Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges | Revista 68

Carta a Carles Capdevila


Bon dia, Carles!

Abans de res, permet-me que em presenti breument. De renom, em diuen Pitxi, com abans li deien al pare, i ara, curiosament, li diuen als nostres dos fills. Al marge d’exercir l’ofici de pintor, formo part de la redacció de la revista Lo Pedrís de Vilaplana.

Intueixo que, quan rebis aquesta carta aquí dalt, et fotràs a riure. I pensaràs: -Mira que ets il·lús de creure que m’arribarà en mà, tal com està de fotut el correu en aquest país. Suposo que et preguntaràs, mentre somrius amb aquesta mirada entremaliada i tendre: -Què redimoni em vols dir? Amb la feinada que se m’acumula amb tanta correspondència que m’arriba dia rere dia. Doncs, sort que em van dir: -Descansa en pau.

Et vull dir que la teva marxa forçada cap aquí dalt és una putada. I t’ho reafirmo, encara que no ens hàgim conegut en persona durant la teva estada curta aquí baix. Sobretot per tu, Carles, i els teus. I potser diràs: -Sí, i tant, una putada, i de les grosses. Encara tenia tantes coses boniques per aprendre i donar a la vida. Però... què hi farem. Em devien necessitar per organitzar alguna feineta. I ho entenc, aquests d’aquí dalt, sempre estant penjats als núvols.   
 
Carles, entre tu i jo,  hi ha algunes petites coincidències que potser t’agradaria saber. Que et vas criar en un poble petit, Hostalets de Balenyà (Osona) com el meu Vilaplana (Baix Camp) i que n’estaves molt, com jo; que compartim l’orgull de ser fills d’un artesà, tu de fuster i jo de pintor;  que a l’any 2000 vas donar llum a l’APM i nosaltres a l’actual revista del poble; que sempre t’ha agradat escriure i informar bé als teus lectors, tu a l’Ara i nosaltres a Lo Pedrís; que ens preocupen temes propers o universals dels éssers humans;  que la teva malaltia també va visitar casa nostra, encara que a tu en persona... Sé que les comparacions són odioses, i que algú pot pensar, de què va aquest pretenciós. Em prenc aquesta llicència perquè vull alegrar-te el dia.

Company, el primer dia que et vaig escoltar a la radio vaig al·lucinar. Sí, noi, flipar, enlluernar, meravellar, captivar... Tu saps millor el verb que tocaria. Sempre has estat un mag de les paraules. Mai havia escoltat una programa tan original i instructiu, sobre com criar amb valors als nostres fills, com el teu Eduqueu les Criatures. Amb aquell to de veu agut, com d’adolescent astut, em contestaràs: -No cal que exageris home, no n’hi ha per tant. El que passa és que he tingut molt fills... I l’experiència és un grau. O no?

Sí, sí... Carles,  però no es tractava d’aquella paternitat mal entesa com quan a molts pares ens cau la bava al parlar dels fills. No, no... que redimoni, parlaves amb aquella imaginació, claredat i sentit de l’humor, sense tòpics ni massa sucre, sobre l’educació infantil que... em van caure els collons a terra. Vaig pensar, amb certa enveja: -Jo vull dir el mateix que tu. Però mai ho sabré dir així de bé. Cal acceptar-ho. Potser hauré d’estudiar Filosofia com tu?  Ni així, noi. En fi, que es notava que tenies talent, que no impostaves el que deies. Et brollava de dins.  No sé ben bé el què, però et feia empàtic i, sobretot, tant el que deies com el que no, transparentava veritat.  Potser, se t’escaparà: -Va home va... No n’hi per tant. Sempre m’ha agradat fer comèdia. No saps les coses que hi pots impostar sota les ones hertzianes. I no cal que em facis tant la pilota, home, que ara ja no et puc endollar a l’Ara. Tinc altres projectes de més alts vols.

