Assaig | Revista 701/03/2002
A la Mussara, no un pou de gel, sinó dos
A Vilaplana tothom sap –segurament que fins i tot la joventut més joveneta– que a la Mussara –ara un sector del mateix terme– hi havia hagut un pou de gel, al mas justament conegut amb el nom de mas del Pou del Gel (o del Pou de la Neu). Era a poca distància al nord de les cases del poblet. He dit «era» perquè ara del mas només queden els enderrocs. Però el pou encara hi és, sense coberta, certament, i ha quedat com un gran ull sense pupil·la mirant al cel. Un ull ben rodó, d'un diàmetre que estimem de cap a vuit metres i una profunditat de gairebé set, però que seria superior si trèiem el gruix de terra i de materials de la cúpula que van caure dins, quan es va desplomar, i s'hi han dipositat.
El pou ja hi era al començament del segle XVIII i probablement des del segle XVII. Estem convençuts que la iniciativa de construir-lo devia procedir de la gent de Prades, que eren uns gran proveïdors de gel per tot el Camp i fins i tot més enllà, posem per cas a la Ribera d'Ebre i al Penedès, i devien pensar que amb un altre pou, ara a la Mussara, augmentarien el seu potencial subministrador. Un tal Miquel Macip, de Prades, tenia alguna cosa a veure amb el pou de la Mussara. Un Macip de Prades, potser el mateix que el 1775 va fer un contracte de proveïment de gel amb l'Ajuntament de Reus, o un successor seu, al cap de cinquanta anys encara figurava al cadastre de 1826 de la Mussara, amb una tributació molt petita. El pou, en aquella primera part del XIX ja no devia funcionar i devia ser l'època –o una mica més tard– que van vendre mas i pou als Robert de la Mussara. La mateixa Lina Robert, que havia nascut al mas, ens deia un dia que recordava haver sentit comentar que els seus besavis havien comprat el mas d'uns tal Macip.
L'emplaçament era ben escollit, ja que hi havia prop una bassa geladora, na-tural, al Prat de l'Agustenc, que la font del Prat, d'aigua no gaire bona, convertia en un aiguamoll. Quan glaçava, quedava tot d'una peça i no costava gaire de fer blocs de glaç, carregar-los a la mula i portar-los fins al pou, a pocs minuts de distància.
La poca gent de la Mussara devia col·laborar a empouar, tres o quatre dies a l'any, o vuit o deu, i potser ni tants o no gaires més, segons els anys, una feina per a la qual s'havia de menester un grup nombrós d'homes disposats a passar fred. A l'hora de desempouar, no se n'havien de menester més de dos o tres, i això s'esque-ia al llarg de l'estiu. A tot estirar, eren uns pocs jornals que entraven al poble. I potser també se'n beneficiava un traginer que fos de la Mussara, que havia de carregar el matxo al pou i descarregar-lo allà on convingués, hores lluny. Tret d'aquestes po-ques coses una mica productives, al poble no li quedava res més del pou, perquè els beneficis –que sembla que eren substanciosos a l'època– se n'anaven cap a Prades, d'on eren els capitalistes de l'empresa. Ja passava com passa ara amb les compa-nyies estrangeres que s'instal·len a Catalunya: donen poca o molta feina a la gent però els beneficis considerables que generen se'n van cap al país d'origen. Amb una diferència, encara: el negoci de la neu no produïa deixalles i, en canvi, les indústries d'ara –químiques, nuclears, etc.– deixen a casa nostra tota mena de porqueries i porten implícits una colla de perills. És pura demagògia interessada voler fer creure que no comporten cap risc; també ho deien a Txernòbil i a Tolosa del Llenguadoc. A Tarragona, ho van fer pagar a l'ETA, però algú poc o molt entès comentava que feia temps que calia renovar unes canonades envellides i que ho anaven endarrerint per no haver de parar unes quantes hores la producció, fins que va petar. El fet és que, cap al país d'origen, al país dels capitalistes, el riu de diner que hi va és net, no con-taminat, ni perillós.
Aquest és el pou de la Mussara del qual tothom ha sentit parlar. Però n'hi ha-via hagut un altre, al mateix terme, a uns dos quilòmetres i mig cap a sol ixent del mas del Pou, i dubto que algú en sàpiga res, ara. Havia estat al mas d'En Grau, a redós i al sud-est del puig de la Torre, i sota seu, i no en queda ni rastre. En tenim notícia per un document notarial de l'any 1618, que parla concretament de la nevera del mas d'En Grau, terme de la Mussara, comtat de Prades. És un contracte de pro-veïment de glaç, només per cinc mesos, de maig a setembre; posa per condició que en serviran «mentre y haurà neu de la que vuy se trobe arreplegada en la nevera del mas d'en Grau». També en dóna notícia, indirectament, una promesa de transport pactada el 1720, entre Onofre Dosan, de Prades, i Damià Pallarès, de Reus, en el qual document, que forma part dels protocols del notari Joan Oriol, es parla de dos pous [«duobus puteis»] que tinc al terme de la Mussara, i cal entendre que es referia al pou del Mas del Pou i al del Mas d'En Grau, i això fa pensar també que aquest últim, el del Mas d'En Grau, pertanyia igualment a l'explotació del fred exercida per la gent de Prades.
Però encara no s'acaba ací la història del gel de la Mussara canalitzat cap a l'engranatge d'explotacions mercantils del fred natural. Hi havia un altre lloc que es coneixia per la gelera del Coll. Fa molts anys, me'n va parlar el Sebastià Magraner i Joanpere, dit de la Mina, o de ca l'Escolà, o del Mas d'En Coll. El Sebastià, antic pastor, m'havia acompanyat per diversos recorreguts, ja a partir dels anys cinquanta. M'explicava que al coll, quan encara no hi havia arribat la carretera, hi havia un gran clot que es feia servir per recollir-hi neu i que després, aquella neu, o el gel que es formava, era conduït cap en algun pou, tot i que ell no em va dir mai que n'hi hagués hagut un al mas d'En Coll, perquè probablement no ho sabia i cal pensar que, a la seva època, ja ningú de per ací no en guardava record, ni tan sols d'haver-ne sentit parlar. La gelera del Coll no era, doncs, un pou, sinó un recipient a cel obert, sense cap construcció que el protegís, i era utilitzada al servei del pou del Mas d'En Grau, que així en podia emmagatzemar més, quan la fredor de l'atmosfera era propícia. Era, fet i fet, un element complementari, un auxiliar, del pou que hi havia al mas.
Ramon Amigó
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps