Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Ressenyes literèries | Revista 67

Assegut a lo pedrís de la Mussara...  


...que ara no existeix i que són uns bancs de fusta sense respatller, em pregunto quan va començar la meva relació amb aquest poblet. Arran d’haver escrit aquesta novel·la tothom m’ho pregunta i no sé què respondre perquè els meus records se submergeixen a la boira del temps (a la boira, mai millor dit si parlem de la Mussara). Furguem, doncs.

Potser el primer contacte que vaig tenir amb les muntanyes de Prades fou durant els  noranta quan, guiat per una agrupació excursionista, vaig visitar una fageda i l’única roureda de roure reboll de Catalunya, properes a la vila de Prades, i vaig trepitjar Arbolí, Gallicant i els fredíssims gorts de la Febró. A mitjan dels dos mil, documentant-me pel meu llibre sobre les herbes remeieres de Catalunya, els amics del GEPEC em van descobrir el poniol blanc (Satureja fruticosa) al sud-oest del barranc de la Foradada. Fou llavors quan recordo haver visitat la Mussara, i em va sorprendre l’abandonament d’un poble amb aquelles vistes, tant fou així  que –ingenu- vaig enviar una instància a l’ajuntament de Vilaplana preguntant si pensaven rehabilitar-lo. No fou, però, fins a finals dels dos mil que vaig començar a anar-hi amb assiduïtat, sobretot quan vaig descobrir que hi havia gorts on podies banyar-te sense congelar-te... Per què jo –em preguntava-, un enamorat del Montseny, preferia anar a la serra de Prades? Misteri, com molts que envolten aquest indret: no ens cal més que clicar “Mussara” a internet i au, a flipar!

Com a bon excursionista, quan vaig a un lloc acostumo a documentar-me, i vaig començar a llegir sobre la Mussara. Dels mapes topogràfics i dels butlletins de turisme vaig passar a revistes com L’orella de Farena, Lo Pedrís, Els quaderns de Capafonts i llibres com La Mussara, un vell afecte, de Ramon Amigó, o Records de la Mussara, d’Anton Agustench. De la informació i les fotos d’aquestes publicacions vaig passar a cercar-ne més per internet i vaig ensopegar amb el recomanable web de l’Ajuntament de Vilaplana/Mussara i amb Records vivencials, d’Eladi Huguet, a “www.lopedris.com”. Constatades les lògiques relacions entre els pobles de la serra, vaig ampliar l’àmbit territorial amb lectures com La vida tradicional a les Muntanyes de Prades, de Josep Insa sobre Rojals, Guia de Mont-ral, d’Eugeni Perea i Diego López, el Llibre de Prades, d’Ignasi Planas, Siurana de Prades, de Ramon Amigó... lectures que em van convidar a aprofundir en els costums i les antigues feines del camp amb Etnografia de Reus i la seva comarca..., de Ramon Violant, o El carboneig a les comarques del Camp de Tarragona..., editat per la Diputació. I entre aquella boira literària aparegueren llegendes com la de l’home de l’Argelaga, la Farebona, l’àvia Boronada, el carlí Cercós... carlí? guerres carlines? A la Narración militar de la guerra carlista, editada per El Cuerpo de Estado Mayor del Ejército, vaig trobar informació sobre la batalla que hi va haver als afores de la vila vermella l’any... També vaig llegir l’experiència de Marià Vayreda a Records de la darrera carlinada, i vaig llegir la història de Robert Vallverdú sobre un jove pastor de Prades que esdevingué capitost carlista i atemorí aquelles contrades... o va fer justícia, com deien uns altres?

Ho reconeixia: la Mussara i Prades ja m’havien enganxat. Feia temps que la meva ment havia començat a ordenar i lligar esdeveniments històrics i a enllaçar algunes d’aquelles cròniques i narracions tan interessants esbossant quelcom semblant a una novel·la... Si aquest projecte reixia, calia atorgar-li fidelitat i concreció històrica encaixant els fets i recolzant-los documentalment. Vaig conèixer la visió que Pascual Madoz havia donat de la Musara del segle XIX en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España, i vaig conèixer millor aquella època consultant el Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona i diaris com La ilustración española y americana, editat a Madrid, i La redención del Pueblo i el Diario de Reus, ambdós de la capital del Baix Camp, ciutat que arribà a ser la segona més important de Catalunya, més que qualsevol altra capital de província.

