandets s’hi van posar amb moltes ganes i estaven disposats a fer qualsevol cosa perquè fos un estiu especial. Cada dia els nens i nenes i ells es reunien a la Sala de Cultura gairebé tot el matí. Algunes setmanes eren 20, d’altres 30 i d’altres eren 12, però sempre s’ho passaven d’allò més bé.

La primera setmana d’estiu van poder conèixer el Peix Irisat que els va fer companyia cada dia durant tot el Casal. Cada dia un nen o nena el prenia cap a casa perquè no passes la nit sol, i el van cuidar molt bé. També aquella setmana van poder pintar uns murals molt grans, van poder fer clauers amb una plastilina estranya que en posar-la al forn va quedar dura com una pedra i van anar d’excursió al camp de futbol del poble on van descobrir plantes que no coneixien i van fer un cau per si algun animal s’hi volia amagar.

La segona setmana van rebre la visita d’un amic del poble veí que també tenia ganes de passar-s’ho bé amb ells i junts van pintar-se unes camisetes “xulissimes” de color blau (segur que les heu vist algun dia anant pel poble), van fer uns punts de llibre amb plantes, i van anar d’excursió a un dels llocs més bonics de Vilaplana, la Font de les Creus.

La tercera setmana van estar descobrint moltes coses noves que no coneixien. Van ballar moltes danses, van cantar moltes cançons, i alguns van demostrar el seu gran interès per la música, i fins i tot van portar els seus instruments per tocar. També la mateixa setmana i aprofitant la curiositat que tenen els nens, van anar a donar un tomb pel poble i van fer fotos a tots aquells llocs del poble que els hi agradaven. Per últim, aquella setmana van poder anar d’excursió a un lloc que per molts d’ells era desconegut, el bosc de la Cervereta.

La quarta setmana, arribant quasi a l’agost, els petits i els no tan petits van fer sobretot tallers manuals (un pot per posar espelmes i una bola feta amb cabdells de llana), i van aprofitar per fer un àlbum de totes les fotos que havien fet la setmana anterior per poder-se’l endur de record. També van fer una petita festa perquè hi havia molts nens i nenes que havien de despedir-se del Casal d’Estiu.

Després d’una setmana de descans encara van retornar a obrir una setmana més, ja que els nens i nenes encara no n’estaven cansats de passar els matins tots junts, i la cinquena setmana van estar sobretot aprenent molts jocs, llegint contes i fent una ultima festa per celebrar l’èxit que el Casal havia tingut.

Estaven ja a mitjans d’agost i gairebé s’havia acabat l’estiu però tots estaven molt contents de com havia anat i els hi havia passat tan ràpid que semblava que fes dos dies que havien començat. Els pares dels nens i nenes semblaven estar molt contents, els nens i nenes estaven encantats amb tot el que havien fet i les tres persones que havien estat amb ells estaven infinitament contentes de veure el que havien aconseguit i de veure que els nens i nenes s’ho havien passat tan bé. Un cop ja acabat l’estiu només els hi quedava donar gràcies a totes les persones que d’una manera o d’una altra havien fet possible que aquell any el Casal d’Estiu hagués estat tan especial, i despedir-se amb un gran somriure fins a la propera...

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que el conte del Casal ja s’ha acabat...

Albert, Vanessa i Ainhoa