Història - Portada - Fem memòria | Revista 95

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat

El present treball és el resultat de l’acurada i intensa recerca protagonitzada per alumnat de 1r de Batxillerat de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta durant els cursos 2018-2019 i 2019-2020 a través del pilotatge del projecte de memòria històrica Portes de la memòria. De la Batalla de l’Ebre a la deportació als camps nazis, el qual va marcar les línies d’investigació per perfilar les vivències de deu deportats ampostins als camps nazis i de dues exiliades actuals.
Reculem en el temps...

El curs 2013-2014 vam començar a parlar, entre l'alumnat de 4t d'ESO de l'INS RBIV, del concepte de deportació a partir de les vivències de Neus Català, exiliada republicana, resistent i deportada al camp de Ravensbrück. Tot l'alumnat va llegir a classe la tercera part d’Un cel de plom, de Carme Martí, just la que es refereix a l’estada al camp, a la sororitat i a la lluita per la supervivència. A partir d’unes qüestions que convidaven a la descoberta, al diàleg i a la reflexió, ens vam adonar que l’alumnat empatitzava amb el tema i que calia aprofitar-ho.

Així, amb la necessitat de rescatar un passat oblidat i amb l’objectiu d'apropar els/les joves a les vivències dels republicans deportats ampostins, vam engegar una recerca caracteritzada per la seua transversalitat. Aquesta es va iniciar amb el suport i la informació aportada per Joan B. Beltran, investigador canareu i estudiós de la deportació a les Terres de l'Ebre, a través del qual vam conèixer els noms dels protagonistes; a més, vam comptar amb la complicitat de l’Ajuntament d’Amposta per sol·licitar les llambordes de la memòria, les Stolppersteine. Era l'any 2018.

QUI? Deportació republicana i deportació actual

El curs 2018-2019 l'alumnat de 1r de Batxillerat que treballava el projecte va investigar els deportats Lluís Cid i Mayos, Jacinto Forcadell Jornet, Marcelino Ortí Messeguer, Miguel Tomás Castell i Pedro Valero Navarro. A més, es va efectuar la recerca de la memòria de vida de les germanes Blinera i Besarta Sahitoli (exalumnes de l’institut) i de la seua mare, una família kosovar refugiada a Catalunya el 1999 i establerta a Amposta.

El curs 2019-2020 es van estudiar Enrique Ferrer Berenguer i el seu fill Enrique Ferrer Durán, Vicente Gil Cercós, Ramón Jornet Jordà i Joaquín Tarín Martínez. Es va investigar, també, la memòria de vida de Monina Puig Rullo, nascuda al camp de refugiats d’Auserd, al desert del Sàhara i qui va arribar a Catalunya el 2001 a través de l'ONG Vacances en Pau. Va ser acollida i posteriorment adoptada per una família del Delta.

AMB QUI? Recerca comunitària

Conscients que el projecte implicava tota la comunitat i que necessitàvem teixir una gran xarxa per poder tirar-lo endavant, vam comptar, en primer lloc, amb la col·laboració de les famílies, convertides en informants. En segon, vam gaudir del mestratge de persones enteses sobre arxivística, antropologia i sociologia. En tercer, vam tenir el suport de la Direcció del centre i dels companys i companyes de l'institut. Finalment, i pel que fa a les institucions, vam comptar amb el suport dels departaments d'Educació, Justícia i Cultura de la Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic, COMEBE, Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, l’Amical de Mauthausen i l'Ajuntament d'Amposta, amb el qual hem establert unes sinergies còmplices.

PER QUÈ? Injustícies d’ahir que ho són d’avui

I l’objectiu principal d’aquesta recerca és en realitat un de doble. Per un cantó, que l’alumnat reconstruís les vivències dels deportats ampostins, d’aquestes persones sobre les esquenes dels quals va caure la pitjor història de l’Europa del segle XX: la història del totalitarisme feixista i nazi que té una de les seues expressions més perverses en els camps de concentració i de mort.

Però també volíem que, a través d’aquesta recerca en la memòria, el nostre alumnat es fes preguntes, obrís portes, del present i de les seues injustícies. Perquè al present també es cometen injustícies i cada dia persones, que cerquen com els nostres deportats una vida millor, són tractades amb indiferència i maldat. Per això vam incorporar a aquest projecte exiliades actuals que, tot i que al llibre no apareixen, van ser fonamentals per fer el lligam crític amb l’actualitat. Perquè només així podíem ser realment fidels als somnis d’uns deportats que cal sempre tenir present que no van ser només víctimes, van ser lluitadors i resistents per un món i, per tant, també per un present i futur millor.

COM I ON? Entrevistes i arxius

I com vam plantejar aquests objectius? Doncs a través de la investigació transversal en diverses matèries: sociologia, literatura universal, història del món, francès, alemany, disseny, cultura audiovisual, filosofia... Perquè només a través d’aquesta recerca compartida, construint la seua pròpia experiència des de moltes perspectives, podia l’alumnat fer realment seus els valors, les emocions i les vivències dels deportats.

L’alumnat va dur a terme aquesta recerca per dues vies: primer, parlant amb les famílies, recollint els seus relats i els seus silencis –perquè aquesta és també una història de silencis-. Després, a través dels arxius: arxius locals com l’Arxiu Comarcal del Montsià o el de l’Ajuntament d’Amposta; però també d’altres com l’Arxiu Nacional de Catalunya, el de l’Amical de Mauthausen o el Banc de la Memòria Democràtica del Memorial Democràtic; o també l’Arxiu Militar de Barcelona i l’Arxiu històric de Tarragona, on vam trobar els terribles Consells de guerra o els expedients de responsabilitats polítiques. I igualment arxius internacionals com l’Arolsen Archives, que ens va proporcionar els documents del camp de Mauthausen, o el d’OFPRA (Oficina francesa de protecció dels refugiats i dels apàtrides) de París, on vam trobar dades clau sobre les vivències de l’exili francès després de l’alliberament dels deportats que van sobreviure; o el DAVCC (Arxius de Víctimes de Conflictes Contemporanis del Servei històric de la Defensa) de Caen, on vam descobrir informacions respecte al seu reconeixement com a exiliats o deportats polítics.

I aquestes dues vies van ser les principals portes que l’alumnat va obrir per reconstruir què havien viscut abans, durant i després de la deportació. Perquè calia teixir conjuntament record i rigor perquè realment aquest projecte fos una eina crítica realment valuosa de lluita contra la intolerància i el feixisme.

I ARA? Un llibre de memòria i responsabilitat

Uns valors que pensem han entès molt bé ells i elles perquè aquest és un projecte sobretot de valors, de valors compartits d’un passat comú que ara torna en format de llibre a la ciutadania i a les famílies després d’haver estat conreat gràcies a elles a les nostres aules. Per això, el projecte només podia culminar amb una publicació perquè, d’aquesta manera, la porta que primer es va obrir des de la comunitat a l’institut, ara es torni a descloure per compartir els resultats de la recerca en la memòria col·lectiva, patrimoni històric i moral de totes i tots.