Ja tenia delimitat el període històric, i amb l’ajut i la concreció del dia a dia que oferien els calendaris i els almanacs de pagès, només em calia donar-li una credibilitat màxima, com? Amb personatges reals. Els protagonistes -si més no, la majoria- havien de ser els veïns que visqueren en aquella època, informació que vaig trobar als llibres de naixements, d’òbits i de casaments de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, gràcies als quals vaig saber qui i quan moria, qui naixia, qui eren els seus pares i els seus padrins, les seves professions, d’on eren, i així vaig entendre perquè arreu de la serra hi havia tants Bigorra, Huguet, Anguera, Agustenc(h), Mariné(r), Magrané(r), Abelló, Besora, Vilalta, Joanpere, Robert, Grau... cognoms que es barrejaren durant segles a les fires, mercats i festes majors dels pobles.

Altres lectures em van recordar les duríssimes condicions de vida dels muntanyesos, que era un dels sobrenoms amb que els vilaplanencs anomenaven els mussarencs. Vaig llegir de les esgotadores jornades de la sega i de la sembra, de les llargues rutes dels traginers, dels basters i de la transhumància, del transport de bestiar a les fires de Prades i d’Alcover o del de mercaderies als mercats de Reus, Valls o Montblanc, dels detalls del transport de gel a la plana o d’anar a plegar l’auvellana i l’auliva, dels molins paperers i fariners als rius Glorieta, Brugent, Siurana... de les dures fenyes del bosc i de les carboneres, principalment gestionades per tortosins, que barrejaven el seu dialecte amb el llenguatge prefabrià i els localismes que es parlaven a la serra de Prades, que convivien al nord amb el xipella de l’Espluga de Francolí.

I tot això estava molt bé, però les novel·les han de tenir ànima, perquè per molt ben documentades que estiguin i/o per molt que respectin els esdeveniments històrics, de vegades no n’hi ha prou. Així que vaig seguir carregant el meu cotxe de música d’Els Pets i dels Lax’n’Busto, vaig ficar l’ordinador a la maleta, vaig agafar la motxilla i les meves gosses i vaig continuar suant els camins de la serra, gaudint de la fragància balsàmica del timó i regalant-me la vista amb els seus paisatges. Vaig gaudir de bons banys als gorts de Siurana i se’m va congelar el cul al riu Glorieta i a la riera de les Tosques de Capafonts. Vaig menjar arengades a Vilaplana, entrepans de fuet a l’hostal de la Perdiu, de la Febró, i bolets i caragols al restaurant Brugent, de Farena (el poble més bonic del món segons Rafael Català, de Rafael Dalmau editors). Vaig tornar a la intimitat que ofereix els Avencs de la Febró i vaig entrar, respectuós, a les ruïnes del mas del Grau, de Vicent, de l’Onclet, del mas de Joan Pau, del Gravat, de la Puça, de ca l’Esteve... on vaig deixar que els seus fantasmes em xiuxiuegessin secrets i confidències... Per acabar la jornada, aixoplugat en una tenda de campanya, a la bauma de l’hospital de sang, a recer de refugis com el de la Mussara, el de Mont-ral, el d’Els Masets o el de Siurana, o assegut al llit d’alguna habitació d’hostal o casa rural, intentava transcriure, encara en calent, les sensacions del dia abans no les esvaís el pas de les hores...

Però el meu llenguatge de funcionari, és a dir “clar, concís i concret”, em limitava de transmetre certs matisos o la bellesa d’alguns llocs, i em vaig recolzar en cites de  textos de Ramon Amigó, d’Eugeni Perea i de Josep Iglésies, on amb el seu Les ciutats del món (que em va facilitar Neus Vidal, del Centre de Lectura de Reus) vaig descobrir la prosa feta poesia; jo mai no sabré escriure així.

Tot plegat quatre anys de documentació, investigació i motxilla, i dos de peregrinació per les editorials mentre retocava la novel·la que espero que us agradi, i on, com veureu, he deixat part de la meva ànima, si és que algun cop va marxar de la Mussara...
 

