Cartes a Lo Pedrís | Revista 2405/07/2006

Carta oberta de resposta al Sr. Juan Palomo

Benvolgut Sr.,

Desprès d’haver llegit repetidament el seu escrit al núm. 23 de la revista trimestral “lo Pedrís”, hem dubtat molt si valia o no la pena contestar a tot un seguit de preguntes i respostes que vostè mateix ha descrit.

Per començar, deixi'ns aclarir que ADF no vol dir Associació de Defensa Forestal, sinó Agrupació Defensa Forestal, que és molt diferent. On era vostè, que ni sap correctament el nom?.

És ben cert que a l’estiu, com vostè diu, la nostra intervenció és del tot necessària, però el que no té res de cert és el comentari totalment equivocat i fora de lloc que vostè fa, dient que ens dediquem més a gestionar subvencions que a tenir cura del medi.

No som un cercle tancat, molt al contrari!! Estem sempre disposats a escoltar idees que la mateixa gent del poble podria donar, però no és el cas, sincerament i tristament no hi ha col·laboració. Les Assemblees Generals fan pena, no hi ha ni un sol propietari forestal, els únics participants som els mateixos integrants de l’ADF, i pocs, molt pocs son propietaris.

Te raó també quan diu que hi ha moltes altres temporades, no només a l’estiu, en que el bosc està totalment amenaçat. Però si tan a vostè com a d’altres no els agrada veure els embolcalls de pastisseries i els boscos llaurats, potser seria bo que en aquestes dates assenyalades participessin també en la neteja dels boscos, encara que, segurament pensaran que anar a perdre el dia a netejar el que els altres han deixat no es una bona manera de passar un dissabte o diumenge, i més encara quan per fer-ho NO REPS RES A CANVI, ni tant sols un GRÀCIES de ningú…. Es una feina molt desagraïda, no?.

Tots tenim família, també els actuals voluntaris, tenim pares, avis, fills.. I ens agradaria gaudir d’ells els caps de setmana, però moltes vegades ens veiem obligats a fer les coses que els altres no fan i no volen fer. Som nosaltres qui hem de deixar coses molt importants per un altre moment, i donat que som 16 voluntaris, malauradament no podem arribar a tot arreu.

Hem deixat pel final el tema de les subvencions i dels diners, ja que ens agradaria saber d’on treu aquestes “males” informacions que ha posat damunt la taula .

És cert que l’Agrupació rep una subvenció anual. Aquesta serveix per equipar mínimament les necessitats que tenim actualment i cobrir les despeses de manteniment.

Miri Sr. Palomo, tenim dos cotxes 4x4 (per cert, molt vells) , aquest cotxes paguen assegurances, impostos, passen les ITV dos cops l’any, desgraciadament s’espatllen sovint i necessiten gas-oil per funcionar. Tot això s’ha de pagar.

També disposem d’emissores portàtils, però no en té tothom, ja que malauradament les emissores tenen un cost massa alt per a poder tenir-ne tots.

Poc a poc anem complementant el vestuari, amb cascs, jaquetes, pantalons, botes de seguretat… però estem igual que abans, tot això té un cost molt alt i els diners de la subvenció no hi arriben. Pensi que hi ha gent a l’ADF que s’ha hagut de pagar de la seva butxaca la roba, botes i altres coses.

La seguretat personal dels integrants de l’ADF és fonamental. Ha estat vostè en algun incendi? Sap què és estar al costat de les flames? Sap què és carregar motxilles amb mànegues pel mig del bosc? Crec que no en té ni idea..

Tots nosaltres tenim una feina retribuïda i no podem, o millor dit, no ens podem permetre el luxe de fer-nos mal, ja que si ens passa alguna cosa podem arribar a perdre la nostra feina i deixar d’ingressar uns diners que són el nostre sosteniment familiar.

Digui’m vostè si amb una subvenció de menys de 3.000 euros l’any, fins a la data, ens podem permetre luxes. No, senyor meu, no. En la nostra situació no podem fer gaire cosa més que, en la mesura que la butxaca de cadascú es pugui permetre, s’arribi a comprar part de l’equipament essencial que no es pot comprar amb les subvencions.

Podem assegurar-li que aquí hi som, els que hi som, desinteressadament, i lluitem en la mesura que podem contra un perill que ens persegueix any rere any, el foc, mentre d’altres no saben fer res més que inventar-se coses, quedar-se a casa escrivint animalades i veient com es crema tot.

Nosaltres fem el que bonament podem, Sr. Fernández, sense esperar res a canvi, no cobrem, ni hem cobrat, ni cobrarem mai per la feina que fem: defensar les nostres muntanyes del foc i seguir veient verd en comptes de carbó.

És possible que en una altra època, es volgués emular “l’equip A”, potser en l’època que vostè hi prenia part, i és possible que marxés avorrit i decebut perquè no era allò que vostè es pensava, potser es pensava que ser membre de l’ADF era anar de “poli” per les muntanyes perseguint gent, i el que el va decebre va ser que, a part de no poder anar amb pistola pel bosc, la seva feina no era altra que netejar i treure la porqueria que deixen els altres. Sincerament li diem que no es una feina molt gratificant, però que algú l’ha de fer.

La veritat és que hi ha molta feina a fer, i com a “Agrupació de Defensa Forestal”, estan tan vostè, com tota aquella gent que vulgui, convidats a assistir a la propera reunió per tal d’aportar aquestes noves idees que diu i que s’han d’escoltar.

AGRUPACIÓ DEFENSA FORESTAL VILAPLANA – LA MUSSARA

Benjamí Prades -President ADF-