T’he de confessar que sempre m’ha costat tenir sentit de l’humor. Ni la família em riu els acudits. Quina enveja noi, a través del llenguatge aconseguir fer riure i fer feliç a la gent, encara que sigui fugaçment. Dir les coses amb aquesta gràcia, sensibilitat i rapidesa com un llamp. Vaja, osonenc , que tens... talent.  Plis Plas, ja està, ja l’has clavat. A més, amb enginy i humor. Perquè diguin que els catalans som sonsos. Mira si m’agrada el que dius sobre l’humor que he retallat un article teu on hi reflexiones. L’he penjat a la cartellera de suro de casa, com si fos un dels meus deu Manaments.  -Ja tornes a exagerar noi, vilaplanenc, no? “–Quan parlo en algunes xerrades de  << Viure amb humor>> no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments. “

Després del programa, ja no vaig parar. Primer pixant-me de riure amb les idees fresques i punyents a l’APM. Seguidament volia saber què més deies a la teva columna setmanal de l’Ara. Un diari innovador que heu parit molt bé. Tu l’has dirigit i t’hi has deixat la pell,  dient les coses que has volgut dir sense embuts, amb el que anomenes coratge. 

D’aquest valor, el coratge, vas fer-ne referència en la teva columna que dedicaves a Pep Guardiola. L’article es diu Aprendre del coratge de Guardiola i és senzillament genial, entre d’altres sentencies, afirmes:  “ –El coratge és el valor que conrees per fer el que has de fer. Provoca actuacions que implica riscos però no per amor al risc sinó per compromís, per un bé superior, per dignitat, per honestedat. El coratge requereix tenacitat, té com a premi el respecte i reforça la integritat. (...) El coratge és el valor passat per l’intel·lecte, al servei d’un projecte i assumint sempre la responsabilitat individual per un avenç col·lectiu.

No et cansaré amb tot el que has escrit que és moltíssim, abraça molts camps, té gran talent periodístic i, sobretot, transpua humanitat. Imagino que t’ho saps de memòria. Però seria imperdonable no citar alguns exemples com l’article Els millors Reis de la meva vida, quan el teu pare, el fuster dels Hostalets, per sorpresa aquell dia us va regalar una taula de ping-pong. Estava molt ben feta, i tu, sense saber-ho, el vas ajudar com a aprenent. O, les teves cartes d’agraïment dedicades als bons mestres, als metges, a les infermeres, a les dones de fer feina...  Totes carregades d’un humanisme que els dignifica i que ens commou. Al gran coratge que has mostrat per parlar sense tabús del teu Càncer. O, què dir, de la columna dedicada a la teva mare, Petons d’una mare, el més gran del món per agrair-li el seu suport incondicional, amb 77 anys, quan estaves baldat al llit per les últimes sessions de radioteràpia. És impagable, no es pot dir res més bonic i entranyable a la mare. Llàstima, jo no hi vaig ser a temps. Ni amb mil vides, podria dir amb tant d’encert i tendresa la relació d’amor entre un fill i una mare. De pensar-hi,  se m' esborrona la pel. Deies: La mare s’asseu al costat del llit, m’agafa la mà, em fa petons dolços. I de sobte tinc menys por, sento menys dolor. Ens cauen llàgrimes. D’emoció.

En fi, Carles, que ja fa un mes que vas marxar i ja et trobem a faltar.  No sé si m’he explicat prou bé. Tu, com a mestre de mestres, estic convençut que m’entendràs. Sempre has tingut una de les millors virtuts humanes: saber escoltar als altres. Moltes gràcies per tot, company. No et robaré més temps. Segueix pencant pel cel. Aquí baix, com cantava el teu amic Gavaldà, Ningú ho ha demanat, però fa bon dia.

Cordialment.
 
