Articles | Revista 1921/01/2005

Aparentment verds (2n any)

Tenia les fulles d’un verd clar, agulles llargues i punxents que es distribuïen per totes les branques com embullades pel vent. Era un arbre potser no gaire impressionant perquè el podíem veure per tot arreu. Però de ben segur que les seves arrels s’escampaven per tota la Plaça de la Vila, fins i tot potser devien arribar a la taula gran de l’Ajuntament.

Però, és curiós, no m’havia fixat mai en ell, no l’havia vist créixer. Havia aparegut de sobte tot lluminós, engalanat de cintes platejades que canviaven de color, ple de boles purpurina que no el feien passar desapercebut. Per això em vaig fixar que el peu el tenia recobert d’arena i enquadrat en fustes, i vaig suposar que les arrels eren en un altre indret ben diferent.

Condemnades a la descomposició, com ell, quan el verd aparent de les seves fulles comencés a groguejar privat de sava nova. Però això era igual, quan això succeís ja no caldria per la Festa. Ja no veuríem com el trituren o com es va marcint en qualsevol abocador.

Tallar arbres per fer-los lluir. No brillen quan atrapen les gotes de boira amb les fulles? Quan les deixen anar per refrescar la terra? Aquest ja no ho farà més.

Tallar arbres sense comptar-ne els anells. Tinc entès que aquesta espècie en pot fer molts si es deixa al bosc d’on prové, a les zones on s’estèn: per tots els turons mediterranis fins a l’Àsia menor. El pi blanc, Pinus halepensis, nom que fa referència a la ciutat siriana d’Alepo on també té força per arrelar. Però això no té cap importància.

Val la pena fer-los lluir aquesta milèssima de segon si quan són sencers les seves estacions s’han confós amb els nostres avantpassats? I, quan ja no puguem seguir el seu ritme ells encara oxigenaran els fills dels nostres fills? Em pregunto si aquell de la plaça va veure treballar als marges que es veuen pel cingle boscós, o si va fer-li molt de mal la glaçada del 56 o la nevada del 63. Ho té explicat al tronc i no a les cintes de colors.

Tallar arbres per dubtoses tradicions, importades de països aliens, que, a poc a poc, van ofegant les pròpies i reduint-les a simbòlics llautons gairebé imperceptibles.

Tallar arbres amb el dret de qui dóna exemple, amb la visió de qui troba al bosc éssers que podran enlluernar places però que ja no podran tornar a il·luminar-se quan la pluja els pessigollegi l’escorça. La cultura de la mort. Per què no plantejar-se una cultura de la vida?

Aparentment verd l’arbre de Nadal i aparentment verd per segon any consecutiu el consistori que s’ha tenyit d’un ja no tan sorprenent vermell forestal.

Neus Sànchez Robert

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Aparentment verds (2n any)

Nou usuari

Usuari registrat