Març de 2017


Ramon Gausachs




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 69 (octubre 2017)

Després de la novena edició del Mussart, ja podem dir que aquest és un...
Què passa, Notícies, Portada

Manifest de l'1 d'octubre de LO PEDRÍS en defensa dels drets humans, la democràcia i la llibertat de vot

Davant l’actual situació de vulneració dels drets humans a Catalunya,...
Història, Història local, Portada

Constitució de la primera junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana

Encara que la data oficial de la construcció de la Cooperativa Agrícola de...
Recerca, Natura, Medicina, Portada

Teràpies neurocientífiques : "Buidar la Motxilla" per viure en pau i feliç

En aquest número parlaré de què són les teràpies...
Recerca, Casos i coses, Portada

Cuidar i revisar les nostres vivendes

ARQUITECTURA EFICIENT   Els nostres edificis, com tot, es van fent vells i...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MUSSART 2017: Entrevista a Francesc Cerro

Si fem cas a la carrera d’èxits que us avala, podríem entendre que aquest...
Què passa, Activitats, Portada

Aplec de la Mussara 2017

La Colla Cingle Roig agraeix a tots els que any rere any heu pujat a la Mussara, amb sol, calor...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Músics de carrer (Ernest i Celestina), Gabrielle Vicent, Kalandraka, 2017

Ernest és un ós afectuós i bondadós i la Celestina és una...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada

11 de setembre: camí a l'1 d'octubre

 
Literatura, Narrativa, Portada

Verano del 98

Esta es una historia de amor fascinante i universal porque sus protagonistas también lo...
La nostra gent, Literatura, Efemèrides, Poemes, Portada

50 anys, Antonio i Leonor

ANTONIO I  LEONOR L’avi del Baix Camp va veure com les teies...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Cal Teodoro

A Vilaplana, a finals d’agost del 2017, quan la calor encara ens escalfava de valent, la...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema: Molt més que el mestre del terror (I)

Durant aquest 2017 Stephen King ha tornat a veure com el cinema porta els seus escrits a les...
Què passa, Notícies, Teatre, Portada

Un fenomen anomenat La Teatr'Era

Aquesta tardor la companyia La Teatr’Era farà la representació...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Egipte i Anglaterra

CORI MARINE i GEMMA MARINÉ a SHARM EL SHEIKH a  Egipte . Agost 2017 JORDI...
Què passa, Notícies, Portada

Queviures Vilaplana

El passat 1 de setembre va obrir les portes Queviures Vilaplana, un nou establiment dedicat a...
Què passa, Activitats, Portada

Quin dia... el del nostre festival d'estiu

Hola som l'Anna Àvila, la Sandra Torres, l'Anna Mateu, l'Aïda Serra,...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Islàndia i el Mediterrani

La Marta i el Pitxi amb una mostra de Lo Pedrís davant d'una de les moltes...
Entitats, Jubilats, Portada

Activitats de la Llar de Jubilats, 3r trimestre 2017

El dia 1 de juny vam anar al Restaurant Ca la Peirona tots els membres de la Junta acompanyats...
Opinió, Articles, Portada

La pèrdua de la innocència

El dia 17 d’agost del 2017 passarà a la història com el dia en què...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Tuc de Barlonguéra o Tuc de Milh (2.802 m)

Montgarri, per a qui no ho conegui, és actualment un bonic enclavament del Pirineu...
Recerca, Medicina, Portada

Teràpia de xoc als cabells deshidratats

Quan finalitza l’estiu necessitem revitalitzar el nostre cabell. Després...
Recerca, Cuina, Portada

Cuinetes: Coca de poma i avellana

Ingredients: Massa mare:  30 gr de llevat fresc        ...
La nostra gent, Records, Portada

Fotos de l'estiu a Vilaplana

 
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Portugal

La Dolors i la Paula al cap Sant Vicent, a Portugal.
Opinió, Articles, Portada

La gent normal

I doncs, què som, sinó gent normal. Fan un programa a TV3 per recordar-nos-ho,...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

I Sortida nocturna BTT Viciplana

4 d’agost. 8 del vespre, més o menys. Terrassa de les piscines del Casal. Un grup...
Opinió, Articles, Portada

El plataner

L’esgarrifança del color del ciment va ser en primera impressió una mica...
Actualitat on line

Els animals tamb? senten dolor.

Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 69

PUJA Puja la remodelació de places d’estacionament urbà del...