In memoriam a Carles Capdevila i Plandiure
Pitxi, un redactor de Lo Pedrís.  A Vilaplana, 3 de juliol de 2017


Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 69 (octubre 2017)

Després de la novena edició del Mussart, ja podem dir que aquest és un...
Què passa, Notícies, Portada

Manifest de l'1 d'octubre de LO PEDRÍS en defensa dels drets humans, la democràcia i la llibertat de vot

Davant l’actual situació de vulneració dels drets humans a Catalunya,...
Història, Història local, Portada

Constitució de la primera junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana

Encara que la data oficial de la construcció de la Cooperativa Agrícola de...
Recerca, Natura, Medicina, Portada

Teràpies neurocientífiques : "Buidar la Motxilla" per viure en pau i feliç

En aquest número parlaré de què són les teràpies...
Recerca, Casos i coses, Portada

Cuidar i revisar les nostres vivendes

ARQUITECTURA EFICIENT   Els nostres edificis, com tot, es van fent vells i...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MUSSART 2017: Entrevista a Francesc Cerro

Si fem cas a la carrera d’èxits que us avala, podríem entendre que aquest...
Què passa, Activitats, Portada

Aplec de la Mussara 2017

La Colla Cingle Roig agraeix a tots els que any rere any heu pujat a la Mussara, amb sol, calor...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Músics de carrer (Ernest i Celestina), Gabrielle Vicent, Kalandraka, 2017

Ernest és un ós afectuós i bondadós i la Celestina és una...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada

11 de setembre: camí a l'1 d'octubre

 
Literatura, Narrativa, Portada

Verano del 98

Esta es una historia de amor fascinante i universal porque sus protagonistas también lo...
La nostra gent, Literatura, Efemèrides, Poemes, Portada

50 anys, Antonio i Leonor

ANTONIO I  LEONOR L’avi del Baix Camp va veure com les teies...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Cal Teodoro

A Vilaplana, a finals d’agost del 2017, quan la calor encara ens escalfava de valent, la...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema: Molt més que el mestre del terror (I)

Durant aquest 2017 Stephen King ha tornat a veure com el cinema porta els seus escrits a les...
Què passa, Notícies, Teatre, Portada

Un fenomen anomenat La Teatr'Era

Aquesta tardor la companyia La Teatr’Era farà la representació...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Egipte i Anglaterra

CORI MARINE i GEMMA MARINÉ a SHARM EL SHEIKH a  Egipte . Agost 2017 JORDI...
Què passa, Notícies, Portada

Queviures Vilaplana

El passat 1 de setembre va obrir les portes Queviures Vilaplana, un nou establiment dedicat a...
Què passa, Activitats, Portada

Quin dia... el del nostre festival d'estiu

Hola som l'Anna Àvila, la Sandra Torres, l'Anna Mateu, l'Aïda Serra,...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Islàndia i el Mediterrani

La Marta i el Pitxi amb una mostra de Lo Pedrís davant d'una de les moltes...
Entitats, Jubilats, Portada

Activitats de la Llar de Jubilats, 3r trimestre 2017

El dia 1 de juny vam anar al Restaurant Ca la Peirona tots els membres de la Junta acompanyats...
Opinió, Articles, Portada

La pèrdua de la innocència

El dia 17 d’agost del 2017 passarà a la història com el dia en què...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Tuc de Barlonguéra o Tuc de Milh (2.802 m)

Montgarri, per a qui no ho conegui, és actualment un bonic enclavament del Pirineu...
Recerca, Medicina, Portada

Teràpia de xoc als cabells deshidratats

Quan finalitza l’estiu necessitem revitalitzar el nostre cabell. Després...
Recerca, Cuina, Portada

Cuinetes: Coca de poma i avellana

Ingredients: Massa mare:  30 gr de llevat fresc        ...
La nostra gent, Records, Portada

Fotos de l'estiu a Vilaplana

 
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Portugal

La Dolors i la Paula al cap Sant Vicent, a Portugal.
Opinió, Articles, Portada

La gent normal

I doncs, què som, sinó gent normal. Fan un programa a TV3 per recordar-nos-ho,...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

I Sortida nocturna BTT Viciplana

4 d’agost. 8 del vespre, més o menys. Terrassa de les piscines del Casal. Un grup...
Opinió, Articles, Portada

El plataner

L’esgarrifança del color del ciment va ser en primera impressió una mica...
Actualitat on line

Els animals tamb? senten dolor.

Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 69

PUJA Puja la remodelació de places d’estacionament urbà del...