Premsa on line26/06/2003

Article de Jaume Mariné: « Prostituïts i prostituïdors

El Diari de Tarragona publica l’acostumat escrit setmanal de l’amic vilaplanenc Jaume Mariné:

«LA SERPENT D’HIVERN. Jaume Mariné»

"(Jaume Mariné és escriptor.)"

« Prostituïts i prostituïdors »

“El senyor del castell s'havia encapritxat bojament de la filla del pastor. Però aquesta no li feia cap cas. I com més temps passava, més augmentava l'apassionament del senyor. I més esquiva es mostrava la donzella. Fins que un dia, el vell conseller del senyor digué:

-Tots tenim un preu. Jo us puc solucionar el problema. Però vós hi heu de posar els diners.

I va anar a veure la pastora i va començar per oferir-li una moneda d'or. I dues. I quatre. I cent... Però ella sempre deia que no. A la tarda, després de dinar, hi tornaren. I ella, cada vegada més cansada -hores i hores dient que sempre no-. Fins que al final, ja a la nit, estava tan cansada...

Llavors el conseller va anar a trobar el senyor i li digué:

-La noia, ja la tenim, ara tan sols manca que vós hi poseu els diners i tindrem la prostituta.

Si la historieta fos certa podria significar que tots som prostituïbles. I això significaria que som uns miserables. Però i els prostituïdors, no? L'oprobi per haver venut el nostre cos -quan es tracta de l'ànima encara és pitjor- és tan sols per a aquells que es venen? I els qui els compren? Aquells que renuncien a tenir un grapadet més de diners per tenir l'ànima d'una persona?

La vida de les dones de 'mala vida' -amb l'expressió tan coneguda ja queda tot dit, encara que dels homes de mala vida no en parli mai ningú- sempre han tingut una vida dolenta. I han estat considerats simplement carn de mercat. I la pitjor de les ofenses per a un home ha estat ser qualificat com a fill d'una d'aquestes dones. Però sembla que ningú no hagi pensat mai que per realitzar-se una transacció cal que hi hagi, a més de mercaderia, qui la vengui i qui la compri. Que, sense compradors, no hi hauria pogut haver mai venedors.

Sigui el cos o l'ànima el que es vengui -és el mateix el que compra qui ho compra-. I no s'entén que, de vegades, pel 'simple fet' de tenir tants diners qui en té tants i de no tenir-ne prou l'altre, es creïn dos camps antagònics: els dels prostituïts, a qui tothom rebutja i acusa, i el dels prostituïdors, a qui tothom absol públicament, mentre que, per sota mà, tanta gent enveja.

No sempre qui es ven ho fa per la necessitat de sobreviure. De vegades ho fa també per poder passar del bàndol dels prostituïts al dels prostituïdors. I així va el món.”

Raquel Virgili

Diari de Tarragona 25-6-2003