Articles | Revista 3609/06/2009

Absolutament Vilaplana, en xarxa!

Les persones no som unes illes. De fet, hom diu que, els homes i les dones som “éssers oberts als altres”. Així, doncs, no és pas gens estrany que defugim la solitud quan aquesta ens ve imposada. I, sobretot, que lluitem contra l’aïllament quan aquest és fruit i font d’exclusió social. És aleshores que fer xarxa esdevé un remei eficaç contra les nostres pors inveterades; un instrument preuat de la nostra necessitat de compartir-nos, i, també, no podria ésser d’altra manera, un esperó que ens fa conscients del nostre compromís amb els altres i amb el món.

Avui la tecnologia ofereix possibilitats noves de crear xarxes socials. Noves realitats que, com qualsevol cosa sortida de la nostra intel•ligència, tenen les seves limitacions, però que també estan tocades per l’encís de la novetat i del futur.

Les xarxes socials al centrar-se en les relacions dels individus, o grups d’individus, i no pas en els trets que els defineixen, delimiten, o separen – raça, edat, ingressos, educació, religió..- han esdevingut capaces de generar nous horitzons dotats d’una notable capacitat integradora.

Tres són les àrees que ens permeten explorar la nostra capacitat de relació: comunicació, comunitat i cooperació. Potencien la comunicació, doncs ens ajuden a posar en comú els coneixements. La informació i el coneixement deixen d’ésser alguna cosa que rebem d’una manera passiva i en canvi ens ajuden a sentir-nos creadors i gestadors de realitat. Desvetllen en nosaltres la nostra estructura humana profundament comunitària. Ens ajuden, per tant, a trobar i integrar comunitats de persones amb interessos comuns. Promouen l’anhel i desig de cooperació que nia en el nostre interior. Ens faciliten la possibilitat de fer coses junts, d’associar-nos sense patir el pes feixuc del compromís tradicional.

Hom retreu a les xarxes socials determinades deficiències, entre d’altres les següents: promoure relacions encapsades, enganyoses, no compromeses, i fer transparent o fonedissa la privacitat. I, donant que els joves en són els més decidits i entusiastes usuaris, aquestes deficiències serveixen a molts per a explicar el seu aparent desinterès per associar-se, per a comprometre’s amb el seu entorn més immediat i quotidià, o per a escarrassar-se en la transformació de l’univers polític, econòmic, social i cultural en el qual tots vivim.

Certament, el món digital podria convertir-se en un bon lloc on amagar la nostra por a confrontar-nos cara a cara amb els altres. Podria esdevenir una màscara fantàstica on no únicament aflorés la nostra indefinició sinó també on es projectés un jo fictici i fal•laç que portes als demés a la confusió, el desencís i finalment a la desconfiança envers l’altre. També podria fer de la nostra vida un patí de veïns, un safareig públic on exposéssim i rentéssim allò que més aviat hem de compartir i no malvendre. Tot això podria ésser possible, i potser de vegades ho és.

Tanmateix, el món digital és també una oportunitat per a que, els que vulguin puguin tenir una “marca personal”. Una manera concreta, alliberada, i creadora de fer-se presents en el món. Ningú te la obligació de disposar d’un perfil digital, però si el tenim podem participar d’un intercanvi d’experiències, afectes i coneixements que potser valen la pena.

El món digital és encara un món en construcció. Això és ben veritat. Probablement és una moda, però el que sembla segur és que marca una tendència de futur. I el que també sembla cert, encara, és que el nostre món, el de “veritat”, continua estant en construcció.

Vilaplana en té de xarxes socials: Vilaplana, la Mussara, Jovens de Vilaplana... La majoria les teixeixen els nostres i les nostres joves. Segur que alguns diran que fomenten l’esbarjo, la gresca, però que defugen el compromís. I continuaran gemegant que, abans si que n’hi havia, però ara és una altra cosa. Tothom va per ell, ningú no es llença, no s’arremanga. Sempre “pringuen” els mateixos.

Però les coses, em sembla, no són del tot així. Avui, com ahir, hi ha moltes coses a fer, moltes causes per les quals lluitar, moltes geografies quotidianes que explorar i recórrer. Només cal que tinguem el coratge de deixar pas, de trobar camins nous, de donar confiança. Els joves poden i han de comprometre’s. De fet ja ho fan quan continuen creant xarxes i no accepten de restar en l’aillament.

L’aplec de la Mussara podria ésser una bona oportunitat per a fer camí. Una ocasió per a crear noves xarxes. Una possibilitat per a redescobrir tot allò que cal canviar, tot allò que necessita una empenta nova, valenta, decidida. I, si realment som sincers, haurem de reconèixer que ningú millor que els nostres i les nostres joves poden ara, com sempre han fet, traduir en realitat allò que per a nosaltres és sobretot esperança!

Absolutament Vilaplana, en xarxa!

Manuel Maria Fuentes i Gasó
Rector de Vilaplana